Un infermer confessa haver mort un centenar de pacients a Alemanya
L’home, que ja compleix cadena perpètua per uns fets semblants, és considerat el principal assassí en sèrie al país
BarcelonaEl conegut com a 'infermer de la mort' ha confessat aquest dimarts haver assassinat un centenar de pacients mentre exercia de professional sanitari en dues clíniques alemanyes entre els anys 2000 i 2005. Niels Hogel, de 41 anys, ha respost amb un senzill i clar 'sí' a la pregunta de la fiscalia sobre si eren certs els delictes que se li imputaven i que el situen com el principal assassí en sèrie a Alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial.
El judici ha arrencat a l’audiència d’Oldenburg, al centre d’Alemanya, amb un sentit minut de silenci per les víctimes com a homenatge pòstum. Un a un, s'ha llegit el nom de cada mort com a preàmbul del testimoni de l’acusat, que intentava tapar-se la cara amb una carpeta de color blau per evitar així que se'l pogués identificar per mitjà de les càmeres. Hogel ha arribat al tribunal des de la presó on compleix condemnes, des de fa una dècada, per dos judicis anteriors pels mateixos motius. Aleshores el van sentenciar a cadena perpètua, que segons la legislació local pot demanar revisar al cap de quinze anys. “El que he declarat fins ara és el que va passar”, ha dit davant una dotzena de familiars de les víctimes, que es pregunten com va poder actuar amb total impunitat durant tants anys.
A l’infermer Hogel el va sorprendre una companya perpetrant un dels assassinats. La manera d’actuar era sempre la mateixa: injectava al malalt una substància pel seu compte, sense comptar amb la prescripció mèdica. Era el 2005, però en aquell moment no se’l va relacionar amb l’elevada mortalitat que registraven les clíniques on havia treballat. No va ser fins al primer judici.
Lluïment professional
Segons la fiscalia, l’infermer era conscient que les injeccions contenien una sobredosi d’analgèsics que es convertia gairebé en letal perquè afectava greument la circulació i el ritme cardíac dels pacients. En anteriors judicis Hogel ja va descriure el moment de tensió i d'adrenalina que vivia els moments previs a la injecció. La seva última voluntat no era matar els pacients, sinó que es movia per raons purament de “lluïment” personal davant els col·legues. Subministrava la sobredosi i, com que sempre era al costat del pacient quan empitjorava sobtadament, era el primer a intentar reanimar-lo i aconseguia així el reconeixement professional. Però el cas és que en moltes ocasions els malalts van tenir la fortuna de sobreviure per poder-ho explicar. Les víctimes tenien entre 34 i 96 anys i les triava a l’atzar.
L’acusat va explicar l’alegria que sentia quan estabilitzava i reanimava els pacients que ell mateix havia deixat moribunds. Per contra, quan un pacient moria s’entristia tant que es feia l’autopromesa de no tornar-hi. Els bons propòsits, amb tot, “s’esvaïen amb el temps”, va explicar als jutges.
Després del judici del 2015 la fiscalia va continuar la investigació per determinar la causa de 106 morts de pacients de les clíniques on Hogel havia treballat. Es van exhumar els cossos, alguns dels quals s’havien enterrat a Turquia, i finalment es van trobar indicis sòlids de sobredosis provocades en un centenar d'aquests. Aquestes diligències són les que l’han portat un altre cop a judici –el tercer–, que està previst que duri fins dilluns vinent.
La fiscalia preveu citar una vintena de testimonis i una dotzena de pèrits. El nombre de víctimes podria ser encara més gran, perquè hi ha alguns cossos de possibles víctimes que es van incinerar, i no es poden detectar substàncies en cendres.
