La UE davant un nou actor polític: els magnats tecnològics

Brussel·lesDonald Trump és un malson per a la Unió Europea. El president dels Estats Units no només ha declarat la guerra comercial al bloc europeu i, entre d'altres, ha amenaçat amb envair territori sobirà comunitari, sinó que també pretén canviar la legislació europea i, fins i tot, la manera de viure del continent. És un objectiu que l'administració Trump ha expressat obertament i ha trobat en els magnats tecnològics estatunidencs, que tenen una gran influència en l'opinió pública europea, els aliats perfectes.

La tensió entre els tecnoligarques i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha escalat de cop aquesta setmana passada, però és una ofensiva que fa temps que els amos d'aquestes grans tecnològiques van iniciar. El més bel·ligerant és el propietari d'X, Elon Musk, que va treballar en la campanya i l'administració Trump.

Fa temps que la Comissió Europea denuncia que l'antic Twitter té uns algoritmes poc transparents i, per tant, les autoritats comunitàries no poden controlar-lo com cal. Així, el també amo de Tesla, que ven X com una xarxa social sense línia editorial i garant de la llibertat d'expressió, beneficia i promociona els continguts d'extrema dreta. Fins i tot, Musk i la seva empresa van donar suport explícitament a les últimes eleccions federals d'Alemanya a l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD, en les seves sigles en alemany). Brussel·les ho va considerar una ingerència política en tota regla.

Tot i que d'una altra manera, el missatge massiu que ha enviat aquest dimecres el fundador de Telegram, el rus Pàvel Dúrov, als usuaris de la seva xarxa social en contra de les mesures anunciades per Pedro Sánchez també és clarament un gest de pressió política. "El govern de Pedro Sánchez està impulsant noves regulacions perilloses que amenacen les vostres llibertats a internet [...], podrien convertir Espanya en un estat de vigilància sota el pretext de la protecció", afirmava en el text.

Més enllà del cas de Musk, la resta d'oligarques tecnològics estatunidencs també fan pinça més discretament amb Trump per aconseguir que la Unió Europea desreguli el sector digital en el mercat de bloc comunitari, del qual n'obtenen beneficis milmilionaris. Sovint, quan Brussel·les obre una investigació o els aplica una sanció perquè incompleixen la normativa europea, critiquen durament l'executiu comunitari i es reivindiquen com a víctimes de l'intervencionisme europeu que vol evitar oligopolis i fer respectar els drets en matèria digital.

Les queixes no només venen per part d'aquestes empreses, sinó que la mateixa administració Trump hi carrega sense miraments i posa en dubte el marc regulatori d'un aliat com és la UE i el seu sistema judicial. L'últim cop que la Casa Blanca va fer pinya amb els tecnoligarques va ser, per descomptat, arran d'una multa de la Comissió Europea a X. El secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, ho va qualificar "d'un atac directe" contra "tot el poble" dels Estats Units.

A banda dels Estats Units, Brussel·les també sempre ha mostrat preocupació per la propaganda pro-russa que el Kremlin aconsegueix difondre a través de les xarxes socials, especialment en plena guerra d'Ucraïna. Tampoc és cap secret la bona relació de Trump amb Vladímir Putin, ni els lligams de l'extrema dreta europea amb el règim autoritari rus.

Una línia vermella per a la UE

Des que Trump va retornar a la Casa Blanca no ha deixat de pressionar els dirigents europeus perquè desregulin el mercat digital europeu, però a hores d'ara és una línia vermella per a la UE. Els aliats europeus han cedit en la guerra comercial i en les exigències del Pentàgon d'elevar la despesa militar al 5% del producte interior brut (PIB). Tanmateix, cap líder europeu s'ha mostrat mínimament obert a acceptar un canvi de regulació en el sector digital a petició dels Estats Units.

De fet, a finals de l'any passat, quan la Casa Blanca va incrementar la pressió a la UE perquè desregulés el mercat digital i fins i tot va amenaçar amb nous aranzels, Brussel·les va respondre amb contundència i va enviar un missatge clar: va obrir en pocs dies una investigació a WhatsApp i una altra a Google, i va multar X amb el 5% de la seva facturació mundial, al voltant de 120 milions d'euros per incomplir la llei de serveis digitals de la UE. I, des d'aleshores, no ha deixat d'obrir expedients contra les grans tecnològiques estatunidenques.

Al contrari de Sánchez, els dirigents europeus han evitat, en general, entrar en batalles dialèctiques directament amb Musk i encara menys amb Trump. Ara bé, la UE sempre ha deixat clar que, almenys fins ara, un dels seus límits és donar via lliure als tecnoligarques que pretenen acabar amb els valors comunitaris.