¿És imparable la candidatura de Donald Trump?
L’èxit del magnat novaiorquès en la cursa presidencial polaritza el país i divideix el Partit Republicà
WashingtonDues preguntes estan cada cop més en boca de tothom als Estats Units: ¿és imparable la candidatura de Donald Trump? I ¿com és possible que un magnat immobiliari novaiorquès, exestrella d’un reality show, sense experiència política, arrogant, populista i amb retòrica agressiva i, fins i tot, xenòfoba s’hagi convertit en el clar favorit de les primàries presidencials republicanes?
La resposta a la primera qüestió és no, tot i que no serà gens fàcil i el temps per fer-ho s’acaba. Els pronòstics d’una victòria de Trump, en el tancament d’aquesta edició, a la majoria de la dotzena d’estats que ahir celebraven primàries i caucus revelaven que cal un candidat alternatiu clar per parar-lo. El seu lideratge no és a causa d’un aclaparador suport entre els votants o les elits del Partit Republicà sinó per la seva habilitat “d’obtenir un terç dels vots en una cursa amb molts candidats”, explica l’analista polític Stuart Rothenberg. Per tant, si després de la jornada electoral d’ahir, coneguda com a Superdimarts, la lluita republicana no passa aviat a un combat a dos, la candidatura de Trump a les presidencials de novembre es farà inevitable.
Marco Rubio, el senador de Florida, és l’aposta de l’establishmentrepublicà per aturar el multimilionari novaiorquès. La seva candidatura esperava ahir obtenir bons resultats als estats moderats de la costa est del país, com Massachusetts i Vermont, i demostrar que pot obtenir el suport de votants dels estats conservadors del sud, com Texas o Geòrgia (on calia un 20% dels vots per obtenir delegats).
Florida i Ohio, estats claus
El dia més important de la cursa republicana no va ser ahir -tot i que el Superdimarts defineix els comicis i molts cops ha sigut decisiu- sinó el dia 15. “Quatre grans estats, Florida, Ohio, Illinois i Missouri, donaran el total dels seus delegats al guanyador, no els repartiran. Si Rubio guanya al seu estat natal de Florida, i a Ohio i Illinois, podria accedir al lideratge”, explica David Wasserman l’expert de la web d’anàlisi política The Cook Political Report.
Així, el candidat que serà nominat al juliol a la convenció del Partit Republicà no serà qui guanyi en més estats sinó qui guanyi més delegats, en concret, una majoria de 1.237 de 2.472 delegats. Un triomf a Ohio, però, serà complicat per al jove senador de Florida, ja que el governador d’aquest estat, John Kasich, continua en la cursa. Una divisió del vot entre Rubio i Kasich, doncs, podria beneficiar Trump.
Els escenaris alternatius a una victòria de l’excèntric empresari són possibles. La probabilitat que siguin una realitat, però, es reduirà molt d’aquí dues setmanes si Rubio, Kasich o el senador de Texas, Ted Cruz, són incapaços de guanyar estats i esgarrapar-li delegats.
El “monstre” dels republicans
A mesura que el suport de Trump a les enquestes s’ha traduït en vots han proliferat les explicacions per a l’èxit de la seva candidatura. L’opinió general és que neix d’un malestar d’una gran part de la població nord-americana amb l’ statu quo i les elits polítiques per una recuperació econòmica desigual. El magnat immobiliari, un outsider de la política, ha capitalitzat no només aquesta frustració sinó que també ha guanyat suport entre votants més conservadors a través d’un discurs populista, de la por i antiimmigrants: ha titllat els immigrants mexicans de criminals, ha promès construir un mur a la frontera amb Mèxic i ha demanat prohibir l’entrada de musulmans per protegir el país de l’amenaça jihadista de l’Estat Islàmic.
El que ha quedat clar és que la seva candidatura no deixa indiferent ningú i ha polaritzat el país, ja que genera opinions extremes a favor i en contra. Alguns analistes, però, creuen que Trump no és només una criatura del temps present, sinó un “monstre” creat pel Partit Republicà. Robert Kagan, un dels analistes conservadors més influents de Washington, escrivia al diari d’aquesta ciutat que la candidatura del multimilionari és, en part, conseqüència de l’estratègia d’oposició que han seguit els republicans durant els anys de la presidència de Barack Obama.
Les amenaces de tancar el govern per desacords polítics o la insistència que qualsevol compromís era traïció són algunes de les raons que expliquen, segons Kagan, la indignació de la majoria dels votants republicans. “¿Hem de creure que els votants de Trump estan enfadats per l’estancament dels salaris? No, estan enfadats per totes les coses per les quals els republicans els han dit que haurien d’estar enfadats”, va afirmar en una columna al Washington Post del cap de setmana passat, on acaba demanant el vot per a Hillary Clinton per salvar el país.
En els últims dies s’ha fet evident la divisió que genera Trump dins del Partit Republicà. Les elits de la formació veuen cada cop més difícil aturar la seva candidatura, i molts temen una fractura del partit.
