Guia per entendre el món el 2026: els 10 temes que marcaran l'agenda

BarcelonaEl primer any del segon mandat de Donald Trump ha consolidat una dinàmica que en els darrers anys ja s'intuïa, però que ara s'ha accelerat: la coerció econòmica i tecnològica en les relacions en una Europa tenallada entre els Estats Units i Rússia. En un context d'aranzels i intervencionisme expansionista, la Xina busca projectar estabilitat i ampliar mercats, i al Sud Global es tracen noves aliances. El 2026, doncs, serà un any de “reajustament global” en què es “posarà a prova la capacitat d’adaptació per afrontar una geopolítica brutal”. Així ho preveuen els investigadors del Cidob, que han escollit els 10 temes que marcaran l'agenda mundial aquest 2026. Els repassem un per un.

Impunitat de l’intervencionisme

A finals de novembre, els EUA van publicar la seva nova estratègia de seguretat nacional. En el document, amb el pretext de garantir la seguretat nord-americana, Trump posa blanc sobre negre la voluntat de Washington d'intervenir en altres països per afavorir els seus interessos. “Trump simbolitza la creixent onada d'estats que se situen al marge de la llei”, apunten des del Cidob. En els darrers mesos, enmig dels atacs al Carib i el Pacífic a suposades narcollanxes i l’embargament de petroliers veneçolans, el president estatunidenc ha amenaçat d'intervenir militarment Veneçuela, Colòmbia i Mèxic, a més de prendre el control del canal de Panamà. Tot plegat, amb accions –o advertiments– al marge del dret internacional.

El Cidob assenyala que "la impunitat" d'actes com aquests "ha convertit l'intervencionisme militar en un instrument més a l'abast de governs o actors internacionals disposats a fer ús d'una violència cada vegada més desregulada". Aquest “buit de legalitat” es pot agreujar aquest 2026, essencialment per dos possibles conflictes: un atac estatunidenc contra Veneçuela i la represa de la guerra entre Israel i l’Iran, iniciada al juny d’enguany. Llavors, Israel va llençar un atac sense precedents contra l’Iran, que hi va respondre amb centenars de míssils contra Tel-Aviv. El conflicte es va posar en pausa, però caldrà veure si es reactiva.

La privatització de la pau

En un món cada cop menys multilateral, les relacions internacionals es basen cada cop més en acords entre magnats al servei de lucres particulars, apunten els autors de l'informe del Cidob. Personatges com Trump, el president turc Recep Tayyip Erdogan o el xinès Xi Jinping, i països com Qatar, l'Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs han signat acords en què el protagonisme dels negocis de grans multinacionals és més que central. En són exemples l'acord entre l'Azerbaidjan i Armènia, amb el qual empreses estatunidenques gestionaran la construcció i operació d'un corredor ferroviari a la frontera d'Armènia amb l'Iran, o la reconstrucció de Gaza, valorada en 70.000 milions de dòlars, segons l'ONU. En aquest segon cas, hi ha diverses propostes, però la de Washington, que preveu 185.000 milions de dòlars de beneficis per a empreses estatunidenques i europees, parteix com a preferida. I, enmig d'aquest negoci, les grans fortunes del golf Pèrsic s'erigeixen en nous mediadors als conflictes internacionals, intentant deixar empremta als acords.

Més armes, tropes i IA militar

El 2026, previsiblement, també continuarà l'escalada armamentista global, que aquest any ha viscut un moment clau amb l'exigència de Trump que els membres de l'OTAN arribin a invertir el 5% del PIB en defensa. Espanya ho ha rebutjat, però ha incrementat la despesa fins al 2%. Durant el primer semestre del 2026 la UE iniciarà projectes clau en defensa, pretén crear un mur de drons a l'est d'Europa per protegir-se de Rússia. En el context de militarització, les grans empreses de tecnologia de defensa s'integren en la presa de decisions dels estats, condicionant les resolucions conforme als seus interessos privats.

Amb el rearmament al centre de la política de defensa de molts països, es preveu que la despesa militar en IA superi els 30.000 milions de dòlars. Tal com demostra l'estratègia de la UE, els drons han entrat de ple en la guerra, ja no només com una eina per gravar i disparar o bombardejar. També es fan servir per generar por i desestabilitzar regions, com és el cas de les incursions aèries russes a Polònia i Romania, o els drons que Israel ha utilitzat a Gaza emetent el so del plor d'un nadó per aterrir els palestins. La Xina, en aquest àmbit, tindrà un rol important, ja que segons dades del think tank Atlantic Council, el gegant asiàtic domina el 80% del mercat mundial de drons.

Una carrera global per diversificar aliances comercials

Si durant el 2025 l'impacte dels aranzels comercials dels EUA ha estat reduït gràcies, entre d'altres, a la importació massiva de productes abans que s'apliquessin les taxes, aquest 2026 les conseqüències seran més visibles. L'Organització Mundial del Comerç estima que el percentatge de comerç arreu del planeta que respecta les seves regles s'ha reduït fins al 74%, i caldrà veure de quina manera els països busquen alternatives comercials davant la incertesa i volatilitat de Trump i la competència de la Xina. Caldrà veure quin rol acaba tenint l'Índia, que per ara negocia acords comercials amb més de 50 països. L'entramat de relacions comercials, doncs, s'està reconfigurant, i és possible que aquest 2026 comencem a observar noves aliances fruit d'aquests moviments.

Fre a la bombolla tecnològica?

