Rússia es compromet a no atacar Kíiv fins diumenge
Putin accepta la iniciativa de Trump, mentre Zelenski diu que actuarà de manera recíproca
MoscouUna vegada més, es repeteix el guió: Donald Trump demana una treva a Vladímir Putin i, en lloc de rebutjar-la, el president rus l’estrafà i n’accepta una versió diluïda per a fer-lo content. Mentrestant, el presumpte beneficiat de la iniciativa, Volodímir Zelenski, s’assabenta per sorpresa de la notícia i es veu obligat a posar bona cara, conscient que es tracta d’una mesura purament cosmètica, però que ha de mostrar-se agraït al gest del president dels Estats Units.
Això és exactament el que ha passat. Finalment, el Kremlin ha confirmat un acord amb la Casa Blanca per, a petició de Trump, no bombardejar Kíiv fins diumenge. Ara bé, el portaveu del president rus, Dmitri Peskov, no ha volgut especificar ni si es tracta d’una treva sobre infraestructures energètiques, si només afecta la capital ucraïnesa, ni des de quan està en vigor (l’últim atac contra la ciutat va ser dimecres). Simplement, s’ha limitat a explicar que busca “crear condicions favorables per a les converses” de pau d’Abu Dhabi, previstes pel mateix diumenge si no hi ha cap contratemps.
Abans, Zelenski ha volgut deixar clar que no es tracta d’una pausa pactada ni oficial. “No és un acord, sinó una oportunitat. Si Rússia no ens ataca, nosaltres no contraatacarem”, ha apuntat. Però Moscou ha atacat aquest divendres: ha llançat un míssil i més d’un centenar de drons contra territori ucraïnès. Això sí, ho ha fet principalment contra zones frontereres i properes a la primera línia, i ha passat de colpejar les instal·lacions energètiques a fer-ho amb els trens i la logística. Per tant, emparant-se en la vaguetat del compromís amb el president nord-americà, Putin pot argumentar que no ha bombardejat Kíiv ni les ciutats de l’oest d’Ucraïna.
Una altra paradoxa de la treva és que Trump la va proposar en previsió del “fred extraordinari” que ha d’arribar en els propers dies a la regió. I, malgrat això, expira diumenge, just quan s’espera el major descens de les temperatures, que es mantindran amb mínimes per sota dels 20 graus negatius fins dimecres. A més, és impossible que en un període tan curt de temps les autoritats ucraïneses tinguin temps de restaurar el subministrament de calefacció, llum i aigua als milers d’afectats.
Davant dels rumors que van començar a córrer dijous al matí d’una pausa en els bombardejos contra les infraestuctures energètiques, els bloguers probèl·lics russos es van indignar. No entenien que Putin renunciés a la principal palanca de pressió sobre Zelenski. El seu punt de vista, però, ha canviat en adonar-se que la treva té els dies comptats i que no servirà ni tan sols perquè el bàndol enemic agafi aire. Mentrestant, alguns analistes sostenen que, un cop destrossat el sistema d’energia ucraïnès, abstenir-se d’atacar Kíiv a canvi que Ucraïna deixi d’enviar drons contra refineries, dipòsits i vaixells de petroli russos podria ser una jugada beneficiosa per al Kremlin.
L’última treva unilateral fallida
En l’últim any, Trump, amb el suport de Zelenski i dels aliats europeus, ha intentat sense èxit, tot i que de manera intermitent, que Putin s’avingués a un alto el foc temporal. No obstant això, des de l’estiu, els Estats Units ja no advoquen per una treva, sinó que s’han alineat amb Rússia en la defensa d’una solució del conflicte a llarg termini prèvia a la fi de les hostilitats. Aquest enfocament resta ambició a qualsevol proposta per aturar els combats o els bombardejos, per bé que tampoc anteriorment havien donat resultats.
Al març de 2025, el líder de la Casa Blanca va convidar el seu homòleg a una moratòria d’atacs contra les infraestructures civils i contra els vaixells al Mar Negre. El president rus no s’hi va negar, però el que va anunciar unilateralment va ser un alto el foc de trenta dies només sobre les instal·lacions energètiques. Durant les següents setmanes, russos i ucraïnesos es van acusar sistemàticament de violar la iniciativa. A l’abril i al maig, Moscou també va impulsar dues treves de curta durada sense avisar-ne Ucraïna: la primera, de 36 hores, coincidint amb la Pasqua, i la segona, de tres dies, perquè els drons de Kíiv no poguessin esguerrar al Kremlin la celebració del Dia de la Victòria.
En tots els casos, igual que en la situació actual, les treves no van tenir cap impacte en el transcurs de la guerra: no van afavorir la rotació dels soldats ni el rearmament, no van ser fruit d’una negociació, ni van afavorir els mecanismes de confiança entre bàndols. L’únic objectiu per a Putin era i és demostrar a Trump el màxim grau de compromís amb la pau sense alçar el peu de l’accelerador al front. Zelenski, per la seva banda, no té altre remei que saludar la mesura tot i desconfiar enormement de les intencions de Moscou, i deixar clar que Ucraïna sempre ha estat partidària d’un alto el foc.
