El Regne Unit torna al programa Erasmus, en una prova més del fracàs del Brexit

LondresNova constatació del fracàs del Brexit, i del càstig que ha suposat per a les generacions més joves afectades pel divorci, que l'han hagut d'entomar sense haver pogut fer sentir la seva veu en el referèndum del 2016. La Unió Europea i el Regne Unit han informat aquest dimecres en un comunicat conjunt que Londres es reincorpora al programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus+, i compleix així "un compromís clau assumit a la cimera del maig", entre el primer ministre, Keir Starmer, i la Comissió Europea.

A partir del setembre del 2027 els estudiants comunitaris tornaran a tenir l’oportunitat d’estudiar, formar-se i fer pràctiques al Regne Unit a través de l'esmentat programa. I també a l'inrevés. Arran de la formalització del Brexit, el Regne Unit havia abandonat la iniciativa emblemàtica de mobilitat de la UE. La reincorporació representa una notícia rellevant per a una generació que ha crescut amb itineraris educatius internacionals i que veu reobrir-se una porta valuosa per créixer acadèmicament i professionalment fora dels seus països.

El Brexit va suposar, entre molts altres sotracs, una ruptura rellevant en la cooperació educativa britanicoeuropea. Fins al curs 2018-19, el Regne Unit era un dels destins més importants per als estudiants d’Erasmus d'Espanya: en aquell últim curs, gairebé 4.500 estudiants espanyols hi van participar, i uns 4.300 estudiants britànics van fer estades a Espanya, una de les xifres més altes d’intercanvis bilaterals dins de la UE, d'acord amb les anàlisis fetes pel Reial Institut Elcano.

Amb la sortida de la UE i l’entrada en vigor de les noves regles migratòries, el Regne Unit va substituir l'Erasmus per un programa propi, el Turing Scheme, amb vocació global, però que no garantia la reciprocitat i les facilitats de l’esquema europeu. Això va tenir impactes clars: entre els cursos 2020/21 i 2023/24, les matriculacions de nous estudiants de la UE en universitats britàniques van caure el 57 %, cosa que va submergir moltes institucions en greus dificultats financeres. El volum total d’estudiants europeus va disminuir significativament, segons les dades del Migration Observatory, de la Universitat d'Oxford.

El retorn a l'Erasmus –amb un cost per a Londres de 600 milions d'euros– implicarà que europeus i britànics podran reprendre estades d’estudi, pràctiques, formació i voluntariat amb les mateixes condicions que abans del Brexit: amb reconeixement acadèmic, accés a beques i sense haver de pagar com estudiants internacionals. Això obre oportunitats per a estudiants de grau, màster, formació professional i colleges que fins ara es veien obligats a recórrer a l'esmentat Turing Scheme o a altres alternatives menys directes.

El govern Starmer ha sortit al pas aquest matí de dimecres de les crítiques de l'oposició pel retorn a l'Erasmus. Com de costum, el gabinet del primer ministre intenta fer veure que la iniciativa universitària no soscava el Brexit, temorós de qualsevol atac en aquest sentit, tant dels conservadors com del Partit Reformista. El cert, però, és que l'acostament pas a pas de Londres a Brussel·les és la prova més evident de la manca de viabilitat del projecte brexiter. No debades un altre dels anuncis fets avui a banda i banda del Canal és que Brussel·les i Londres ha començat les negociacions per integrar el mercat elèctric i també per fixar un termini per pactar l’any vinent un acord comercial sobre aliments i begudes, així com la connexió dels mercats d'emissions de CO₂.

Una dècada perduda

Pràcticament, una dècada després del referèndum –es complirà el juny de l'any vinent–, la percepció de la societat britànica és que el Brexit ha sigut un mal negoci. Les enquestes d’opinió de YouGov i altres cases de demoscòpia mostren que avui una majoria de la població (56%) considera que votar per sortir de la UE va ser un error. Cada cop hi ha un suport més creixent per mantenir vincles més estrets amb Europa, i fins i tot per reconsiderar aspectes de la relació post-Brexit. De fet, el seguiment de YouGov des del 2016 mostra que progressivament més gent opina que "va ser un error votar per sortir", i aquest canvi ha estat sostingut al llarg dels anys.

Els canvis demogràfics també són rellevants per explicar l’evolució del debat sobre el Brexit. Tot i que no hi ha una xifra oficial precisa, una anàlisi de Peter Kellner, fundador de YouGov, sosté que uns 3,2 milions d’electors que van votar a favor del Brexit han mort des del referèndum, així com aproximadament 1,8 milions dels que es van decantar per continuar a la UE. El mateix estudi indica que uns 4,1 milions de britànics que van votar pel leave han canviat d’opinió, en contrast amb només 1,1 milions de remainers que ara optarien pel trencament amb Brussel·les. Les variacions internes dins del bloc del leave mostren, a més, que una part significativa dels votants més joves tendeix avui a considerar que el Brexit va ser un error, mentre que els votants de més edat són molt més fidels a la decisió original.

La fractura generacional es reflecteix amb claredat entre els joves que no van poder participar en el referèndum del 2016. En enquestes recents, els britànics d’entre 18 i 24 anys mostren una forta inclinació a considerar que el Brexit va ser un error, amb percentatges que arriben fins al 75% en alguns sondejos. Quan es pregunta com votaria avui la població en un hipotètic nou referèndum, l’opció de quedar-se a la UE sol mantenir un avantatge sobre el leave (marxar), tot i que aquest marge es redueix quan la pregunta es formula específicament en termes de reingrés.