La UE amenaça amb sancionar el gasoducte Nord Stream després de la plantada de Putin
Els dirigents europeus redoblen la pressió sobre Moscou i escenifiquen el seu suport a Kíiv en una cimera a Tirana
Brussel·lesL'endemà de la plantada de Vladímir Putin a Volodímir Zelenski i el mateix dia que les autoritats russes i ucraïneses es reuneixen per primer cop en tres anys a Turquia, els aliats europeus d'Ucraïna tornen a llançar un missatge clar de suport a Kíiv per continuar pressionant Moscou. La imatge d'aquest divendres d'una cinquantena de líders reunits a Tirana (Albània), majoritàriament propers al líder ucraïnès, en el marc de la Comunitat Política Europea té una gran càrrega simbòlica, així com les noves amenaces que ha llançat la Unió Europea en forma de sancions al Kremlin. "Volem la pau, i per això hem d'augmentar la pressió sobre el president Putin fins que estigui llest per a un alto el foc", ha assenyalat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Concretament, la líder comunitària ha avançat que el pròxim paquet de sancions del bloc europeu vol posar en la diana els gasoductes Nord Stream I i II, que fins ara havien quedat exclosos de les restriccions comunitàries, i el sector financer del règim rus. A més, ha indicat que Brussel·les i els estats membres buscaran la manera de castigar encara més els vaixells de la coneguda com la flota fantasma russa, que són embarcacions que es dediquen a transportar combustibles fòssils evitant les sancions europees, i de reduir al màxim el preu del cru de petroli.
L'anunci de Von der Leyen arriba la mateixa setmana que la UE ha acordat un altre paquet de sancions que, per primera vegada, pretén limitar el moviment de la flota fantasma i ampliar les restriccions a unes 30 empreses que es dediquen a esquivar les anteriors sancions comunitàries i a 75 entitats i individus directament implicats en la indústria armamentista i l’exèrcit rus. A més, Brussel·les ha presentat un pla per deixar d'importar a partir del 2027 combustibles fòssils de Rússia i la setmana passada va assegurar que tenen per objectiu revertir el fet que la UE encara es gasta més diners en energia russa que no pas en ajudes a Ucraïna.
Unitat europea
Els líders europeus han coincidit a lamentar que el dirigent rus realment no vol asseure's a negociar, i veuen la seva plantada i les condicions de màxims que imposa a Zelenski com una simple prova més. "Putin no va de debò", ha dit en declaracions a la premsa el primer ministre britànic, Keir Starmer, que sosté que pretén treballar de bracet amb la UE per incrementar les sancions contra el règim rus. "Considerem inacceptable que Putin no respongui a les demandes formulades [d'un alto el foc] per part dels Estats Units, Ucraïna i Europa per segona vegada", ha dit el president francès, Emmanuel Macron, acompanyat de Starmer, del seu homòleg alemany, Friedrich Merz, i polonès, Donald Tusk, després que es truquessin amb Donald Trump i Volodímir Zelenski.
En la mateixa línia, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha assegurat que Putin fa dos mesos que "juga" amb Trump, que deia que solucionaria el conflicte en un tres i no res. Tot i que amb un to menys crític, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que és proper al Pentàgon, també ha carregat contra la desídia del Kremlin a l'hora de resoldre el conflicte i ha afirmat que "la pilota està a la seva teulada" i no a la d'Ucraïna ni a la dels seus aliats. "Conec bé Putin de la meva etapa com a primer ministre [dels Països Baixos], i estic segur que és conscient que es va equivocar enviant una delegació de baix nivell [a la reunió amb Ucraïna] i que té problemes", ha afegit Rutte.
L'OTAN incrementa la pressió sobre els aliats atlàntics perquè incrementin la despesa militar a marxes forçades, especialment a Espanya. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ja ha donat per fet aquest dijous a la cimera europea a Tirana (Albània) que l'estat espanyol destinarà el 5% del seu producte interior brut a defensa. "Sense cap mena de dubte", ha respost el líder neerlandès quan la premsa li ha preguntat sobre si Sánchez creu que també complirà amb les obligacions de l'Aliança Atlàntica.
Fins fa pocs dies, Rutte ni cap aliat de pes de l'entitat militar es plantejaven realment haver d'assolir la taxa del 5% que vol imposar tant sí com no l'administració de Donald Trump. Tanmateix, aquest mínim de despesa militar va guanyant força —hi ajuda que els Estats Units controlen 'de facto' l'OTAN— i, per tant, els socis cada vegada es queden més lluny dels objectius de despesa. El cas d'Espanya, però, és el més exagerat.
A hores d'ara, l'Estat encara no ha assolit el 2% i, malgrat l'oposició popular i dels seus propis socis de govern, va anunciar un pla de la Moncloa de 10.500 milions d'euros per arribar en aquesta taxa. Ara bé, tot i que aquest full de ruta s'acabi aplicant, a Espanya encara estaria 3 punts percentuals per sota del que es preveu que exigeixi els Estats Units i l'OTAN a partir de la cimera que es farà el juny que ve a la Haia.