Rússia respon al debat sobre les garanties de seguretat atacant l'oest d'Ucraïna
Una onada de míssils i drons deixa almenys un mort a la ciutat de Lviv, molt a prop de la frontera amb Polònia
LondresUna onada d'atacs amb míssils i drons russos ha tornat a colpejar l'oest d'Ucraïna aquest dijous a la matinada. Encara que els atacs a Lviv i l'occident d'Ucraïna s'han produït de tant en tant, la zona està molt allunyada de la primera línia del conflicte, situada al Donbàs. L'ofensiva ha causat almenys una víctima mortal i catorze ferits. Les explosions, que s'han sentit a les regions de Mukàtxevo, Lviv, Lutsk i Rivne, han tornat a posar de manifest la capacitat de Rússia per colpejar qualsevol punt del territori ucraïnès. Sense incloure les víctimes d'aquesta nit, des de la cimera d'Alaska entre els presidents Donald Trump i Vladímir Putin han mort almenys 31 civils i 145 han resultat ferits.
El nou atac, amb 574 drons i més de 40 míssils, sembla un avís directe a les potències occidentals, que en les últimes 72 hores discuteixen sobre les possibles garanties de seguretat per a Ucraïna en cas que arribi la pau. Durant aquestes reunions s'ha abordat la possible presència de tropes occidentals al país com a part d'un futur acord.
Però el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha deixat clar que Rússia ha de tenir poder per vetar qualsevol presència de tropes estrangeres a Ucraïna, una idea que s'oposa directament a les peticions tant del president Volodímir Zelenski com dels seus socis europeus. Segons un informe recent, el subsecretari de Política de Defensa dels Estats Units, Elbridge Colby, ja ha informat els seus homòlegs europeus que la Casa Blanca pretén tenir un paper mínim en aquestes garanties, malgrat que el president Trump ha dit, en una entrevista amb la cadena Fox News, que els Estats Units podrien oferir cobertura aèria.
I en un nou distanciament, que deixa tot plegat en l'aire i la possibilitat de la pau encara més llunyana, aquesta matinada, en una entrevista a la mateixa cadena conservadora, el vicepresident J.D. Vance ha dit que serà Europa qui haurà de carregar amb la major part de les garanties de seguretat si s'arriba a un acord de pau. Per la seva banda, en aquest mateix sentit, un alt càrrec de l'OTAN ha declarat a Politico que "s'està fent evident que els EUA no estan totalment compromesos amb res".
D'altra banda, aquest mateix dijous, el ministre Lavrov ha continuat jugant a l'ambigüitat que tant practica, perquè si bé ha dit que Putin està disposat a reunir-se amb el president ucraïnès, ha advertit que cal superar un seguit de condicions prèvies, informa Reuters. A més, qüestiona la “legitimitat” de Zelenski a l’hora de signar un eventual acord de pau, ja que el seu mandat havia d’expirar el maig del 2024, tot i que no hi ha hagut eleccions a causa de la guerra. Moscou dubta que Zelenski tingui prou validesa jurídica per signar res, ja que podria ser rebatut per un eventual successor. Kíiv, però, replica que Zelenski continua sent el president legítim.
En resum, persisteixen els dubtes sobre les intencions reals del Kremlin, amb més raó per la magnitud de l'atac d'aquesta passada nit. Diversos líders europeus es mostren escèptics davant la voluntat de pau de Putin, però alhora exploren fórmules que garanteixin la seguretat d’Ucraïna amb una implicació mínima dels EUA. Lavrov, en canvi, acusa tant Kíiv com les principals capitals europees —Londres, París, Berlín i Roma— de no voler una pau real i de treballar per a la “derrota estratègica de Rússia”. Segons ell, la Coalició de Voluntaris intenta "erosionar els avenços aconseguits a Alaska" i només busca imposar un sistema de garanties que aïlli Moscou.
La ressaca d'Alaska
Després de la pirotècnia d'Alaska, que només ha servit per a la rehabilitació internacional de Putin, i de la cimera de Trump amb Zelenski i els europeus a principis d'aquesta setmana, la possibilitat de la pau o d'una treva s'allunya. Aquest dimecres, en una trobada amb periodistes occidentals a Kíiv, el president Volodímir Zelenski va tornar a reclamar una "forta reacció" dels Estats Units si Putin no vol reunir-se amb ell.
Zelenski va assegurar que en els pròxims dies "Ucraïna espera aclarir" les característiques de les garanties de seguretat, equivalents a l'article 5 de l'OTAN, que cada país de la Coalició de Voluntaris podria proporcionar. Contràriament al que es creu, però, l'article 5 de l'Aliança Atlàntica, que diu que l'atac contra un soci suposa l'atac contra tots, deixa en mans de cada país escollir com se suma a una possible resposta.
Tot i la demanda de Zelenski, doncs, més enllà d'amenaces molt vagues i tota mena de contradiccions, Trump s'estima més no concretar res per mantenir Putin al seu costat. Així, el Kremlin guanya temps i avança sobre el Donbàs, tot i que molt lentament i a un cost altíssim de vides humanes: 830 només en les últimes 24 hores, segons fonts ucraïneses. Ucraïna i Europa, una vegada més, queden exposades als capricis del president dels Estats Units i del seu gust pels xous diplomàtics televisats.