El govern italià, dividit davant l'obligatorietat de la vacuna

MilàLa vacunació obligatòria per als majors de 50 anys, la mesura que va anunciar dimecres al vespre l'executiu italià, ha obert una bretxa al govern i a la política italiana, cada cop més dividida per l'enduriment de les restriccions que apunten la població que no es vol vacunar. El ministre de Sanitat, Roberto Speranza, defensava dimecres la norma –que entrarà en vigor al febrer–, perquè els no immunitzats són "els que provoquen la saturació dels sistemes hospitalaris": "Dos terços dels hospitalitzats a UCI i el 50% dels pacients en sales ordinàries no estan vacunats”, va advertir. Itàlia ha registrat un nou rècord de positius des de l'inici de la pandèmia, amb 219.000 casos nous en les últimes 24 hores. La variant òmicron fa créixer els casos de manera exponencial.

Però el decret aprovat dimecres a la nit, després d'un llarg consell de ministres, és menys sever del que s'esperava a causa del rebuig del Moviment Cinc Estrelles i de la Lliga a la vacuna obligatòria per a tota la població –i no només per als majors de 50– que proposava el Partit Democràtic. Les tres formacions sostenen el govern d'unitat encapçalat pel primer ministre, Mario Draghi, però cada partit ha mantingut posicions diferents els darrers mesos respecte a la gestió de la crisi sanitària, un tema prou espinós al país transalpí.

Durant les llargues negociacions es va discutir la possibilitat de rebaixar fins als 40 anys l'edat a partir de la qual imposar la vacuna obligatòria, però la Lliga s'hi va negar i va proposar aixecar-la fins als 60 anys, encara que al final es va aconseguir arribar a un compromís. Draghi volia estendre l'obligació de l'anomenat certificat sanitari reforçat –que només obtenen els ciutadans vacunats o que han passat recentment la malaltia i no aquells que mostren un test diagnòstic negatiu– per entrar en una sucursal bancària, en un centre comercial, a la perruqueria i, sobretot, a la feina. Tot i això, el primer ministre va haver de fer marxa enrere per evitar el veto de la Lliga del xenòfob Matteo Salvini.

El líder ultradretà no només no ha cedit davant Draghi i la resta de partits de la coalició heterogènia que sosté l'economista al capdavant de l'executiu, també ha de lluitar contra l'oposició d'una part del seu partit –sobretot la que representen els presidents de les regions del nord, fuetejades per la pandèmia–, favorable a estendre l'obligatorietat de la vacuna a la major part possible de la població. “L'ambigüitat del meu partit i del meu secretari general sobre les vacunes m'està posant en una situació difícil des de fa temps”, va reconèixer l'eurodiputat Gianantonio Da Re en una entrevista al Corriere della Sera.

El certificat reforçat

El país transalpí ha convertit el certificat covid reforçat en una mena de salconduit imprescindible per fer qualsevol activitat social com anar al cinema, entrar en un museu o sopar en un restaurant. Des de fa uns mesos, aquest document és imprescindible també per viatjar amb avió, trens de llarga distància i vaixells. I a partir del 10 de gener serà necessari per entrar a hotels o accedir al transport públic local.

Com en altres estats d'Europa i per intentar convèncer els que rebutgen injectar-se la vacuna, el govern ha anat estenent l'obligatorietat de les dosis als treballadors en funció de la seva categoria: primer van ser els metges i el personal sanitari, després els professors i més tard va ser el torn de militars i policies. Finalment, l'obligatorietat va assolir tots els empleats de l'administració pública i treballadors del sector privat, que, en alternativa a la vacuna, es poden sotmetre a un test diagnòstic amb resultat negatiu per entrar al seu lloc de treball.

I mentrestant el virus no dona treva. Itàlia ha registrat la darrera setmana una explosió de nous casos que representa un augment del 153% respecte als set dies precedents. Segons la Federació Italiana de centres sanitaris i hospitals (FIASO), les hospitalitzacions per coronavirus han augmentat un 25% i els ingressos en UCI un 13%.