Israel i els Estats Units llancen un atac conjunt contra l'Iran
Donald Trump parla d'una "gran operació" preventiva per evitar que l'Iran tingui armes nuclears
BarcelonaVuit mesos després de la guerra dels dotze dies, aquest dissabte a la matinada Israel i els Estats Units han tornat a llançar un atac conjunt contra l'Iran. El primer a confirmar-ho ha estat el ministeri de Defensa israelià, que ho ha qualificat d'"atac preventiu" amb l'objectiu d'"eliminar les amenaces" contra el seu país. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha parlat d'una "gran operació militar" per garantir que l'Iran "no aconsegueixi una arma nuclear". "El nostre objectiu és defensar el poble americà eliminant les amenaces imminents del règim iranià", ha dit en un vídeo compartit a les xarxes socials.
L'atac ha començat a les 08.10 del matí hora local, segons han explicat oficials del govern israelià, que ha alertat la seva població davant d'una possible resposta de l'Iran. "S'espera un atac amb míssils i drons contra l'Estat d'Israel i la seva població civil en un futur immediat", ha dit el ministeri de Defensa en un comunicat, en el qual informa que s'ha declarat l'estat d'emergència a tot el país. Poc després, el ministeri ha informat que l'Iran està duent a terme diversos atacs contra Israel i que s'han activat les defenses antiaèries.
En un comunicat, la Guàrdia Revolucionària, el cos militar d'elit de l'Iran responsable de les operacions exteriors, ha dit que ha llançat una primera onada de míssils i drons contra Israel en resposta a l'atac conjunt amb els Estats Units. Un alt càrrec del règim ha declarat a Al-Jazeera que tots els actius d'Israel i els Estats Units a la regió són "objectius legítims".
De moment, es desconeixen els danys causats a l'Iran, però s'han notificat atacs amb míssils en diversos punts del país. A Teheran hi ha hagut explosions al centre de la ciutat i diversos ministeris han estat atacats, segons ha explicat un oficial iranià a Reuters. L'agència iraniana Tasnim ha informat que set míssils han impactat a prop del palau presidencial. Segons Reuters, però, el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, no és a la capital perquè ha estat traslladat a una localització segura. A més, s'han sentit explosions a Esfahan, Qom, Karaj, Tabriz i Kermanshah, segons mitjans iranians.
Segons ha explicat un oficial israelià a Reuters, l'operació ha estat planificada durant mesos i la data del llançament de l'atac es va decidir fa setmanes. Ahir mateix, Donald Trump va dir que encara no havia decidit si ordenaria l'atac. Va insistir que no volia utilitzar la força militar, però va afegir: "A vegades, cal fer-ho". Israel ha batejat l'operació com a Rugit del Lleó. Segons mitjans com la CNN i Reuters, els EUA tenen planejats diversos dies d'atacs a l'Iran.
"Destruirem els seus míssils, destruirem totalment la seva indústria de míssils, aniquilarem la seva armada, per assegurar-nos que els aliats terroristes de la regió deixen de poder desestabilitzar la regió i el món", ha assegurat Trump al seu discurs.
Negociacions i desplegament militar
L'atac arriba després que dijous les delegacions dels EUA i l'Iran, amb la mediació d'Oman, es trobessin a Ginebra per a una tercera ronda de negociacions sobre el programa nuclear de l'Iran. Washington insisteix que l'Iran ha d'aturar completament el seu programa d'enriquiment d'urani i ha de limitar l'abast dels seus míssils, mentre que Teheran defensa que té dret a desenvolupar l'energia nuclear per a finalitats civils i assegura que no busca desenvolupar una arma nuclear. Després de les reunions, el ministre d'Exteriors omanita i el seu homòleg iranià van parlar de "progressos". Però l'endemà, l'ambaixada dels EUA a Israel instava als seus ciutadans marxar immediatament del país divendres, cosa que feia preveure un possible atac en les següents hores, com ha acabat passant.
Ahir divendres també va arribar a Haifa, al nord d'Israel, l'USS Gerald R. Ford, el portaavions més gran dels Estats Units, enmig del desplegament militar nord-americà més important a la regió des de la invasió de l'Iraq el 2003.
En el seu discurs, Trump ha assegurat que els EUA han intentat negociar amb l'Iran, però que el règim només busca "fer mal". "Han intentat reconstruir el seu programa nuclear i continuar desenvolupant els seus míssils de llarg abast, que ara poden amenaçar els nostres bons amics i aliats d'Europa, i les nostres tropes a l'estranger, i molt aviat els Estats Units", ha afirmat. A més d'aturar el seu programa nuclear, Washington també ha pressionat Teheran per limitar l'abast dels seus míssils, mentre que els negociadors iranians han rebutjat incloure aquesta qüestió a les negociacions.
Crides a derrocar el règim
Després de confirmar l'atac, el president nord-americà també ha animat els ciutadans iranians a "prendre el control del govern" un cop finalitzada l'acció militar. "Durant anys heu demanat l'ajuda dels EUA però no l'heu tingut. Cap president estava disposat a fer el que jo he fet aquesta nit. Ara teniu un president que us dona el que voleu; veurem com hi responeu", ha dit, fent una crida a enderrocar el règim de la República Islàmica.
Benjamin Netanyahu, en un missatge a la nació, ha assegurat que els atacs conjunts amb els Estats Units contra l'Iran permetran als iranians derrocar el règim i establir un Iran "lliure i que busqui la pau". "Durant 47 anys el règim dels aiatol·làs ha cridat «Mort a Israel» i «Mort a Amèrica». Ha vessat la nostra sang, ha matat molts estatunidencs i ha massacrat el seu propi poble. Ara no podem permetre que aquest règim assassí es faci amb la bomba atòmica". I ha cridat els pobles de l'Iran a treure's de sobre "el pes de la tirania".
No queda clar si l'objectiu de Trump és realment un canvi de règim a Teheran o, com va fer a Veneçuela, forçar-lo a acceptar les seves condicions. De moment, ha instat la Guàrdia Revolucionària a deposar les armes: "Sereu tractats justament amb immunitat total. O us enfrontareu a la mort segura".
Estem treballant per ampliar aquesta informació