Els serveis secrets danesos ja no consideren els EUA un aliat fiable

CopenhaguenDinamarca ja no considera que els Estats Units de Donald Trump siguin un aliat fiable per a la seva seguretat. Aquesta conclusió s’extreu de l’informe anual que publica el servei d’intel·ligència militar danès (FE), en què es presenten les amenaces que es detecten contra el país. L’informe afirma que les principals amenaces venen de Rússia i de la Xina, juntament amb una llista d’organitzacions terroristes. El que ha causat sorpresa és que aquest any s'hi han afegit els Estats Units, malgrat que el país és un aliat històric de Dinamarca, en el marc de l’OTAN.

L’amenaça concreta és que els EUA utilitzen el poder econòmic, incloses les amenaces de pujades d'aranzels, per imposar la seva voluntat, i ja no descarten l’ús de la força militar, fins i tot contra els seus aliats”. Al llarg de les 64 pàgines de l’informe, els serveis d’intel·ligència militar descriuen un món “en què les grans potències tenen disputes entre elles” i en què “els països petits s’han d’adaptar”. En aquest context global, Rússia, la Xina, però també els EUA, “prioritzen cada vegada més els interessos propis, utilitzant la força per aconseguir els seus objectius”.

La menció als EUA a l’informe serveix com a constatació que les relacions diplomàtiques entre Copenhaguen i Washington s’han deteriorat de manera dràstica en l’últim any. La ruptura s'ha produït d'ençà que el president nord-americà, Donald Trump, va renovar el mandat a la Casa Blanca i des que ha manifestat el seu interès en repetides ocasions per annexionar-se l’illa de Groenlàndia, sobre la qual Dinamarca té el control. 

De fet, a l’informe hi ha un capítol a part i extens sobre la regió de l’Àrtic, en què es comparen els interessos dels EUA amb els de Rússia i la Xina. El document assenyala “l’interès creixent dels EUA per Groenlàndia en referència a la seguretat nacional nord-americana”, considerant que aquest fet, “augmenta les amenaces d’espionatge, inclòs el ciberespionatge, i els intents d’exercir campanyes d’influència” contra Dinamarca sobre el territori. En referència a aquest avís, en el darrer any el diari danès Politiken ha anat destapant els intents dels EUA d’influir sobre Groenlàndia amb la compra d’empreses locals per part d’empresaris pròxims a Trump, i els intents de celebrar reunions bilaterals amb el govern de Nuuk sense passar per Dinamarca.

També ha cridat l’atenció dels experts que en l’informe no es fa cap esment al fet que els EUA mantenen la base militar de Thule a l’illa àrtica, gràcies a un acord de defensa signat amb Dinamarca l'any 1951. Els serveis d'intel·ligència sí que reconeixen que Rússia continua sent la potència militar més forta a la regió de l’Àrtic, malgrat que ara es veu desafiada pel rearmament que estan duent a terme els països d’Occident.

Incertesa amb els EUA envers Europa

Un altre punt rellevant que esmenta l’informe de la FE és la “incertesa sobre el paper dels Estats Units com a garant de la seguretat a Europa”. Segons el servei intel·ligència danès, aquest canvi produït per la presidència de Trump a la Casa Blanca “pot tenir un impacte en la disposició de Rússia a intensificar els atacs híbrids contra l’OTAN”, un fet que “exigeix a molts països europeus que s’armin i cooperin per reforçar la dissuasió contra Rússia”.

Respecte a aquest punt, el cap dels serveis d’intel·ligència, Thomas Ahrenkiel, va dir als mitjans danesos que, “malauradament, Dinamarca i la resta de països europeus s’enfronten a un dilema". "D’una banda, depenem completament de la seguretat americana i de la seva contribució per defensar a Europa. I de l’altra, ens enfrontem a uns EUA que sobretot vetllen pels seus propis interessos, amb una visió del món diferent de la que segurament tenien abans i que utilitzen tots els mitjans per aconseguir els seus objectius”, va dir.

Segons el professor de política internacional de la Universitat de Copenhaguen Ole Wæver és remarcable que des dels serveis d’intel·ligència “finalment” hagin suggerit que “els EUA i Europa ja no són dues cares de la mateixa moneda”. “Pel que fa a Dinamarca, el divorci és dolorós, perquè en comparació amb altres països europeus, els danesos hem estat hiperatlàntics", afegeix.

Wæver fa referència al fet que, històricament, Dinamarca ha estat una ferma defensora de la cooperació transatlàntica, tot i que aquesta postura ha anat evolucionant des de l’inici de la invasió de Rússia a Ucraïna l'any 2022. Malgrat que el govern danès continua afirmant que els EUA “són l’aliat més proper” per al país, des de Copenhaguen s’han fet passos per aconseguir que els veïns europeus construeixin una política de seguretat i defensa comuna.

Amb tot, l’informe de la FE subratlla que els principals riscos per a la seguretat danesa continuen venint des de Rússia i la Xina com a nucli d’un grup de països que busquen reduir la influència d’Occident al món. El document també alerta que augmentarà l’amenaça militar de Rússia a l’OTAN en els pròxims anys, tot i que actualment no hi ha cap amenaça d’un atac militar regular contra Dinamarca.