Internacional 26/11/2019

Trump apuntala la cultura de la impunitat per als soldats que han comès crims de guerra

L'indult a un soldat que es va fotografiar amb un presoner degollat fa dimitir un alt càrrec militar

Cristina Mas
3 min
Edward Gallagher, amb la seva Andrea, en sortir exonerat de gairebé tots els càrrecs del judici militar del juliol a la base de San Diego.

BarcelonaEls soldats nord-americans que cometin crims de guerra poden gaudir d'impunitat als Estats Units de Donald Trump. És el missatge que deixa el cas d'Edward Gallagher, el soldat de les forces especials de la Marina que es va fer una fotografia amb un presoner iraquià degollat i que ha estat indultat pel president, en contra del criteri dels responsables militars. El cas ha acabat forçant la dimissió del secretari de l'Armada, Richard Spencer, que intentava mediar entre l'exèrcit i la ingerència del president.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Gallagher, un soldat dels Navy Seals, el cos d'elit de l'exèrcit naval nord-americà, va ser acusat pels seus companys d'haver assassinat a punyalades el 2017 un combatent de 17 anys de l'Estat Islàmic, en el marc de la campanya per foragitar els jihadistes de la ciutat iraquiana de Mossul. També l'acusaven de l'assassinat d'onze civils desarmats, entre els quals una nena i un home gran als quals el soldat, que era franctirador, va disparar.

Durant el judici militar a què se'l va sotmetre al juliol, un dels seus companys va declarar per sorpresa que la punyalada que Gallagher va clavar al coll del jove presoner no li havia causat immediatament la mort i que va ser ell qui li va pressionar la tràquea per "clemència". Això va servir per exonerar Gallagher de tots els crims, excepte d'un que era inqüestionable: el soldat s'havia fet una fotografia amb altres membres de la seva unitat al costat del cadàver i l'havia enviada a un altre company amb el text "Aquí al darrere hi ha una bona història: l'he mort amb el meu ganivet de caça". Contra el criteri de la Fiscalia, la condemna va quedar només en una rebaixa del rang que ostentava el soldat, cosa que Trump va celebrar públicament, declarant-se "Content d'haver pogut ajudar!"

Congratulations to Navy Seal Eddie Gallagher, his wonderful wife Andrea, and his entire family. You have been through much together. Glad I could help!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) July 3, 2019

Fa quinze dies el president nord-americà va ordenar que li restauressin el rang i amb ell la integritat de la paga que li correspon, ara que se'l retirarà del cos. Una retirada que per la intervenció del president podrà fer amb tots els honors. També va instar la Marina a aturar la investigació contra un altre soldat que ha de ser apartat del cos pel seu mal comportament.

L'afer ha despertat polèmica als Estats Units i fins i tot alguns oficials retirats s'han atrevit a qüestionar públicament la intervenció de Trump, que és el comandant en cap de l'exèrcit dels Estats Units. Al darrere de les crítiques hi ha la necessitat de mantenir la disciplina de la tropa i també el temor que si les poblacions locals tenen la percepció que els soldats nord-americans gaudeixen d'impunitat, s'exposin a més segrestos i atacs. "El missatge a les nostres tropes i aliats és que no ens prenem les lleis de la guerra seriosament. Mal missatge, mal precedent. Abdicació de la nostra responsabilitat moral. Risc per a nosaltres", va tuitar al maig el general Marty Dempsey.

Per a John Weiss, professor retirat d'història de la universitat nord-americana de Cornell i exmilitar, "Trump està enviant el missatge que els crims de guerra dels soldats nord-americans són tolerats". "Gallagher tenia un cert suport entre les tropes, però no entre l'oficialitat. I a més l'exculpació pel delicte d'assassinat també suposa una bufetada per als seus companys que, basant-se en el seu codi d'honor, van fer el pas de denunciar-lo", diu.

Spencer va acabar dimitint diumenge -o més aviat sent forçat a dimitir- després que hagués intentat que Gallagher pogués continuar al cos i mantingués la condecoració, a canvi que la Casa Blanca no interferís en futures investigacions. El ja exsecretari de la Marina ha dit que va plegar perquè li havien donat "una ordre que crec que viola el jurament sagrat que vaig fer davant la meva família, la meva bandera i la meva fe en la defensa de la Constitució dels Estats Units". En la seva carta de renúncia afegeix que "la llei és el que ens diferencia dels nostres adversaris".

Carlota García Encina, investigadora del Real Instituto Elcano, destaca que "el missatge que envia Trump és que l'única disciplina que compta és l'obediència a ell mateix. També que tant les tropes nord-americanes com els seus aliats no es prenen seriosament el dret en els conflictes armats, que regula com es fan les guerres. A nivell intern, el missatge erroni que pot calar és que els soldats que hagin comès crims de guerra puguin ser vistos com a herois". La investigadora afegeix que "Trump, com a comandant en cap, mostra que vol utilitzar el seu poder com a últim àrbitre de la justícia militar i, per tant, menysprea la seva independència".

"El cas Gallagher no té precedents -afegeix García- perquè mai abans ningú havia rebut el perdó presidencial per haver comès un crim amb uniforme militar. Els anys 70 el president Richard Nixon havia concedit l'arrest domiciliari a un soldat condemnat per la massacre de May Li, al Vietnam, però no li va retirar els càrrecs".

stats