La UE castigarà els països del sud que no ajudin a frenar la immigració clandestina

Brussel·les presenta un pla que vol mobilitar 62.000 milions d'euros per contenir el flux d'estrangers que arriben a Europa il·legalment

La Unió Europea no se'n surt a l'hora de posar fi al drama humanitari que viu el Mediterrani. La resposta havia passat fins ara per acordar amb Turquia el retorn d'alguns refugiats i per reforçar la vigilància marítima. Aquest dimarts la Comissió Europea ha anat un pas més enllà amb una nova fórmula: Brussel·les castigarà els països d'origen dels immigrants clandestins que no col·laborin per frenar els fluxes o que no acceptin el retorn dels ciutadans que han intentat entrar il·legalment a la UE.

L'executiu comunitari ha presentat un pla per involucrar els països del sud del Mediterrani en el control de la immigració clandestina que compta amb 3.100 milions del Fons Europeu de Desenvolupament, una xifra que pot arribar als 8.000 milions d'euros amb aportacions dels Estats membres fins el 2020. 

Els diners serviran per ajudar els governs dels països com Nigèria, el Senegal, Mali o Jordània a impulsar mesures per evitar que els migrants surtin del seu territori amb destí a la UE i per acceptar el retorn dels que siguin expulsats dels països europeus. També, segons ha subratllat la cap de de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, per "salvar vides al mar" desmuntant les màfies que traslladen els migrants a Europa i atacar les causes de la immigració.

Fi als avantatges comercials

Brussel·les farà un pla "a mida" per a cada país i aquells governs que no col·laborin o no compleixin amb els acords no veuran els diners i, a més a més, seran castigats amb la revocació d'acords o avantatges comercials. Es tracta de vincular els acords em matèria comercial i econòmica a les polítiques d'immigració.

"Proposem una barreja d'incentius positius i negatius per a recompensar aquells països que tinguin la voluntat de cooperar amb nosaltres i assegurar-nos que els que no volen col·laborar, assumeixin les conseqüències", ha resumit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans.

El mirall de l'acord amb Turquia

La Comissió Europea repeteix el mateix esquema de l'acord amb Turquia pels refugiats o el d'Espanya amb el Marroc: ofereix diners i incentius a països tercers a canvi de frenar els fluxes migratoris. Segons Timmermans, la UE ha de fer al Mediterrani "el mateix que s'ha fet amb la Mar Egea", en referència a l'acord amb Ankara.

El pla busca frenar l’allau d’immigrants que arrisquen la vida per arribar per mar a Europa, augmentar el nombre de retornats als països d’origen i trànsit i afavorir que els refugiats es quedin “a prop de casa seva i evitin prendre viatges perillosos”. A llarg termini, l’objectiu és treballar per erradicar les causes polítiques, econòmiques i socials de la immigració clandestina.

Líbia, estat fallit

En una primera etapa se signarà un acord amb Jordània i el Líban, però després està previst ampliar-ho a altres països, entre ells Líbia, un dels principals punts de partida dels immigrants que volen arribar a territori europeu a través del Mediterrani. El problema és que el país és ara mateix un estat fallit i serà complicat trobar interlocutors vàlids per impulsar un pacte.

Segons Brussel·les, els 8.000 milions que hi haurà sobre la taula permetran mobilitzar fins a 62.000 milions d'euros amb inversió privada a través d'un sistema similar al del pla d'inversió Juncker. En realitat, però, els únics diners que hi ha d'entrada són els 3.100 milions. Fonts comunitàries han assegurat que els governs europeus "han de complir amb els seus compromisos" per augmentar el fons fins als 8.000 milions.

Més continguts de