"Als filipins ens estan matant com mosquits"

El nom de l'activista Cristina Palabay és a les llistes dels 'esquadrons de la mort' de Duterte

"Als filipins ens estan matant com a mosquits", sentencia Cristina Palabay. Aquesta activista pels drets humans de l'organització Karapatan diu que "menja amenaces de mort per esmorzar", després que diversos dels seus companys activistes hagin sigut assassinats. Convidada per l'Associació Catalana per la Pau (ACP), Palabay va passar per Barcelona per denunciar la situació que es viu al seu país i demanar a la comunitat internacional que els ajudi.

Com han canviat les Filipines amb la guerra contra les drogues de Duterte?

A les Filipines tenim un greu problema de drets humans, perquè els assassinats extrajudicials i les desaparicions forçoses van continuar després que el dictador Ferdinand Marcos deixés el poder. Tenim una infraestructura de la impunitat. Però sota el president Rodrigo Duterte aquest problema ha esdevingut una catàstrofe. La guerra contra les drogues s'ha convertit en una de les pitjors guerres contra els pobres. Tot i que es parla de 27.000, les xifres varien, però totes són del mateix govern, i encara més important que les xifres és que els assassinats s'han normalitzat a les Filipines.

Duterte diu que l'objectiu són els consumidors o traficants de droga, però vostè diu que és una guerra contra els pobres.

Ja no importa contra qui, perquè la realitat és que avui tothom és un objectiu, ja siguin drogoaddictes, traficants o simplement un home que fuma un cigarret al carrer, o un activista polític o fins i tot un senador, un advocat o un clergue. Tothom és un objectiu, perquè molta gent està sent assassinada a les Filipines per cap raó. Immediatament després d'un crim, ja sabem què dirà la policia: si són gent pobra dels suburbis diran que els van plantar cara en una operació antidrogues; si són pagesos o indígenes diran que eren comunistes i per això van ser assassinats. A l'illa de Negros, on els barons del sucre encara tenen haciendas, van ser assassinats molts treballadors del camp d'aquestes haciendas. L'any passat hi va ser assassinat un col·lega meu que era advocat i tenia diversos casos de disputes agràries a la zona. El seu nom i la seva cara havien aparegut en un pòster penjat per la regió en què ell i altres eren titllats d'"amants dels comunistes" i es donava un número de telèfon per avisar si algú els veia. Un altre advocat que sortia al pòster va ser assassinat poc després, l'abril d'aquest any.

Vostè mateixa ha estat amenaçada de mort. 

Tres dies després que assassinessin el meu col·lega vaig rebre un missatge de text que deia "Tu seràs la pròxima". El mateix Duterte ha mencionat la nostra organització fins a vuit cops i els militars ho fan cada dia. Fins al punt que vam anar als tribunals a posar una denúncia per demanar el dret d'empara, però el govern de Duterte va presentar una contrademanda en què ens acusa de perjuri perquè diu que les nostres acusacions són falses.

Els activistes i defensors dels drets humans són un grup significatiu entre els morts d'aquesta guerra?

La immensa majoria de les morts són per operacions policials relacionades amb les drogues, tot i que molt sovint les víctimes no tenen res a veure amb les drogues: el mort més jove és un nadó de sis mesos que simplement era allà quan la policia va dur a terme una operació antidroga. Un nen de tres anys també va rebre un tret de bala. Són el que ells mateixos anomenen danys col·laterals. Ara és molt fàcil matar, la policia sempre diu que eren sospitosos de crims per drogues. El valor de la vida humana al meu país és avui molt barat. Als filipins ens estan matant com mosquits.

Com funciona aquesta maquinària?

Per a la guerra contra les drogues, cada comissaria de policia té el seu esquadró de la mort, que actuen en cada àrea i tenen llistes negres per identificar la gent que han de matar. Però molts dels policies d'aquella mateixa prefectura no tenen ni idea de les operacions que duen a terme els seus e squadrons de la mort perquè les seves ordres venen de fora de la comissaria.

Venen de més amunt?

Nosaltres creiem que venen del mateix president Duterte. Ell mateix ha dit públicament que els drogoaddictes no són éssers humans i quan només portava un mes al poder ja va dir als policies que els matessin a tots i llancessin els seus cossos a la badia de Manila perquè se'ls mengessin els peixos. També ha encoratjat a matar els activistes de drets humans. Quan tot això ho diu el comandant en cap, no són bromes, és el pronunciament d'una política pública.

Però no hi ha judicis ni investigacions?

En els milers de casos de la guerra contra les drogues, només n'hi ha un en què tres policies van ser processats, per la mort d'un noiet que va ser gravada per les càmeres de seguretat de la zona. En els casos d'activistes polítics, ni un ha estat resolt. La gran majoria dels casos, tant de drogues com polítics, no es porten als tribunals. Per això dic que hi ha una infraestructura de la impunitat. Però sovint és perquè els mateixos jutges també tenen por i no fan res, perquè alguns jutges que han perseguit els crims han acabat assassinats. Aquesta guerra ha creat realment un clima de por entre la gent, perquè Duterte es projecti com un home fort.

Són mètodes autocràtics. Creu que Duterte s'està convertint en un dictador?

Nosaltres creiem que Duterte s'ha convertit ja en un dictador. Tot i que la llei marcial només està vigent al sud del país, tot el país està de facto sota la llei marcial. I això és així perquè fins i tot opositors polítics i líders eclesiàstics estan sent acusats de sedició i s'obren contra ells casos inventats. Un senador ha passat dos anys a la presó perquè l'acusen de càrrecs vinculats amb les drogues.

Creu que tot això pot acabar si Duterte acaba perdent unes eleccions?

El més probable és que guanyi, per aquesta por. La primera vegada va guanyar per un discurs populista ple de promeses a les classes pobres que tres anys després no ha complert. També es parla molt del rol de Cambridge Analytica en la seva victòria, perquè gent de la seva campanya es va reunir amb responsables de Cambridge abans de les eleccions. Encara avui té molts seguidors i molts trols a les xarxes, sobretot entre comunitats de filipins a l'estranger.

Més continguts de