Stoltenberg envia un missatge a Putin des de Kíiv: "El futur d'Ucraïna és a l'OTAN"

Brussel·lesL'OTAN recalca sovint que com a organització no està en guerra contra Rússia. Tot i el suport i l'assistència militar que està proporcionant a les tropes ucraïneses, no vol que se la vinculi directament amb el conflicte i provocar una escalada de conseqüències imprevisibles. Per això, el seu secretari general, Jens Stoltenberg, des de l'atac rus a Ucraïna no havia trepitjat territori ucraïnès i havia evitat sortir a cap foto amb el president Volodímir Zelenski. Tanmateix, aquest dijous, en una visita d'un alt valor simbòlic, el dirigent de l'Aliança Atlàntica ha viatjat per sorpresa fins a Kíiv per primera vegada des que va esclatar la guerra. "L'OTAN és un amic de veritat d'Ucraïna. En aquests temps de necessitat, estem del vostre costat", ha afirmat Stoltenberg en roda de premsa.

Així, la visita de Stoltenberg no només reforça el suport de l'OTAN a Ucraïna en la guerra contra Rússia, sinó també vol escenificar l'acostament dels aliats a Kíiv i una empenta a les aspiracions d'Ucraïna d'entrar a l'Aliança Atlàntica. "El futur d'Ucraïna és a l'OTAN. Tots els aliats estan d'acord amb això [...] Li correspon per dret un lloc a la família euroatlàntica", ha remarcat el secretari general de l'Aliança Atlàntica. Al seu torn, Zelenski ha tornat a pressionar l'OTAN perquè accepti com abans millor la seva entrada i ha apuntat que no hi ha "cap barrera objectiva" perquè la convidi a iniciar el procés d'adhesió a la pròxima cimera, que se celebrarà a Vílnius (Lituània) al juliol. "La majoria de la població ucraïnesa i dels països de l'OTAN donen suport a aquesta possible decisió. [...] Necessitem alguna cosa millor que el format actual de relacions", ha indicat el president ucraïnès.

Tot i les bones paraules dels dos mandataris, la majoria de països no veuen factible l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN, almenys a curt termini i mentre duri la guerra. Només s'han mostrat públicament i de manera reiterada a favor d'accelerar el procés d'adhesió els països bàltics i Polònia, que ja fa temps que reclamaven a Stoltenberg que visités Zelenski a Kíiv. De fet, el secretari general de l'OTAN ha sigut l'últim dels principals representants dels aliats a trepitjar territori ucraïnès, per darrere del president dels Estats Units, Joe Biden, i de diferents líders europeus, com Emmanuel Macron, Olaf Scholz o Ursula von der Leyen.

Però Sotltenberg ha insistit en aquesta idea l'endemà de la seva visita a Kíiv. Poc abans de reunir-se amb el ministre de Defensa ucraïnès a la base aèria de Ramstein a Alemanya, el cap de l'OTAN s'ha manifestat convençut que Ucraïna acabarà formant part de l'OTAN en el futur, perquè quan acabi la guerra, "ha de tenir la capacitat de dissuadir i prevenir atacs". Amb tot, ha cridat a concentrar esforços ara mateix en la batalla contra Rússia.

Un dels motius pels quals Stoltenberg ha trigat tant a trepitjar territori ucraïnès és la por a la reacció de Rússia, que tem l'ampliació de l'OTAN cap a les seves fronteres i considera Ucraïna part de la seva àrea d'influència. De fet, arran del viatge, el Kremlin ha tornat a justificar la guerra i ha assegurat que el seu objectiu amb l'atac a Ucraïna és senzillament evitar que ingressi a l'Aliança Atlàntica. "Representaria una amenaça per a la seguretat del nostre país", ha dit el portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, en roda de premsa.

Aquest matí, segons les autoritats ucraïneses, l'exèrcit rus hauria matat dos civils en els seus últims atacs contra les regions de Kherson i Txerníhiv, i n'hauria ferit almenys sis més.

Zelenski demana més armament

Zelenski ha aprofitat la trobada per tornar a demanar als estats de l'Aliança Atlàntica més equips militars en un moment en què Ucraïna s'està rearmant per contraatacar Rússia, un moviment que s'esperava aquesta primavera, però que sembla que ajornarà fins a l'estiu. Així, el president ucraïnès ha instat Stoltenberg a pressionar els aliats perquè acabin entregant l'armament que fa temps que requereix, com avions de combat i míssil de llarg abast. De moment, però, les grans potències occidentals, com els Estats Units o França, es neguen a entregar-li per por a una escalada de violència. Els aliats temien el mateix amb l'entrega dels tancs, però la discussió ja s'ha superat i els estats de l'OTAN en van subministrant a Kíiv. Precisament, aquest dijous, Dinamarca i els Països Baixos han anunciat que han acordat adquirir per un cost estimat de 165 milions fins a catorze carros de combat Leopard per enviar-los a Ucraïna.

En aquest sentit, el president ucraïnès també ha subratllat la importància que pot tenir per al desenvolupament de la guerra la trobada de demà dels ministres de Defensa dels aliats a Rammstein (Alemanya), on es decidiran les noves entregues d'equips militars a Ucraïna. Aquest dijous Stoltenberg ha recordat que, des que va començar la guerra, els estats de l'Aliança Atlàntica han aportat uns 60.000 milions d'euros en material militar a Ucraïna i, en total, uns 150.000 milions d'euros en ajudes. "Les portes de l'OTAN continuen obertes i, per això, tot el que fem avui, tot el suport que proporcionem a Ucraïna, fa possible una possible adhesió d'Ucraïna", ha assenyalat Stoltenberg.