OBSERVATORI D’EUROPA

Una fiscal en cap romanesa per a la UE

Laura Codruta Kövesi serà la primera fiscal en cap de la Unió Europea. Després de mesos de tensió política, l’antiga fiscal anticorrupció romanesa va aconseguir dijous, finalment, el suport necessari del Consell a la seva candidatura. Amb 46 anys i més d’una dècada lluitant contra el malversament i els abusos de la classe política del seu país, Kövesi es posarà ara al capdavant d’aquesta fiscalia europea de nova creació que s’ha de posar en marxa el 2020.

L’elecció de Kövesi suposa, a més, un desafiament a l’autoritarisme i a la persecució política que la fiscal ha patit al seu propi país. L’any passat el govern de Bucarest la va cessar com a fiscal anticorrupció després de cinc anys de fer neteja, d’imputar centenars de polítics i fins i tot de portar davant la justícia el totpoderós Liviu Dragnea, l’home fort dels socialdemòcrates romanesos. Així es va guanyar el suport internacional de la Unió Europea i els Estats Units i una declaració de guerra del seu propi govern, que l’ha demonitzada i ha intentat evitar per tots els mitjans aquest nomenament. Liviu Dragnea va ser sentenciat, l’any passat, a tres anys i mig de presó per abús de poder, per haver col·locat persones de confiança del partit i haver-se servit d’una empresa constructora per enriquir-se ell i tota una trama d’empresaris fidels. Un dels casos de corrupció contra Dragnea el relaciona, a més, amb un desfalc de 21 milions d’euros de fons comunitaris.

Mentre les protestes contra la corrupció i en favor de l’estat de dret a Romania omplien els carrers de les grans ciutats i apareixien pancartes de suport a Kövesi, la retòrica anti-Brussel·les del Partit Socialdemòcrata (PSD) i l’ofensiva política contra un sistema judicial que amenaçava el seu líder, Dragnea, va anar creixent en virulència. De fet, el mateix dia que l’Eurocambra votava la seva nominació, a principis de març passat, Kövesi va ser retinguda i interrogada durant cinc hores per les autoritats del seu país per unes presumptes acusacions d’abús de poder i suborn que formaven part de la campanya de descrèdit contra la fiscal engegada pel govern romanès -fins al punt d’arribar a prohibir-li sortir del país.

L’elecció de Kövesi no ha sigut fàcil. El suport dels estats membres ha trigat mesos a arribar. França i Alemanya tenien, en principi, els seus propis candidats. Eslovàquia també. Romania ha treballat per mobilitzar Hongria i Polònia en contra no només de Kövesi sinó també de la idea d’una fiscalia europea. Al final, Hongria, Polònia, Irlanda, Suècia, Dinamarca i el Regne Unit han optat per no adherir-se al projecte. Tot i que els poders reals d’aquesta fiscalia són, d’entrada, una incògnita, la nova oficina independent ha de poder investigar, perseguir i enjudiciar delictes contra el pressupost de la UE que fins ara només podien ser perseguits per les autoritats nacionals. Precisament, a principis de setembre, l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va demanar als països de la UE que recuperessin 371 milions d’euros de fons comunitaris que, segons les seves investigacions, es van defraudar del pressupost comunitari durant el 2018.

Per primera vegada, doncs, la UE comptarà ben aviat amb un òrgan per perseguir judicialment aquesta corrupció transfronterera. De moment, però, el nomenament de Kövesi ja s’ha convertit en un símbol, un missatge polític contra l’abús de poder.

Més continguts de