TERRORISME A L’ÀFRICA

El jihadisme negre que atura eleccions

Nigèria i els seus veïns ultimen una ofensiva per acabar amb Boko Haram

Nigèria hauria d’estar avui recomptant els vots de les eleccions presidencials previstes per ahir. Però una setmana abans dels comicis, la Comissió Electoral va cedir a les pressions i consells del partit del govern i l’exèrcit i va acabar per posposar la cita sis setmanes, fins al dissabte 28 de març, malgrat que l’oposició i el mateix organisme electoral eren partidaris de complir el calendari previst. L’excusa o la justificació ha sigut que no es podia garantir la seguretat als estats del nord-est Adamawa, Borno i Yobe, on la violència sectària de Boko Haram ha obligat tres milions de nigerians a fugir dels atacs indiscriminats. És cert que tindrien vetat el dret a vot perquè no s’han pogut distribuït dos milions de targetes censals.

Tampoc no és el primer cop que passa. El 2011 problemes tècnics van obligar a ajornar les eleccions, però en aquesta ocasió els analistes hi veuen un intent de guanyar temps per part de l’actual president, Goodluck Jonathan, que s’enfronta a la reelecció més disputada. Les enquestes donen al musulmà Muhammadu Buhari, vell conegut per haver presidit una junta militar fa 30 anys, bones perspectives per fer el sorpasso.

Donar-se sis setmanes de marge per fer què? ¿Amb un mes i mig es pot acabar amb uns terroristes que fa sis anys que sembren el terror i han executat almenys 13.000 persones? No hi ha cap motiu “nou” que hagi fet canviar una situació que ve de lluny, tret que entrin càlculs polítics, sosté Nnamdi Obasi, analista del Grup Internacional de Crisi, per qui no té cap validesa l’explicació “militar” que es prepara una ofensiva internacional a gran escala contra aquests jihadistes negres.

Boko Haram és ara per ara el grup terrorista amb les taxes de mortalitat i brutalitat més altes, subratllen els experts. No obstant, fins al segrest de les 276 nenes el 14 d’abril del 2014, havia aconseguit passar desapercebut per al focus mediàtic i polític internacional. De fet, els governs de Nigèria han minimitzat l’amenaça que representava un grup radicalitzat que té per objectiu crear un califat musulmà, amb la xaria per Constitució.

La milícia es va organitzar el 2002 com un moviment crític amb les corrupteles governamentals, explotant les diferències ètnico-religioses del desenvolupat sud -cristians, majoritàriament- i el pobre i rural nord -musulmans-. Els seus objectius eren símbols o edificis oficials per representar la modernitat que associen amb Lagos i Abuja, la capital econòmica i administrativa del país, respectivament. No seria fins a l’execució televisada del seu líder, el clergue Mohammed Yusuf, que els seus seguidors es radicalitzarien en entrar en contacte amb salafistes. Entre el 2009 i el 2010 els terroristes sofistiquen els seus mètodes, ataquen la seu de l’ONU al país i declaren la jihad als Estats Units.

Reticències a l’ajut exterior

“El president Jonathan mirava cap a una altra banda i no ha fet res per evitar atacs a escoles o els segrestos de les noies, malgrat que hi havia pistes de que passarien”, afirma Itziar Ruiz-Giménez, coordinadora del Grup d’Estudis Africans de la Universidad Autónoma de Madrid. No va ser fins que la mateixa societat civil es va organitzar al voltant del hashtag #BringBackOurGirls (Torneu-nos les nostres noies) que el segrest va atreure momentàniament l’atenció mediàtica del món.

No obstant això, l’exèrcit nigerià ha donat mostres que és incapaç “de lluitar contra Boko Haram de manera legal”, adverteix Emma Daly, de Human Rights Watch, que es lamenta que el govern gairebé ho fia tot a una ofensiva brutal contra els milicians, amb “abusos que només ajuden a alimentar la violència” del grup armat.

