CANVI CLIMÀTIC

“Els governs han defraudat el món una altra vegada”

La cimera contra el canvi climàtic fracassa en no assumir la urgència del repte amb accions concretes

El president de la COP24, el viceministre de Mediambient de Polònia, Michal Kurtyka, saltava diumenge d’alegria, literalment, davant dels representants dels 196 països que van participar a la cimera del clima contra el canvi climàtic. Al final de 24 llargues hores d’intenses negociacions amb què es va prorrogar la trobada, els negociadors es felicitaven per haver sigut capaços de fer una tasca que pocs donaven per segura: aprovar el reglament d’aplicació de l’Acord de París. La ministra de Canvi Climàtic espanyola, Teresa Ribera, que va tenir un paper destacat en la cimera com a mediadora en el grup que debatia els mecanismes de transparència, també semblava molt satisfeta i destacava el “missatge important” de “forta voluntat de la comunitat internacional” contra el canvi climàtic que, al seu entendre, envia la cimera. “Està clar que hi podria haver més ambició, però tenim un reglament operatiu, amb mecanismes cooperatius per solucionar un problema global, i això era molt difícil d’aconseguir, de manera que és molt important”, deia a la sortida.

Però el conjunt de regles pactades a Polònia per donar compliment a l’Acord de París no garanteixen que l’escalfament global es mantingui per sota dels 2º, com recomanen els científics climàtics més importants del món. L’últim informe de l’IPCC, el grup de científics de l’ONU, alertava que només queden 12 anys per poder contenir els pitjors efectes del canvi climàtic, quan es pugi dels 1,5º, i recomanava retallar les emissions a la meitat abans del 2030. I els pactes tancats a Polònia no garanteixen ni molt menys això, ni tan sols s’hi acosten.

Un “fracàs” decebedor

ONGs com 350.org parlaven directament del “fracàs” de les negociacions climàtiques de la COP24. “És exasperant veure com es va deixar camp lliure al lobi dels combustibles fòssils en les negociacions del clima”, deia May Boeve, directora executiva de 350.org, que valorava el resultat final com a “molt decebedor”. “Al negar-se a reconèixer el que s’ha de fer abans que sigui massa tard, els polítics han convertit la COP en irrellevant”, afegia, convençuda que la societat civil, els governs subestatals i fins i tot la inversió privada prendran el timó de la transformació energètica. També la directora executiva de Greenpeace Internacional, Jennifer Morgan, era contundent: “Els governs han defraudat el món una altra vegada”. “Sense una acció immediata, ni tan sols les normes més estrictes ens portaran enlloc. La gent esperava acció i això és el que els governs no han aconseguit”, afegia.

La xarxa de l’Organització de les Nacions Unides Climate Action Network, que participa com a observadora en aquestes cimeres, va denunciar especialment “la presència dominant de la indústria dels combustibles fòssils combinada amb una dèbil presidència polonesa”.

Resistències socials

La trobada, de fet, es va dur a terme a Katowice, localitat de la regió de Silèsia, cor de la indústria del carbó polonesa. Una elecció gens casual que va deixar clara la intenció de l’amfitriona, Polònia, de no donar per perduda la batalla per mantenir els combustibles fòssils. La delegació de Polònia va aprovar durant la cimera una declaració per reclamar una “transformació justa” que doni sortida a tots els treballadors del carbó i altres sectors contaminants en el procés de reconversió cap a una economia lliure de carboni.

L’ombra del moviment dels armilles grogues, que han posat contra les cordes el govern d’Emmanuel Macron a França amb una protesta que va arrencar per la pujada de preus dels impostos en els carburants, va pesar també sobre la cimera i va servir a la presidència polonesa per reforçar les seves tesis sobre les resistències socials que generarà aquesta transformació.

“Hi haurà resistències, i òbviament cal donar sortida a certs col·lectius, però no per això s’ha d’aturar aquesta transformació necessària”, deia des de Polònia el responsable de mitigació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, Iñaki Gili. Malgrat reconèixer que la COP24 s’ha quedat molt curta a l’hora d’assumir la urgència del repte climàtic, Gili destaca les dificultats que planteja “l’únic fòrum realment multilateral” del món, en què totes les decisions són per consens i han de posar d’acord 196 estats diferents. Tenint en compte això, Gili és de l’opinió que els resultats de la cimera són prou bons, donades les circumstàncies. “Calia aprovar una sèrie de principis, a l’espera que els Estats Units tornin a entrar a l’acord”, afegeix, un fet que molts esperen encara que passi quan Donald Trump deixi la presidència nord-americana.

Cursa contrarellotge

Però les mesures contra el canvi climàtic no poden esperar. El grup de països menys desenvolupats, units en les cimeres del clima com els més vulnerables a l’escalfament global, insistien diumenge, a l’acabar la COP24, en reclamar a tots els estats que presentin abans del 2020 nous plans estatals de reducció d’emissions més ambiciosos que els que van presentar el 2015. “Ha sigut molt més que decebedor que no hi hagués acord per assumir les conclusions de l’informe de l’IPCC sobre els 1,5º”, deien en un comunicat.

Amb els compromisos estatals que hi ha ara sobre la taula, els científics ja han alertat que el món s’encamina a un escalfament d’almenys 3º, més encara quan el segon emissor mundial (els Estats Units de Donald Trump) han abdicat dels seus. No és estrany que el primer país que ja ha revisat els seus compromisos a l’alça hagin estat les Illes Marshall, unes de les que corren el risc de desaparèixer per la pujada del nivell del mar que es produirà quan sobrepassem els 1,5º (que els científics preveuen que serà el 2030 si no hi ha accions immediates).

Per intentar que la resta de països també ho facin, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha convocat una nova cimera el setembre del 2019 a Nova York amb l’objectiu concret d’“augmentar l’ambició” en la retallada d’emissions. Però aquesta cimera de Polònia, on els països productors de petroli han fet pinça per boicotejar precisament això, no és pas un bon auguri.

Més continguts de