Starmer demana perdó a les víctimes d’Epstein i s’aferra al càrrec en plena tempesta pel cas Mandelson
El Partit Laborista arracona el 'premier' britànic per haver designat ambaixador a Washington un amic del pederasta
LondresKeir Starmer lluita per la seva supervivència política. L'ona expansiva del cas Epstein ha esclatat al cor de Westminster aquesta setmana i en un discurs al sud de Londres, aquest dijous el premier ha demanat "perdó" a les víctimes del pederasta per haver nomenat Peter Mandelson ambaixador a Washington a principis del 2025. La designació es va produir quan ja hi havia moltes proves que aquest incombustible de la política britànica va mantenir l’amistat amb el financer, fins i tot després de la seva condemna el 2009 per prostitució amb menors.
"Ho sento –ha dit Starmer, adreçant-se a les víctimes– pel que us van fer, perquè tantes persones amb poder us van fallar, per haver cregut les mentides de Mandelson i haver-lo nomenat, i perquè encara avui us veieu obligades a reviure aquesta història en públic". El premier ha preferit passar per un ingenu que no s'assabentava de res abans que no pas per un cínic.
L'elecció de Mandelson es va fer amb el ple coneixement de les seves habilitats per moure's entre les ombres, una actitud que ha mantingut al llarg d'una carrera política iniciada a mitjans dels anys 80, i que Downing Street considerava imprescindible per navegar entre les turbulentes aigües del Washington de Donald Trump.
Els documents publicats divendres pel departament de Justícia dels Estats Units sobre el cas Epstein han anat molt més lluny del que es coneixia i fins i tot del que podia imaginar gairebé ningú. Han demostrat que Peter Mandelson va compartir informació confidencial amb Epstein quan era ministre de Negocis del govern de Gordon Brown (2009), i viceprimer ministre de facto, i que tant ell com el seu marit van rebre diversos pagaments del multimilionari. A més, Mandelson és conseller d'una consultora que ha procurat negocis entre el ministeri de Defensa britànic i Palantir Technologies, una empresa de programari estatunidenca especialitzada en anàlisi de big data, integració d'IA i vigilància, que serveix a clients d'intel·ligència governamental, militars i comercials. La policia investiga ara les filtracions de Mandelson com a presumpte delicte de revelació de secrets. Starmer el va cessar el setembre passat. I Mandelson, que continua mantenint que no ha fet res il·legal, va renunciar ahir al seu escó a la Cambra dels Lords. En paral·lel, el govern promourà una llei ad hoc per retirar-li el títol de lord.
Pressió del partit
Arraconat per la premsa, i per la pressió del seu propi partit, que ahir el va forçar als Comuns a publicar tots els documents relacionats amb la designació de Mandelson, Starmer ha intentat durant la seva intervenció justificar el que molts al seu voltant consideren injustificable. I s'ha mostrat "frustrat i enfadat" per les "mentides" del veterà polític –arquitecte del nou laborisme i conegut al Regne Unit com el príncep de les tenebres– en el moment d'elegir la màxima representació diplomàtica britànica davant la Casa Blanca. "La informació de què disposem ara deixa clar que les respostes que va donar eren mentides", ha insistit Starmer. Segons la versió del premier, abans de ser designat, Mandelson va dir d'Epstein que era algú "a qui amb prou feines coneixia". Quan es va veure que era mentida, el va cessar. Mandelson, fins i tot, es va allotjar a l'apartament d'Epstein a Nova York i havia estat moltes vegades a la seva illa del Carib. Starmer s'ha justificat dient que en el moment del nomenament per al càrrec de Washington "no tenia motius per pensar que no deia la veritat".
La pressió no només ve de l'oposició. Dins del Partit Laborista, les veus que consideren la posició del premier "insostenible" comencen a ser públiques. Starmer s'ha negat a parlar d'una possible renúncia i s’ha aferrat al seu mandat del 2024. Però el cert és que unes eleccions parcials a finals de febrer, i les eleccions a Gal·les, Escòcia i les locals d'Anglaterra del 7 de maig poden suposar el seu sacrifici si, com les enquestes pronostiquen, l'ensulsiada laborista serà terrible, especialment al País de Gal·les, on els nacionalistes i el Partit Reformista de Nigel Farage es diputen una victòria històrica.
La capacitat de maniobra de Mandelson dins de la política britànica ha sigut, fins ara, enorme, tot i que en dues ocasions va haver de sortir del govern. Durant el mandat de Jeremy Corbyn dins del partit laborista (2015-2019), el príncep de les tenebres va soscavar el poder del líder del partit, Corbyn, fins al punt de preferir la victòria dels conservadors abans que la de l'esquerra de la formació. El nomenament per a l'ambaixada de Washington per part de Starmer s'atribueix al seu cap de gabinet a Downing Street, l'analista polític irlandès Morgan McSweeney, un home del qual la premsa britànica diu, aquest dijous, que "no respira sense el permís de Mandelson".