Un altre factor que ha influït a l'hora de frenar l'impacte dels aranzels dels EUA és, segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, la inversió massiva en IA. Però queda encara un dubte per resoldre. ¿Generarà aquest sector prou benefici per justificar la inversió massiva que s'està duent a terme? Existeix el risc que es produeixi una bombolla, ja que les principals empreses tecnològiques estan invertint totes entre elles, i si les inversions milionàries entre aquestes grans corporacions es frenen, això provocarà un important impacte en l'economia global. En aquest àmbit, la Xina també intenta fer-li la competència als EUA, aportant al mercat de manera eficient tecnologies ja existents en comptes d'apostar per la invenció tecnològica.

Fins ara, aquesta espiral inversora i competició tecnològica ha estès les pressions de Silicon Valley arreu del món. La UE, que sovint ha fet esforços per regular mínimament el sector i evitar que els interessos privats ataquin drets individuals i col·lectius, es planteja retardar l'entrada en vigor de les normes sobre alguns sistemes d'IA fins a finals del 2027. Mentrestant, els països del Golf aposten per la IA per protegir la seva riquesa i influència mundial.

Generació Z, entre les expectatives i la realitat

Aquest any que hem deixat enrere s'ha constatat també el malestar de la generació Z arreu del món, que ha encapçalat protestes contra la desigualtat social, la manca d'oportunitats i la corrupció governamental, a països com el Marroc, Indonèsia, les Filipines, el Perú o Mèxic. En alguns casos, com al Nepal, a Madagascar i a Bangladesh, les revoltes han fet caure el govern. Caldrà veure aquest 2026 si els esclats de malestar i indignació es tradueixen d'alguna manera a les urnes –Bangladesh, el Nepal, el Marroc, el Perú i Bulgària celebren eleccions–, o bé si el conflicte revifa als carrers i es transforma en alguna altra forma d'expressió política.

• Si vols investigar el mapa amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

Socioeconomia de la por

La crisi de l'habitatge i la inflació han marcat el 2025 en molts indrets del món, sobretot al Nord Global, i no sembla que el 2026 hagi de ser un any millor per a la butxaca de la classe treballadora i la petita burgesia. La cistella de la compra costa un 34% més que el 2019, segons el Banc Central Europeu (BCE), i el deute públic és cada cop més gran. L'increment del deute afecta també els països més grans i rics, on grans multinacionals com Amazon, Meta, Starbucks i HP han anunciat retallades de llocs de treball.

Al Sud Global, segons dades de l'FMI, 47 països hauran destinat més del 50% dels seus ingressos a sufragar el deute, i uns altres 75 estats hi hauran dedicat més del 33%. A l'Amèrica Llatina això suposa el pitjor nivell des que hi ha registres, i arreu del món 5.200 milions de persones viuen en països on el compromís del deute supera la despesa social. Tot plegat coincideix amb una retallada severa en l'ajuda humanitària impulsada per Trump. En molts casos, els diners que no arriben als països empobrits tampoc es destinen a despesa social als països emissors d'ajut, en un moment en què els estats estan centrats en l'augment de la despesa militar.

Desorientació estratègica europea

En el context de batalla per l'hegemonia global entre grans potències, la UE es troba en un moment de desorientació, atrapada entre fractures internes i amenaces externes, remarca el Cidob. Europa veu cada cop més lluny el seu aliat tradicional: els EUA. En la nova estratègia de seguretat nacional, Washington ha admès per escrit el seu desig de desestabilitzar la UE, fomentant al Vell Continent formacions d'extrema dreta que s'alineïn amb els interessos estatunidencs.

Sota l'exigència de Trump d'augmentar la despesa militar, aquest 2026 la UE haurà de fer equilibris per impulsar el creixement econòmic, contenir el dèficit públic i, alhora, incrementar les partides pressupostàries destinades a la defensa. Tot plegat, amb una extrema dreta a l'alça a la majoria de països del continent i després que els Vint-i-set hagin decidit endurir la política migratòria i incrementar el control de les fronteres, a més de debilitar els acords en matèria climàtica.

Clima: víctima de la geopolítica

Justament sobre aquest tema, sobre el clima, el 2025 ha estat novament un any en què s'ha evidenciat la manca de consens en la governança climàtica arreu del món. L'exemple més evident ha estat la COP30 celebrada al Brasil, que va acabar sense acords sobre la reducció dels combustibles fòssils i sense el suport financer dels països desenvolupats per a la transició climàtica al Sud Global. Tot i això, també es van aconseguir alguns acords en matèria de finançament per a l'adaptació climàtica de cara al 2035, i s'espera que ja aquest 2026 l'electricitat renovable superi, per primer cop, el 20% de la producció mundial, amb el Sud Global liderant l'adopció de tecnologies verdes. A més, durant l'any que deixem enrere, tal com va passar el 2024, les exportacions de la Xina de tecnologia verda han seguit superant les de petroli i gas dels EUA.

En general, però, les grans potències fan passes enrere en matèria verda. A la UE, l'ambició de les polítiques mediambientals es redueix i es dilueix la responsabilitat del sector privat, i aquest mes de gener Washington farà efectiva la seva segona sortida de l'Acord de París. Trump ja va treure els EUA d'aquest acord en el seu primer mandat, però Biden va reincorporar el país al pacte quan va arribar a la Casa Blanca.

Autocratització dels EUA

El Cidob també posa especial atenció a la situació als EUA, ja que en aquest primer any de mandat Trump ha ampliat cada cop més els límits del poder presidencial, declarant emergències nacionals per justificar polítiques extremes. Alhora, ha purgat diversos òrgans estatals i ha marginat els directors d'agències independents, enmig d'una guerra frontal contra els drets civils. Les eleccions de mig mandat d'aquest 2026 posaran a prova la democràcia estatunidenca.