França ja té la controvertida apli de rastreig de contagis

No serà obligatòria, però el govern de Macron anima a fer-la servir per frenar el coronavirus

A favor o en contra de StopCovid, aquesta és la qüestió. Amb el dilema entre llibertat i responsabilitat com a rerefons, França posa en marxa demà una aplicació per a mòbils que permetrà rastrejar les persones infectades de covid-19. Els usuaris podran conservar el registre d'altres usuaris amb els quals hagin estat en contacte durant les últimes dues setmanes a menys d'un metre durant almenys 15 minuts. A més, un usuari pot informar la plataforma que ha donat positiu de coronavirus, a través d'un codi QR, i el sistema alerta els altres amb qui ha tingut contacte, sense precisar ni on ni quan per garantir l'anonimat.

En aquest sentit, el govern d'Emmanuel Macron ha insistit que no s'utilitzarà la geolocalització sinó la tecnologia Bluetooth per permetre al sistema llistar els contactes entre usuaris. Cada telèfon tindrà un identificador codificat que canviarà amb el temps per evitar que s'identifiqui un usuari amb un codi concret. Aquesta "garantia sanitària suplementària en el marc de la segona fase del desconfinament [que comença demà]", en paraules del secretari d'estat del Sector Digital, Cédric O, estarà controlada al 100% per l'estat. Ni Google ni Apple han intervingut en la concepció del sistema.

L'ús d'aquesta aplicació no és obligatori i és il·legal que una empresa demani als seus treballadors que se la instal·lin. Tot i així, la campanya de comunicació governamental per donar a conèixer els beneficis de StopCovid és potent. L'executiu sap que perquè l'aplicació doni fruits l'ha d'utilitzar un gran nombre de persones. Per fer-ho senzill: si es reuneixen quatre amics però només un d'ells la té instal·lada, no serveix de res.

Benefici individual i col·lectiu

"Hi ha un benefici individual i un de col·lectiu", defensa el secretari d'estat del Sector Digital. D'una banda, "només l'aplicació et pot informar que pots tenir el coronavirus" si has estat en contacte amb una persona desconeguda, per exemple als transports públics. De l'altra, si una persona sap que té el covid-19 "gràcies a l'aplicació, no anirà a veure ni la seva mare ni els seus pròxims, tampoc anirà a la feina i, per tant, contribuirà a aturar l'epidèmia".

Dimecres els parlamentaris van donar llum verda a la posada en marxa de l'aplicació tot i ser una votació simbòlica, no vinculant. Un dia abans, la Comissió Nacional d'Informàtica i Llibertats, la CNIL, també hi va donar el vistiplau. En un document de deliberació d'onze pàgines, aquesta autoritat administrativa independent que s'encarrega de vetllar per les dades personals dels francesos va aprovar StopCovid, explicant que respecta les lleis relatives a la confidencialitat de les dades.

Tot i això, la CNIL va subratllar que aquesta apli planteja qüestions sense precedents. "El fet de recollir les llistes de persones que els individus han freqüentat vulnera la protecció de dades i només es pot justificar, en aquest cas, per la necessitat de respondre a un altre principi constitucional, el de la protecció de la salut", justifica.

La Comissió també recalca que "fer ús de formes de processament de dades sense precedents [com és el cas] pot crear en la població un fenomen d'adaptació capaç de degradar el nivell de protecció de dades". És per això que aconsellen que es reservi a "determinades situacions excepcionals".
Aquest últim argument és un dels més utilitzats entre els que s'oposen a l'eina. Des de La Quadrature du Net, associació que milita pels drets i les llibertats dels internautes, denuncien que amb aquesta aplicació s'està preparant el terreny per fer acceptar el que ells anomenen "la tecnopolicia", que inclou les càmeres als carrers, els drons i, en un futur, el sistema de reconeixement facial.

Una altra raó per la qual no es veu amb bons ulls StopCovid és la pressió social que hi podria haver per haver d'actuar "com a ciutadans responsables" i, per tant, acabar utilitzant l'aplicació malgrat que no és obligatòria. Així ho raonen des de la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans.