Els EUA i Israel ataquen l'Iran i donen per mort el líder suprem

Washington/ BarcelonaDe totes les possibilitats que hi havia, Donald Trump ha optat per l'aposta més alta i més arriscada: llançar un atac conjunt contra l'Iran aquest dissabte a la matinada. Quinze hores després que es disparessin els primers míssils contra Teheran, el president estatunidenc ja reclama el premi: "Khamenei, una de les persones més dolentes de la història, és mort". El president estatunidenc ho ha anunciat en una publicació a Truth Social després que el seu gran soci, Benjamin Netanyahu, ja hagués donat per mort al líder suprem dels aiatol·làs entre els centenars de víctimes dels bombardejos. Mentrestant, la versió oficial dels aiatol·làs és que el dirigent continua viu.

"Ha estat incapaç d'evitar la nostra intel·ligència i el nostre sistema de seguiment altament sofisticat, i, treballant estretament amb Israel, no hi havia cap altra cosa que ell, o qualsevol dels líders que també han mort, poguessin fer. Aquesta és l'única gran oportunitat perquè els iranians recuperin el seu país", ha proclamat Trump. A part de Khamenei, l'exèrcit israelià també ha anunciat la mort de set alts càrrecs del règim: incloent-hi el ministre de Defensa, Aziz Nasirzadeh, i el comandant de la Guàrdia Revolucionària, Mohammad Pakpour. No queda clar qui ha matat Kahemenei, si forces estatunidenques o israelianes, però l'operatiu assenyala una estreta coordinació i col·laboració militar i d'intel·ligència entre els dos països.

La mort de Khamenei confirma que el president està decidit a jugar-s'ho tot a aquesta carta i que complirà amb el principal objectiu de Netanyahu: posar fi al règim. Israel sempre ha considerat els aiatol·làs com una amenaça existencial. Amb l'Iran debilitat, Tel-Aviv acaricia una possible hegemonia a la regió. Trump ha assegurat que els membres de la Guàrdia Revolucionària, l'exèrcit i altres forces de seguretat que ajudin a canviar el règim tindran immunitat. "Aquesta és la millor oportunitat perquè el poble iranià recuperi el seu país. Ens arriba que molts membres de l’IRGC [la Guàrdia Revolucionària], de l’exèrcit i d’altres forces de seguretat i policials ja no volen lluitar i busquen immunitat per part nostra. Com vaig dir ahir a la nit: “Ara poden tenir immunitat; més endavant només tindran mort!”. Tant de bo l’IRGC i la policia s’integrin pacíficament amb els patriotes iranians i treballin junts com una unitat per retornar el país a la grandesa que es mereix", ha escrit.

Ara bé, tot i assegurar que el "procés" de transició "hauria de començar aviat", ha assegurat que "els bombardejos intensos i de precisió continuaran, sense interrupció, al llarg de la setmana o durant el temps que sigui necessari per assolir el nostre objectiu de pau a tot el Pròxim Orient, i de fet, al món sencer".

Preguntat a la NBC per qui substituirà Khamenei al capdavant del país, Trump ha respost: "No ho sé, però en algun moment espero que em truquin per demanar-me el parer". I ha afegit: "Només soc una mica sarcàstic quan dic això". El president estatunidenc li ha agafat el gust a l'imperialisme i ja no en té prou amb deixar clar que mana sobre Veneçuela. Des de l'Iran, el ministre d'Exteriors, Abbas Araghchi, havia afirmat en una entrevista a NBC News que "no hi ha cap comunicació ara mateix" entre Washington i Teheran, però ja apuntava que "si els americans volen", poden contactar amb l'executiu iranià. "Estem certament interessats en una desescalada", assegurava Araghchi. L'oferta la feia abans que es fes públic l'estat de Khamenei.

Vuit mesos després de la Guerra dels Dotze Dies, Washington torna a incendiar el Pròxim Orient i reviu els fantasmes de la guerra de l'Iraq. En lloc d'armes de destrucció massiva que mai van existir, el president estatunidenc ara cita l'amenaça de la creació d'unes armes nuclears que Khamenei ha negat que tingui en reiterades ocasions. Una premissa que fins i tot estava al preàmbul de l'acord nuclear del qual es va retirar Trump el 2015. Però el magnat ho ha justificat així en un vídeo de vuit minuts publicat després de l'operació: "Aquest règim terrorista no pot tenir mai una arma nuclear".

Igual que amb l'atac a Veneçuela –que també va ser un dissabte a la matinada d'ara ja fa gairebé dos mesos–, Trump ha seguit tots els moviments de l'operació des de la seva mansió de Mar-a-Lago, "juntament amb tots els membres del seu equip de seguretat nacional". La Casa Blanca ha explicat, en un nou comunicat, que el president s'ha trucat amb Netanyahu i que "abans dels atacs", el secretari d'Estat, Marco Rubio, va trucar als membres del G-8. "Va poder parlar i explicar la situació a set dels vuit membres". No especifica quin és el vuitè que es va quedar sense notificació ni per què.

El milionari desplegament dels portaavions USS Abraham Lincoln i el Gerald Ford, així com desenes de destructors i caces s'ha concretat en un atac a les 08.10 del matí hora local. El govern israelià ho ha confirmat poc després i ha alertat la seva població davant d'una possible resposta de l'Iran. "S'espera un atac amb míssils i drons contra l'Estat d'Israel i la seva població civil en un futur immediat", va dir el ministeri de Defensa en un comunicat, en el qual informava que s'ha declarat l'estat d'emergència a tot el país. Poc després, l'Iran ha llançat diversos atacs contra Israel i contra les bases militars dels EUA a la regió.

Durant mesos s'havia plantejat la possibilitat d'un atac coordinat dels Estats Units i Israel contra l'Iran, que s'ha materialitzat amb bombardejos en diversos punts del país. L'operació ha inclòs el bombardeig de diverses localitzacions on estaven reunits alguns líders del règim iranià. L'atac arriba després que, dijous, les delegacions dels EUA i l'Iran, amb la mediació d'Oman, es trobessin a Ginebra per a una tercera ronda de negociacions sobre el programa nuclear de l'Iran. Tot i que les declaracions posteriors semblaven positives, l'endemà de la reunió a l'ambaixada dels EUA a Israel instava els seus ciutadans a marxar immediatament del país divendres, cosa que feia preveure un possible atac en les hores següents, com ha acabat passant.

El balanç del canvi de règim que ja pregona Trump, s'ha saldat amb més de 200 morts i 747 ferits, segons el recompte de la Mitja Lluna Roja. Segons les informacions preliminars, l'atac més mortífer s'ha produït en una escola primària a Minab, al sud del país, que ha deixat almenys 85 morts. En total s'han reportat bombardejos en 24 províncies iranianes, però l'operació continua activa i tal com Washington i Tel-Aviv han confirmat, es preveu que s'allargui més dies.

Segons ha explicat un oficial israelià a Reuters, la data del llançament de l'atac es va decidir fa setmanes. Ahir mateix, Trump va dir que encara no havia decidit si ordenaria l'atac. Va insistir que no volia utilitzar la força militar, però va afegir: "A vegades cal fer-ho". Israel ha batejat l'operació com a Rugit del Lleó. Els EUA l'han batejat com a "Fúria Èpica".

Pressió de Netanyahu a Trump

Per justificar l'operació, Trump s'ha remuntat a l'assalt de l'ambaixada estatunidenca a Teheran el 1979, fins a arribar a l'actualitat amb l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023. "I va ser el proxy de l'Iran qui va llançar un atac monstruós del 7 d'octubre a Israel. [...] Mentre segrestava dotze dels nostres ciutadans com a ostatges. Va ser brutal, una cosa que el món no havia vist mai abans".

Malgrat els paral·lelismes, l'Iran no és Veneçuela, i a diferència del bombardeig de l'estiu passat hi ha molts números que l'atac no es quedi en una guerra curta. Fins i tot Trump ha reconegut la possibilitat de baixes estatunidenques: "No faig aquesta declaració a la lleugera: el règim iranià busca matar. Es poden perdre vides d'herois americans valents i podem tenir víctimes. Això passa sovint, però ho fem no per ara, sinó pel futur, i és una missió noble". Aquesta idea és pràcticament tabú per a qualsevol president, i Trump no se l'havia plantejat en cap altra campanya anterior. Sempre assegurava que no hi hauria baixes estatunidenques.

El viatge d'urgència de Netanyahu fa tres setmanes a Washington sembla que sí que va aconseguir els seus objectius. El president estatunidenc, que en aquell moment semblava optimista i es conformava amb un acord només sobre el programa nuclear, ara també parla d'aniquilar la indústria de míssils balístics iraniana; una de les prioritats de Tel-Aviv, i que Netanyahu volia que Trump incorporés com a seva. "Destruirem els seus míssils i arrasarem la seva indústria de míssils fins als fonaments. Quedarà totalment aniquilada, una altra vegada", ha dit el republicà en el seu discurs.