Guaidó es queda sol en les manifestacions davant les casernes militars

Només un grapat de ciutadans es concentren per exigir que els militars deixin de donar suport a Maduro

La crida de Juan Guaidó a concentrar-se davant les casernes militars per convèncer els militars que retirin el suport al govern de Maduro ha suposat un nou fracàs de l'autoproclamat president de Veneçuela. La segona punxada aquesta setmana, que va arrencar amb l'alliberament del seu col·lega i opositor Leopoldo López de l'arrest domiciliari en què es trobava –complint una pena de 13 anys– i amb l'intent de sublevació militar.

La ciutadania s'ha quedat a casa i amb prou feines els concentrats han arribat al centenar, molt lluny dels milers de persones que al gener van omplir els carrers de la capital en resposta a la convocatòria de Guaidó d'una acció semblant. “Soldat de la pàtria, és la teva última oportunitat”, va dir llavors, però malgrat l'impacte simbòlic de l'acció no hi va haver canvis tangibles i Guaidó continua en el mateix punt, només amb el reconeixement de 50 països però sense el suport dels militars, una de les peces clau de la supervivència del chavisme. Per això els opositors insisteixen a animar els soldats a unir-se a la seva causa.

Què passa a Veneçuela?

“Ha demostrat que no és un líder de debò i que en realitat és un titella dels EUA i de Leopoldo López”, diu en Jackson mirant-se una de les protestes a Caracas des de lluny. L’escepticisme i el cinisme li venen de la il·lusió amb què havia sortit al carrer infinitat de vegades fins dimarts passat, quan “per ben poc” no va prendre mal enfrontant-se a les forces de seguretat de Maduro.

La repressió, els petits xàfecs del matí i la falta de puntualitat són les excuses a què s’agafen els convençuts que, tot i les nombroses frustracions, continuen sortint al carrer amb l’entusiasme aparentment intacte. “No defallirem. No ens podem cansar. I, si no, almenys sabem que estem fent la vida impossible a l’usurpador. Pel nostre jovent que es veu obligat a marxar”, diuen un grup de senyores de mitjana edat que es creuen Leopoldo López quan diu que la caiguda del chavisme és cosa “de setmanes”.

Concentracions amb gent gran

En aquesta marxa destaca, precisament, l’absència de joves, que són els més crítics amb l’estratègia de Guaidó. “És que tots se'n van... I la repressió és especialment forta contra ells”, tornen a esgrimir com a excusa les senyores vestides de blanc amb la bandera veneçolana estampada al pit. En les protestes d’aquest mes han mort almenys quatre persones, mentre que al gener van ser quaranta només la primera setmana, i les manifestacions van ser molt més multitudinàries.

Prop de les concentracions, els policies feien guàrdia en actitud distesa i fins i tot prenent cafè, equipats amb escuts, porres i la resta de material antidisturbis. De tant en tant passaven per la plaça Washington amb les seves motos en actitud desafiant i empunyant les escopetes de perdigons o amb el temut gas lacrimogen.

'Veneçuelasplaining'

Però la repressió no és el que desmobilitza els joves opositors, partidaris d’escenaris molt radicals si són efectius. Molts dels que han perdut la confiança en Guaidó aposten sense embuts per una intervenció estrangera. La majoria consideren Leopoldo López un líder més preparat que Guaidó per plantar cara al chavisme i creuen que el seu alliberament és l’únic aspecte positiu d’aquesta setmana.

Oposició dividida

El fracàs de Guaidó també està posant en perill la fràgil unitat de l’amalgama de partits que integren l'oposició. Ja en privat, diverses formacions admetien a aquest diari que discrepaven amb l’estratègia de l’autoproclamat president, però que li continuaven donant suport com a president interí. “Hi ha coses que no tenen sentit i ens estan passant factura”, diuen.

“Crec que ha de passar alguna cosa perquè, si Maduro se'n surt d’aquesta, costarà molt tornar a aixecar l'ànim”, deia en Jackson que, tot i ser crític, admet el gran risc personal assumit per Guaidó i López.

Avui Caracas continuava sent una ciutat plena de pintades i reivindicacions visuals que feien pensar en la violència d’aquests dies, però alhora transmetia una relativa tranquil·litat típica del cap de setmana. Persones comprant, passejant, fent esport i a l’expectativa respecte als dies que venen.

Més continguts de