El jihadisme colpeja de nou el cor d'Europa

El terror que va fer saltar totes les alarmes amb l'atac del gener del 2015 a 'Charlie Hebdo' a París continua vigent amb l'atac a Niça i ja acumula centenars de morts.

Després que l'atemptat a Niça hagi estat reivindicat per l' Estat Islàmic (EI), es confirma que l'atropellament massiu de dijous, en plena festa nacional a França, va ser l'enèssim cop del jihadisme a Europa. El terror que va fer saltar totes les alarmes amb l'atac del gener de 2015 a 'Charlie Hebdo' a París continua vigent i acumula centenars de morts.

22 de març (2016): 32 morts a Brussel·les

Dues explosions a l'aeroport internacional de Zaventem i una altra poc després a l'estació de metro de Maelbeek, al barri europeu de Brussel·les, van deixar el passat 22 de març 32 morts i més de 270 ferits a la capital belga.

Els atacs, provocats per terroristes que es van immolar, van ser reivindicats per Daeix (acrònim àrab de l'autoanomenat Estat Islàmic) en un comunicat on ha assegurava que els seus combatents van actuar en resposta a la participació de Bèlgica en l'operació militar contra els jihadistes a Síria i l'Iraq. El grup va amenaçar amb "més dies negres" a Europa.

13 de novembre (2015): 130 morts a París

El cop terrorista a Niça arriba vuit mesos després de l'últim gran atemptat jihadista, el que va provocar 130 morts en diferents accions coordinades entre l' Estadi de França i diferents terrasses i la sala de festes Bataclan, al centre de París.

Va ser la nit del 13 de novembre de 2015 quan, mentre es disputava el partit de futbol França-Alemanya, diversos terroristes es van immolar a les proximitats de l'estadi a Saint-Denis. Almenys una persona i tres dels atacants van morir en aquesta acció.

Poc després va entrar en acció el comando que tenia per objectiu diferents terrasses de restaurants, molt concorregudes un divendres a la nit, al districte XI, al centre de París. Disparant indiscriminadament, fusells en mà, els terroristes van acabar amb la vida d'una quarantena de persones.

El cop més important de la nit del 13 de novembre va ser, gairebé de manera simultània, l' assalt a la sala de festes Bataclan, plena de gom a gom en ple concert de rock. En el tiroteig, i durant la posterior presa d'ostatges, van morir 90 persones.

7 de gener (2015): l'assalt a 'Charlie Hebdo'

Deu mesos abans, el 7 de gener de 2015, dos terroristes, els germans Chérif i Saïd Kouachi, van entrar a la redacció del setmanari satíric 'Charlie Hebdo', on van disparar als integrants del consell de redacció que estaven reunits en aquell moment. En total, 10 morts, entre els quals els millors ninotaires francesos: Cabu, Charb i Wolinski.

Els dies posteriors es va estendre el pànic al voltant de París, a la recerca dels sospitosos, que van fugir, i possibles còmplices. Al cap de dos dies, Amédy Coulibaly, un còmplice dels Kouachi, va irrompre en un supermercat 'kosher' de París i s'hi va fer fort, un episodi que va acabar amb la vida de quatre persones i el terrorista.

L'estat d'emergència a França, encara en vigor

França viu en estat d'emergència des del novembre de 2015, una situació d'excepció que permet a les forces de seguretat confinar sospitosos a casa seva o dur a terme escorcolls sense permís judicial, a més de prohibir manifestacions.

Aquest estat d'emergència s'havia d'aixecar el 26 de juliol, segons havia confirmat aquest dijous el mateix president francès, tot i que l'últim atac terrorista ha fet canviar els plans de l'Elisi, que ha allargat les mesures excepcionals tres mesos més (de moment).

França ha estat aquests últims mesos escenari de grans cites, com ara l' Eurocopa de futbol, que s'ha desenvolupat sense incidents fins diumenge passat, i també la cimera del clima de París, el desembre de 2015, que han tingut com a principal preocupació la seguretat, en un estat sota l'ombra de l'amenaça terrorista.

Més continguts de