El govern francès diu que les manifestacions dels 'armilles grogues' són "una catàstrofe" per a l'economia

ParísEls disturbis que es van viure ahir per quart dissabte consecutiu a França arran de les protestes dels 'armilles grogues' van causar menys ferits que una setmana abans, però tants o més danys materials, i són "un desastre" per a l'economia del país, segons el govern. "La factura ha de ser assumida per l'estat, per la solidaritat i per les asseguradores", ha subratllat el ministre d'Economia i Finances, Bruno Le Maire, en declaracions a la premsa.

El president de la patronal de la petita empresa, François Asselin, ha donat per perdudes assegurances de 10.000 milions d'euros i ha avançat que hi hauria "nombroses fallides" en el comerç, que està "en primera línia" dels damnificats després de quatre dissabtes consecutius de mobilitzacions, i que en molts casos han degenerat en violència. En una entrevista publicada avui per 'Le Journal du Dimanche', Asselin ha afirmat que estaven "molt inquiets" perquè el tram final d'aquest any seria "molt complicat" per a moltes companyies, sobretot petites. "No cal fer-se il·lusions: hi haurà impacte en l'últim trimestre i el nostre creixement no serà el que s'esperava".

A la jornada d'ahir l'actuació policial, amb molts més arrestos (1.723 a tot França, dels quals 1.082 a París), i una acció més reactiva van reduir considerablement el nombre de ferits, però no els actes vandàlics. Segons Emmanuel Grégoire, adjunt de l'alcaldessa de París, hi va haver "molts més danys materials" a la ciutat que l'1 de desembre i en una àrea més àmplia, cosa que es traduirà en "un cost econòmic molt més important", amb pèrdues "colossals".

Sobretot –ha explicat Grégoire en una entrevista a l'emissora France Info– perquè la meitat dels comerços havien tancat amb caràcter preventiu en un dia tradicionalment de fortes vendes just abans de Nadal. Ha avançat que es compten per "centenars" els comerços que han patit desperfectes i per "desenes" els que han tingut robatoris.

Aquest matí, tot i la feina dels serveis de neteja de l'Ajuntament de París al llarg de la nit, les marques dels disturbis continuaven ben visibles als carrers de les tres zones més afectades: els Camps Elisis, els Grans Bulevards i els voltants de la plaça de la República.

Més enllà de cotxes cremats, hi abundaven els aparadors trencats, restes de jardineres utilitzades per formar barricades, olor de socarrim dels contenidors cremats, botigues saquejades i pintades –fins i tot a l'estàtua de la República, a la plaça del mateix nom–, sobretot contra el president Macron. "Fallida per Macron" es podia llegir a les fustes que s'havien col·locat per protegir les vitrines d'una sucursal bancària als Grans Bulevards, o "Macron, fot el camp", en una parada d'autobús parcialment destruïda.

Els aldarulls no es van limitar a París, sinó que van ser particularment violents en ciutats com Sant-Étienne i Bordeus, on el seu alcalde, l'ex primer ministre conservador Alain Juppé, ha dit avui que estava "alhora indignat i commogut" per la deriva violenta de les protestes. I ha avisat que "les conseqüències de tot plegat són desastroses".

En una declaració a la premsa ha fet notar l'impacte que tindria per al comerç local, per l'atractiu turístic de Bordeus, però també "el dany per a la imatge internacional de França". "Això s'ha d'aturar, i en primer lloc el president de la República ha de parlar i fer-ho de pressa i fort", ha indicat Juppé, que ha reclamat canvis en els 'armilles grogues' per no ser instrumentalitzats per la violència. Tot i això, ha considerat que moltes de les seves reivindicacions "mereixen resposta", i s'ha referit en concret a les relatives al poder adquisitiu.