Internacional 23/09/2021

Els negacionistes entren a la campanya de les eleccions alemanyes

El vot per correu podria superar el 50% i perjudicar l'extrema dreta

3 min
Vista d'un carrer a Hamburg on pengen els cartells dels màxims candidats alemanys per a les pròximes eleccions federals Olaf Scholz, Christian Lindner dels Demòcrates Lliures i Annalena Baerbock

BerlínUn treballador de 20 anys d'una gasolinera d'Idar-Oberstein (Renània-Palatinat) va ser assassinat a trets dissabte passat perquè no va voler cobrar a un senyor que es negava a posar-se la mascareta. L'assassí, tot i que no se l'ha relacionat amb cap dels moviments antirestriccions i negacionistes que han protagonitzat diferents manifestacions a Alemanya, va admetre que el va matar perquè "va vulnerar la seva llibertat". Aquest crim, que va colpir el país, ha entrat amb força a la campanya electoral després que el candidat de la CDU, Armin Laschet, sortís en un vídeo de propaganda saludant i dialogant amb un membre reconegut dels moviments anitvacunes i de l'extrema dreta. El gest ha aixecat polseguera i se li ha girat en contra. "Emetre aquest vídeo és un menyspreu per a tots aquells que lluiten contra el virus", ha criticat per Twitter l'especialista sanitari dels Verds, Janosch Dahmen. La vicepresidenta socialdemòcrata del Parlament Europeu, Katarina Barley, també ha carregat contra el candidat conservador. "La CDU sap perfectament qui surt als seus vídeos de campanya. S'inclina davant d'aquests suposats lliurepensadors, l'odi dels quals ha provocat un assassinat", ha piulat.

De les protestes contra les restriccions fins i tot n'ha sortit un nou partit, Die Basis (La Base), a qui les enquestes auguren un 3% dels vots, que pot esgarrapar a l'ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD). A més, segons Philip Manow, professor de ciències polítiques de la Universitat de Bremen, l'"escepticisme respecte a les vacunes" de l'extrema dreta li pot passar factura amb una part del seu votant tradicional. Pel que fa a la resta de partits, Manow creu que els socialdemòcrates de l'SPD són els que estan en millors condicions per treure rèdit electoral de la gestió de la pandèmia. "Controlaven el ministeri d'Afers Socials i el de Finances i han donat compensacions molt generoses per contrarestar els costos dels tancaments. Al contrari que en altres crisis, el partit petit de la coalició és el que n'ha sortit més ben parat, i el de la cancellera, no tant", explica Manow.

El covid, en segon pla

La gestió de la pandèmia i de la vacunació han quedat en un segon pla a la campanya de les eleccions federals d'aquest diumenge. Tot i això, al carrer encara és una de les qüestions que més preocupa, sobretot als locals d'oci nocturn, bars i restaurants. "El meu sou depèn de les restriccions: quan ens van tancar cobrava menys i em vaig quedar sense propines", diu un cambrer d'un restaurant de menjar típic alemany del barri de l'Alexander Platz de Berlín que prefereix no dir el seu nom per evitar problemes. "La meva relació amb el propietari no passa per un bon moment, perquè per obligació només havia de pagar el 70% del sou als treballadors, però volíem cobrar més. Ho vam aconseguir, no ens podem queixar", explica l'assalariat, que diu que és d'esquerres i que encara no sap si anirà a votar. "Depèn del que faci diumenge", respon.

Ho tenen pitjor, esclar, els treballadors que no cotitzen a la seguretat social, com dos cambrers d'origen indi d'un restaurant dels voltants de l'antic aeroport de Tempelhof. "Normalment cobrem uns 500 euros al mes més les propines, però, de cop, ens vam quedar sense res. Per sort, el cap ens va anar pagant una part del sou", explica un d'ells, que també vol quedar en l'anonimat. Els propietaris de locals d'hostaleria també han rebut ajudes. "Hi ha restaurants que diuen que n'han fet prou, però jo he fet curt", assegura l'Afrim Loki, que regenta una pizzeria prop de la porta de Brandenbgurg de Berlín. "Em van obligar a tancar set mesos i cada tres mesos em donaven uns 5.000 euros, però jo de lloguer n'havia de pagar 12.000". L'Afrim, que ja fa uns anys va arribar a Alemanya des de Macedònia del Nord, encara no pot votar, però diu que no està gaire content amb la gestió del covid que ha fet la cancellera Angela Merkel. "Ell –assenyala un cambrer que treballa al mateix restaurant– em penso que sempre ha sigut de l'AfD, però ell –n'assenyala un altre– tornarà a votar l'SPD", diu l'Afrim.

El vot per correu es dispara

Fa trenta anys que el vot per correu creix a Alemanya i en les eleccions federals del 2017 quasi va arribar al 30%, més de 13 milions de votants. Amb la pandèmia, tal com confirmen les enquestes, encara augmentarà més i s'estima que pot superar el 50%. De fet, en les eleccions regionals del març a Renània-Palatinat el 66% dels electors van votar per correu i, a Baden-Württemberg, més del 50%. En canvi, a Saxònia-Anhalt, on l'extrema dreta va superar el 20% dels suports i va quedar en segon lloc, només van votar per correu el 29% dels electors. Els experts apunten que més vot per correu podria perjudicar l'extrema dreta, a qui s'atribueix un votant menys format i polititzat i menys disposat a fer els tràmits i a funcionar amb previsió.

stats