Tots els líders europeus (excepte Hongria) pressionen perquè Zelenski sigui a la trobada Trump-Putin

BarcelonaTots els caps d'estat de la Unió Europea (UE) amb una sola excepció, la d'Hongria, han publicat aquest dimarts una declaració conjunta per defensar que "el poble ucraïnès ha de tenir llibertat per decidir el seu futur" i que "el camí cap a la pau a Ucraïna no pot decidir-se sense Ucraïna". Defensen així la necessitat que Ucraïna estigui present en la reunió bilateral entre els líders dels Estats Units, Donald Trump, i de Rússia, Vladímir Putin, que se celebrarà aquest divendres 15 d’agost a Alaska. Alhora, els líders europeus remarquen que "unes negociacions significatives només poden tenir lloc en el context d'un alto el foc o una reducció de les hostilitats". "Compartim la convicció que una solució diplomàtica ha de protegir els interessos de seguretat vitals d'Ucraïna i Europa", diu la declaració signada per 26 caps d'estat, que s'ha acordat dilluns a la nit i s'ha publicat aquests dimarts.

Al mateix temps, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, denunciava que l'exèrcit rus està fent "preparatius per a noves operacions ofensives". "Fins ara, no hi ha cap indici que els russos hagin rebut senyals per preparar-se per a una situació de postguerra, al contrari", ha dit Zelenski, i assegura que Moscou està desplegant tropes sobre el terreny. En un missatge a les xarxes aquest dimarts al matí, el líder ucraïnès ha agraït als governs europeus el seu suport i ha recordat que "les fronteres internacionals no poden canviar-se per la força". "Les qüestions relacionades amb la seguretat d'Ucraïna i Europa són debatudes per tots nosaltres conjuntament. Qualsevol decisió ha de contribuir a les nostres capacitats conjuntes en matèria de seguretat", ha dit, i ha afegit: "Tots donem suport a la determinació del president Trump i junts hem d'adoptar posicions que no permetin que Rússia torni a enganyar el món".

Des que Donald Trump va tornar a la Casa Blanca el gener, els líders europeus temien quedar relegats a un segon pla en els esforços per la pau a Ucraïna. Amb l’anunci de la reunió de Trump amb Putin de divendres, els temors es van confirmar. La cita, la primera de Putin amb un president nord-americà des de l’inici de la invasió a Ucraïna, es va concretar després que l’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, es reunís amb el mandatari rus dijous passat, un dia abans que expirés l’ultimàtum emès per Trump perquè Rússia posés fi a les hostilitats.

Diversos líders europeus van reaccionar dissabte amb un comunicat conjunt signat pel Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Polònia i Finlàndia, així com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Però aquest dimarts al matí han estat ja els 26 estats membres de la UE amb una sola excepció, la del govern de Viktor Orbán –proper a Rússia i al trumpisme–, que han emès un comunicat conjunt per demanar que Ucraïna, i Europa, tinguin un seient a la taula.

Els líders de la UE no han volgut confrontar-se directament amb Trump i, en la seva carta, "donen la benvinguda als esforços" del president estatunidenc per acabar la guerra d'agressió contra Ucraïna i aconseguir "una pau justa i duradora i la seguretat" del país envaït. Però adverteixen que qualsevol possible acord de pau "ha de respectar la llei internacional, incloent-hi els principis d'independència, sobirania, integritat territorial, i que les fronteres internacionals no es canviïn per força". Durant els últims dies, Trump ha tornat a insistir que serà necessari un "intercanvi" de territoris entre els dos països per posar fi al conflicte.

El text conjunt també puntualitza que la guerra d'agressió contra Ucraïna té implicacions per a la seguretat europea i internacional i que "una solució diplomàtica" ha de protegir tant Ucraïna com els interessos de seguretat europeus. La carta arriba després que es fes públic que Zelenski i altres líders europeus pretenen parlar per telèfon amb Trump abans de la reunió d'Alaska.

Moviments diplomàtics en els dos bàndols

En els últims dies, diferents polítics europeus s'han entrevistat amb líders estatunidencs per intentar assabentar-se de la posició de partida de Putin per a les converses de divendres i quines concessions estan disposats a fer els Estats Units. Els moviments van començar dissabte, quan el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president francès, Emmanuel Macron, van parlar per telèfon amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. També li va trucar el president espanyol, Pedro Sánchez, que va subscriure a X el missatge del comunicat dels líders europeus, malgrat que no el va firmar.

Per la seva banda, Putin també ha mantingut relacions diplomàtiques amb els seus aliats principals aquests últims dies. La setmana passada va exposar els seus plans per a la cimera als principals països del grup BRICS –el Brasil, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica–, al president bielorús i als líders de les exrepúbliques soviètiques de l’Àsia central.

La postura russa de cara a la reunió de divendres amb Trump, però, no ha transcendit, tot i que les demandes de Putin semblen invariables: Moscou vol el reconeixement internacional de les annexions russes –entre les quals hi ha Crimea i el Donbàs–, la neutralitat ucraïnesa, el cessament de l’ajuda militar estrangera a Kíiv i eleccions presidencials a Ucraïna. Segons fonts del govern britànic, el Kremlin dona importància simbòlica a l’encaixada amb Trump, perquè considera que legitima el president rus.

En aquest context, Trump va afirmar divendres que podria discutir possibles cessions territorials d’Ucraïna en favor de Rússia: "Ho estem mirant. En realitat estem considerant recuperar-ne una part i intercanviar-ne una part [...] Hi haurà un intercanvi de territoris per a conveniència de tots dos”. L'ambaixador dels Estats Units davant de l'OTAN, Matthew Whitaker, va aclarir diumenge que "no hi haurà cessions [de territori] que no s'hagin guanyat al camp de batalla".

Zelenski va rebutjar del tot que Kíiv reconegués l’ocupació de territori ucraïnès i va tornar a assegurar que no hi hauria cap acord de pau sense la seva participació. De la mateixa manera, diversos líders europeus han fet evident la seva preocupació perquè una cessió de territori sigui l’avantsala per a més exigències d'expansió territorial per part del Kremlin. Ja durant el cap de setmana, Whitaker va afirmar que "és possible" que Trump convidi el líder ucraïnès a Alaska el mateix divendres. Si es concretés la invitació, però, no és clar si se celebrarà una cimera trilateral o si Trump mantindrà diàlegs amb tots dos líders per separat.