Per Gilles Yabis, fundador del centre d’estudis Wathi de l’Àfrica occidental, hi ha un altre factor per al fracàs militar i apunta que sovint els soldats no senten “la identificació nacional” amb els ciutadans del nord per raons d’ètnia o religió. O fins i tot es neguen a servir una cúpula militar i política que “consideren corrupta i, per tant, creuen que no val la pena morir”. Yabis va participar en un recent seminari del Cidob sobre els desafiaments de l’Àfrica en què va coincidir amb Richard Dowden, director de la Societat Reial de l’Àfrica, que apunta com a factor per a aquesta sofisticació de Boko Haram el fet que ha sabut “buscar finançament” per pagar armes, milicians i campanyes. Dowden també assenyala “les elits locals i provincials que, tractant de mantenir la secta sota el seu control, li aporten ajut econòmic”, així com els vincles establerts amb Al-Qaida del Magrib Islàmic.

Així, amb els anys, el grupuscle Boko Haram s’ha anat fent gran i ha passat de ser només una molèstia en una petita àrea al voltant de la ciutat de Maiduguri a una amenaça a la regió. La falta d’observadors i periodistes fa difícil aproximar-se al seu poder real, però es calcula que els milicians han conquerit un territori de gairebé 30.000 quilòmetres, si fa no fa la superfície de Catalunya. Tampoc no és fàcil establir quants milicians han agafat la seva bandera negra, però les estimacions ronden entre els 6.000 i els 8.000, segons les fonts. La pobresa i la falta d’oportunitats en una regió àrida, sense recursos naturals, a diferència del delta del Níger, fa que molts joves considerin la milícia com una opció per guanyar-se la vida o subsistir. A més, com apunta Gilles, els anys d’ofensives encara han empobrit més la zona.

El president Jonathan sempre ha sigut reticent a rebre suport militar de fora, però al final la realitat s’ha imposat i no ha tingut altre remei que canviar d’opinió. La permeabilitat de les fronteres facilita les incursions dels milicians per atacar poblacions al Txad i el Camerun i, de passada, fer reclutaments a la força o voluntàriament. Boko Haram ha afegit aquesta setmana als seus objectius el sud del Níger, que també ha rebut milers de desplaçats.

En l’última assemblea de la Unió Africana, els líders del continent van aprovar la creació de la primera força multilateral per posar fre a la brutalitat de la secta, en un gest que ja havien fet per estabilitzar Somàlia. L’acord suposa desplegar 8.700 militars de tots els estats fronterers més els soldats nigerians, amb el propòsit de tallar d’arrel una secta que està posant en risc el desenvolupament econòmic de la regió. A Nigèria la divisa -naira- ha perdut aquesta setmana un 30% respecte del dòlar i la seva economia, que ha desbancat la potent Sud-àfrica, se’n ressent amb la baixada dels preus del combustible, la gran font d’ingressos del país més poblat de l’Àfrica -amb prop de 180 milions d’habitants i una mitjana d’edat inferior als 18 anys-. Tot un potencial de mà d’obra. Es produeixen situacions similars als països veïns del Benín, el Níger, el Txad i el Camerun, amb molt camí per córrer encara en el desenvolupament d’infraestructures per exportar els rics recursos i que l’últim que volen és un califat a les seves portes.

Més de 200 escoles atacades des del 2009

Les escoles són, per dir-ho gràficament, objectius predilectes de Boko Haram perquè, segons diuen, representen els mals d’Occident. De fet, el seu nom es pot traduir com “l’educació occidental és pecat”. Segons HWR, des del 2009 la milícia ha assaltat 209 col·legis només a Borno. Precisament, avui fa 308 dies del segrest de les nenes de Chibok. No hi ha xifres de quanta gent té retinguda la secta i l’única seguretat és que les dones són venudes com a esclaves o forçades a casar-se amb els milicians i els homes obligats a lluitar o són utilitzats per a xantatges.