ÀFRICA

Lourenço, el president que no vol ser titellla

El líder angolès sorprèn per la purga contra els fills del seu antecessor, Dos Santos, i els canvis iniciats al país
El president Lourenço pronunciant un discurs en una visita recent a Moscou / YURI KOCHETKOV / EFE

Quan el setembre del 2017 João Lourenço va assumir la presidència d’Angola, ho va fer assenyalat com un titella d’Eduardo dos Santos, el líder que durant quatre dècades havia fet d’aquest país l’empresa familiar. Però JLo, com se’l coneix, va sorprendre des del primer dia al començar a tallar les cordes que l’havien lligat a Dos Santos, posant en el punt de mira els hereus del patriarca. En poques setmanes va destituir José Paulino, Welwitschia i Filomeno dos Santos -en judici acusat de blanqueig de capital i apropiació de diner públic- com a alts càrrecs en empreses públiques. La peça gran de Lourenço ha sigut la poderosa Isabel dos Santos, presidenta de la petroliera estatal Sonangol i la dona més rica del continent. A Angola l’anomenen princesa perquè havia aconseguit ser vista com una gran emprenedora i empresària d’èxit, però la investigació periodística dels Luanda Leaks ha determinat que la immensa fortuna personal, que es calcula en 2.000 milions de dòlars, l’ha fet espoliant les arques públiques, convertint-se en la imatge d’un estat cleptocràtic.

Angola, en nom del poble

Lourenço s’ha distanciat de la cúpula d’un règim que ell mateix havia servit amb devoció des del ministeri de Defensa o la presidència del Parlament. Veterà de guerra, general ben considerat per l’exèrcit, havia fet un intent de liderar Angola, però a finals dels 90 el fracàs el va fer esperar una oportunitat millor.

La imatge de Dos Santos -que té casa a Barcelona- alçant el braç de Lourenço en la celebració de la victòria va reforçar la idea que la mà dreta actuaria sota la batuta del cap. Ara bé, en el discurs d’investidura ja es va posar l’objectiu d’acabar amb els monopolis i perseguir la corrupció. Era un avís per a navegants però ningú confiava que la purga comencés tan ràpidament. I encara menys que les primeres víctimes fossin els cadells Dos Santos, enriquits pels beneficis que deixen el petroli -Angola és el segon productor africà- i els diamants.

Vells camarades, opressors al poder

A Virgilio Samakuva, representant a Espanya d’UNITA, el partit més gran de l’oposició i rival en la guerra de l’oficialista Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola (MPLA), el canvi de guió de Lourenço el va sorprendre, però entén que la seva és una jugada de “supervivència” perquè és conscient que “si continua ancorat al passat està condemnat al fracàs”. També Rafael Sánchez, subdirector de la Fundación Sur, apunta que a Dos Santos li va sortir malament la jugada d’apostar per Lourenço confiant que la transició quedava en mans amigues per “protegir-lo i evitar revisions” del sistema. El president ha començat també canvis en el MPLA per regenerar els quadres, en un missatge que les coses poden canviar.

Angola és oficialment una democràcia multipartidista, però el règim de Dos Santos, que va assumir la presidència el 1979 en plena guerra post-independència, ha ajornat eleccions, altres s’han denunciat per fraudulentes i s’han retallat drets polítics. Lourenço haurà de demostrar si el seu canvi és només una passada de comptes a la família Dos Santos, o si realment està determinat a obrir el país a la democràcia liberal, cosa que es veurà si s’avé a reformar la Constitució, feta “a mida” de l’exdirigent, i a complir amb la promesa de convocar eleccions municipals aquest 2020, assenyala Samakuva. El dirigent d’UNITA diu “valorar i donar suport” a la tasca que ha fet el president fins ara, però de moment es tracta només “d’esperança” perquè “falta molt per fer”.

Les eleccions municipals

Els comicis legislatius no seran fins al 2022, però l’opositor critica que el govern hagi situat en la Comissió Nacional Electoral membres de la seva plena confiança que li podrien ser favorables en el recompte. El diari Maka, que dirigeix el periodista Rafael Marques de Morais, escriu que avui Angola és més lliure i la gent ha perdut la por a expressar-se, però adverteix que, malgrat tot, “el règim s’ha mantingut”. Per això, Samakuva rebutja que ara per ara a Dos Santos se’l pugui nomenar el Gorbatxov o Xi Jinping d’Angola

La incògnita que recorre el país ara és on s’aturarà la guerra contra la corrupció als més alts nivells, i si Lourenço acabarà esquitxat en una segona edició dels Luanda Leaks perquè, com recorda el responsable d’África Fundación Sur, va estar al pinyol del poder i costa creure que no s’aprofités de la distribució de prebendes. De moment, el govern ha congelat fons de la fortuna d’Isabel dos Santos, la fiscalia li reclama que torni els diners i l’acusa de frau, malversació i blanqueig.