Putin no en té prou amb el Donbàs i vol la rendició total d’Ucraïna

MoscouEl patró es repeteix: com ja va passar a l’agost, Vladímir Putin ha aconseguit desactivar un ultimàtum de Donald Trump perquè aturi la guerra amb una reunió entre presidents. Però si la cimera d’Alaska va acabar sense progressos i amb el líder dels Estats Units exasperat davant d’una condescendent lliçó d'història sobre la unitat del poble rus i l’ucraïnès, per què la trobada de Budapest hauria de ser diferent? Aquesta és la conclusió a què va arribar el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, després de parlar amb el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, i constatar que les posicions de Rússia no s’han mogut ni un mil·límetre des d’aleshores.

La prèvia d’aquella cita també va venir acompanyada de filtracions sobre les suposades cessions territorials que Putin estava disposat a fer. Funcionaris de la Casa Blanca afirmen que, en privat, el líder rus s’hauria obert a negociar un alto el foc a canvi del control del Donbàs, i que això hauria esperonat Trump a concertar la reunió, però aquesta condició no era versemblant fa dos mesos ni ho és ara.

En públic, el Kremlin manté les seves demandes maximalistes. Res ha canviat des de la primera trucada entre Washington i Moscou del febrer. Lavrov ho va deixar clar dimarts quan va afirmar que frenar els combats a la línia de front actual implicaria que Ucraïna quedés “sota un règim nazi”. És a dir, Putin va llançar la invasió amb l’objectiu de retornar Kíiv a l’òrbita russa i instal·lar-hi un govern afí, un extrem que suposaria la rendició de Volodímir Zelenski.

El control de les regions ucraïneses que Rússia es va annexionar a la Constitució és només una de les “causes fonamentals” del conflicte, però ni de bon tros la més important. Lavrov va enumerar les exigències restants: “posar fi al genocidi de facto de la població russa i de parla russa” i “garantir l’estatus neutral i lliure d'armes nuclears d'Ucraïna, cosa que pressuposa l'abandonament de qualsevol intent d'atreure-la a l'OTAN”. Irònicament, el memoràndum pel qual Ucraïna es va comprometre a entregar el seu arsenal atòmic a Rússia, i pel qual Moscou es va comprometre a respectar la independència, la sobirania i les fronteres existents del país veí, es va signar a Budapest el 1994.

Per què Putin negocia malgrat tot?

Aleshores, si les demandes de Moscou són del tot inassumibles per a Kíiv i Putin no mostra cap signe de voler pactar una treva, per què s’entesta a negociar amb Trump? El president rus busca conciliar un difícil equilibri: guanyar temps per continuar avançant al front, afeblir el suport militar a Kíiv, fracturar la unitat entre els Estats Units i Europa, i refer les relacions diplomàtiques amb la Casa Blanca.

Amb l’última trucada al president nord-americà, Putin va capgirar setmanes d’acostament retòric entre Trump i Zelenski, i va enterrar la promesa dels míssils Tomahawk de llarg abast per a Ucraïna, igual que amb la cimera d’Alaska havia allunyat l’amenaça de sancions. La presumpta oferta del Kremlin de cedir parts de Zaporíjia i Kherson a canvi del Donbàs també és una invitació perquè el president ucraïnès la rebutgi i contrariï el líder dels Estats Units i el seu enviat especial, Steve Witkoff, especialment receptiu al relat segons el qual Rússia té aspiracions legítimes sobre les províncies de l’est d’Ucraïna perquè són russòfones.

Putin està interessat en un procés de negociació estructurat amb Washington que deixi al marge la Unió Europea i en què la resolució de la guerra sigui una carpeta més però no una condició indispensable. Ara bé, fins ara ha topat amb la pressa de la Casa Blanca per posar fi a les hostilitats com més aviat millor. Així, com Trump vol la pau per fer negocis, Putin no en té prou amb la promesa de negocis per fer la pau.

Davant l’autoconfiança del mandatari nord-americà i de Witkoff, acostumats a tancar acords cara a cara, el líder del Kremlin sap que les cimeres han de venir precedides de mesos de preparació tècnica. De fet, aquesta ha estat la posició de Moscou des de la primavera, i ho continua sent a hores d’ara. Si Putin transigeix a reunir-s'hi és perquè sap que a Trump se li acaba la paciència i perquè calcula que en sortirà airós, però la realitat és que en vuit mesos Rússia no ha fet cap concessió real que acosti la pau.

Al capdavall, l’estratègia de Moscou no ha variat durant aquest temps: Putin no cancel·larà la cimera de Budapest, però tampoc rebaixarà les seves demandes, de la mateixa manera que al març es va obrir a discutir un alto el foc però amb unes exigències impossibles. Rússia continuarà traient pit de ser qui més treballa per la pau i insistirà en presentar Ucraïna i els aliats europeus com els boicotejadors dels esforços nord-americans per posar fi al bany de sang. Tant si Trump tira la tovallola i li deixa via lliure com si força Zelenski a acceptar una treva en fals, Putin s’haurà sortit amb la seva.