24 hores insípides a l'Havana

La històrica visita del president espanyol queda entelada pel Brexit i la manca de resultats

No ha sortit com estava previst. El viatge que havia de servir per donar un impuls a les relacions entre Espanya i Cuba després de 32 anys sense visites oficials s’ha quedat en un simple punt de partida cap a un futur farcit de bones paraules però sense cap nova concreció o acord substancial. Sánchez tampoc ha aconseguit crear el punt de misticisme dels anteriors viatges de presidents espanyols.

Dos acords sense importància i una vaga promesa del president cubà, Miguel Díaz-Canel, sobre el compromís de l'illa per solucionar a curt termini els impagaments que pateixen les empreses espanyoles al país, que es calculen al voltant dels 300 milions d’euros. Aquest és el pobre botí que s’emporta Sánchez a Madrid després d’un viatge de 24 hores en què el president ha intentat fer massa coses, que han quedat a mitges.

L’altre convidat de la visita ha sigut el Brexit, que s’ha emportat bona part de l’atenció mediàtica i ha enviat en orris la feina de l’ambaixada espanyola, encarregada de preparar l’agenda del socialista. Durant totes les seves intervencions, tots els periodistes reclamaven l’última hora de la posició d’Espanya, deixant de banda la temàtica cubana.

Una agenda de marcat caràcter econòmic amb una reunió amb la comunitat empresarial al país. Els empresaris, la majoria de petites pimes, tenien ganes que arribés una delegació d’alt nivell per deixar de sentir-se “orfes” i explicar els problemes que tenen al país.

En un acte amb gairebé 200 empresaris radicats al país, Sánchez va reconèixer la pèrdua de presència econòmica espanyola a l’illa i va afirmar que s’incrementaria la col·laboració i les visites institucionals. La comunitat empresarial va quedar molt decebuda amb la intervenció i la van considerar un brindis al sol. “Cap nou acord, mesura o iniciativa concreta” o “Ha vingut a treure’s una foto”, comentaven a l’esdeveniment els assistents, molt molestos també perquè no van poder adreçar preguntes al mandatari. Se n’havien pactat dues que eren més una celebració per la visita que no pas una exposició dels problemes més comuns.

N'hi ha, però, que veuen el got mig ple i consideren que la presència de Sánchez en si ja és un pas gegantí i que tampoc es pot demanar impossibles: “El més important és si tindrà continuïtat".

El que sí que és innegable és la bona sintonia entre els presidents cubans i espanyols durant tota la visita. En un passeig conjunt pels carrers de La Habana Vieja se’ls veia relaxats i amb una química personal evident. La caminada, però, no ha complert l’objectiu que buscava. No ha sigut un bany de masses amb mostres espontànies de suport a Sánchez com esperava la delegació espanyola. Tret d’alguns crits destacant la bellesa del socialista, l’exagerat dispositiu de seguretat de la seguretat cubana ha fet molt difícil un contacte real amb el poble cubà. Un poble que ha rebut la visita amb certa indiferència, comparat amb altres presidents com Felipe González i José María Aznar. La inquietud del ciutadà cubà a peu de carrer era saber si el viatge serviria per agilitzar els tràmits de la denominada 'llei de nets', que permet atorgar la nacionalitat als cubans fills o nets d’espanyols. Es calcula que, en els 10 anys que fa que està en vigor, ha servit per fabricar 104.000 espanyols a l’ambaixada de l’Estat, també coneguda com la “fàbrica d’espanyols”.

A falta de produir-se la trobada amb els membres de la societat civil que substitueixen la dissidència en la voluntat de l’executiu espanyol de conèixer la Cuba no governamental, al president també se li pot entrebancar la jugada i acabar ficat en un embolic.

A més de reunir-se amb artistes, escriptors i emprenedors, el president també es veurà amb els fundadors de dues revistes digitals independents crítiques amb el sistema cubà.

Abraham Jiménez, fundador d''El Estornudo’, ha explicat a l’Ara que sol·licitarà el suport de Sánchez perquè faci una crida a favor de la premsa independent al país. Jiménez denuncia fustigació i maltractament cap a aquest sector i alerta que la nova Constitució –que Sánchez ha posat com a exemple de reformisme– reforçarà la repressió d’aquest col·lectiu. La premsa independent cubana viu en un buit legal gràcies al fet que la llei prohibeix els mitjans privats per a ràdio, televisió i premsa, però no parla d’internet.

Però en només 24 hores tot això potser és difícil d’entendre.

Més continguts de