El primer sospitós dels 'safaris humans' de Sarajevo nega la seva implicació

RomaNens, ancians i dones embarassades es van convertir en l’objectiu preferit de grups de turistes, majoritàriament europeus rics i influents, que pagaven quantitats ingents de diners per disparar-los amb fusells des dels turons que envolten Sarajevo, la ciutat assetjada durant la guerra dels Balcans entre 1992 i 1996. La fiscalia de Milà va obrir una investigació al novembre i aquest dilluns ha citat a declarar el primer sospitós italià d’haver participat en aquests “safaris humans”, que ha negat haver-hi estat implicat.

Es tracta de Giuseppe Vegnaduzzo, un excamioner de 80 anys resident a la ciutat de Pordenone, prop de la frontera amb Eslovènia. Durant el setge de Sarajevo, Vegnaduzzo treballava com a camioner per a una empresa metal·lúrgica italiana i viatjava freqüentment als Balcans per motius laborals. Tanmateix, segons els testimonis d’alguns veïns recollits durant la investigació, l’home presumia en privat d’haver participat en viatges organitzats per disparar contra civils indefensos —incloent-hi nens, dones embarassades i ancians— que van estar assetjats a la ciutat de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia.

Els fiscals Marcello Viola i Alessandro Gobbis han interrogat Vegnaduzzo durant una hora, i ell ha negat la seva implicació en aquests “safaris humans”. “El meu client ha respost a les preguntes del fiscal, ha reiterat la seva absoluta innocència respecte als fets i confia que, en aquest moment, el poder judicial verifiqui la seva absoluta innocència, més enllà del sensacionalisme mediàtic”, ha declarat a la sortida dels jutjats el seu advocat, Giovanni Menegon. El lletrat ha anunciat, així mateix, que interposarà les mesures legals “que siguin necessàries” per protegir la “reputació” del seu client, davant la publicació d’alguns articles apareguts a Itàlia els últims dies.

El primer sospitós italià acusat de formar part d’un grup de “franctiradors de cap de setmana” ha arribat al Tribunal de Milà amagant-se el rostre amb una gorra fosca i una mascareta que li cobria pràcticament tota la cara. Segons els mitjans locals, davant els jutges ha reconegut haver viatjat a Sarajevo durant els anys del setge dels serbis sobre la capital bosniana, però només per qüestions laborals, i ha assegurat que les històries que presumptament ell hauria explicat presumint de la seva participació en aquestes expedicions haurien estat tergiversades i “exagerades” pels testimonis recollits durant la investigació.

Un rumor confirmat

L’existència d’uns turistes macabres que viatjaven a Sarajevo des d’Itàlia per exercir de franctiradors per lleure semblava una llegenda urbana. Tanmateix, es va convertir en una obsessió per a l’escriptor i periodista italià Ezio Gavazzeni, que durant dos anys va investigar aquests suposats viatges amb l’ajuda de l’exalcaldessa de Sarajevo Benjamina Karic i d’un exmilitar i agent d’intel·ligència bosnià.

Els “franctiradors de cap de setmana”, com van ser batejats a Itàlia, viatjaven amb un vol directe de Trieste fins a Belgrad, i des d’allà eren transportats en helicòpter a les muntanyes de Sarajevo i Mostar. Pagaven l’equivalent a entre 80.000 i 100.000 euros per matar persones innocents que van estar atrapades durant gairebé quatre anys sota el foc d’artilleria del serbi Radovan Karadzic, condemnat el 2016 per genocidi i crims contra la humanitat.