Internacional 29/10/2021

L'estratègia laxa de Suècia contra el covid: "lenta" i "deficient"

Una comissió d'experts independents critica la falta d'acció de les autoritats durant la primera onada

4 min
El metro d'Estocolm en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa primavera del 2020, mentre quasi tot Europa estava confinada, amb les botigues i la majoria de negocis tancats i els nens sense poder anar a l'escola, a Suècia la situació era del tot diferent. Durant aquells primers mesos de pandèmia, quan gairebé tot el planeta es va posar en pausa, les intervencions de les autoritats sueques van consistir quasi exclusivament en consells i recomanacions generals que s'esperava que la població complís de manera voluntària.

L'"excepcionalitat sueca" –com la van anomenar sobretot els mitjans internacionals– va generar un debat viu tant dins com fora de les seves fronteres . I aquest divendres l'estratègia ha rebut una bufetada important, perquè l'informe d'una comissió independent que avalua la gestió de la crisi sanitària al país escandinau ha conclòs que les mesures van arribar "tard" i van ser "insuficients". "La gestió de la pandèmia a Suècia ha estat marcada per la lentitud en la resposta", assegura la comissió, impulsada pel mateix govern, que afegeix que les previsions van ser "deficients".

A més, critiquen que la preparació per fer front a la crisi era "inadequada", així com la legislació, amb l'afegitó que es van trigar molts mesos a modificar-la per poder adaptar les mesures a la situació, mentre que els països veïns ja van actuar el març del 2020. Amb una població de 10,4 milions d'habitants, Suècia ha registrat fins ara 15.016 morts per covid, amb un índex de 146 morts per 100.000 habitants. Això suposa que la mortalitat sueca és tres vegades més alta que la de Dinamarca i set vegades més que la de Noruega i Finlàndia, tot i que queda per sota d'altres països europeus com Espanya i França.

Durant els primers mesos des de l'arribada del coronavirus a Europa, a Suècia tan sols es van aplicar restriccions d'entrada des de fora de la Unió Europea (basada en un acord comunitari), es va limitar el nombre de persones en esdeveniments públics (primer a 500 i a finals de març a 50) i es van prohibir les visites a residències de gent gran (a partir de l'abril). "Les mesures adoptades a la fase inicial de la pandèmia no van aturar i ni tan sols van limitar substancialment la propagació", constata el document de 400 pàgines, que afegeix que la resposta inicial "va afectar de manera decisiva la manera amb què la malaltia es va propagar al país".

És el segon i penúltim informe de la comissió, que el desembre passat ja va concloure que les autoritats sueques havien fracassat amb el seu principal objectiu i compromís: protegir les persones més vulnerables, perquè la infecció va córrer àmpliament per les residències de gent gran, on es van produir la major part de les morts. La causa, segons aquell document, va ser l'elevada incidència de la infecció a la societat en general. L'informe d'aquest divendres assenyala que, molt probablement, l'augment de la transmissió del virus el març del 2020 era "considerablement més dramàtic" del que indicaven les xifres oficials, i alerta que encara ara hi ha una "manca problemàtica" de dades en diverses àrees.

Suècia no va començar a aplicar accions més restrictives fins a finals del 2020, com ara la reducció d'aforaments a botigues i restaurants, quarantenes familiars i la recomanació –mai obligació– de dur mascareta al transport públic en hora punta. La comissió remarca que aquesta mena de mesures s'havien descartat durant la primera onada, malgrat que s'havien implantat àmpliament als països veïns i hi havia un intens debat intern, i que durant la segona i la tercera onades hi va haver un "gir" que es va produir "sense que s'oferís cap justificació partint de nous coneixements".

Tests i rastreig de contactes

Un dels aspectes més criticats és la falta de proves de detecció i de rastreig de contactes durant la primera onada. L'informe critica amb duresa el repartiment de culpes entre les diferents autoritats (estatals, regionals i locals) durant la primavera del 2020, quan la capacitat de fer tests es va estancar. L'objectiu del govern era fer un mínim de 100.000 proves setmanals a l'abril, cosa que no es va aconseguir fins al setembre. El sistema "descentralitzat i fragmentat" –el govern estableix l'estratègia però els encarregats de dur-la a terme són les institucions regionals– fa complicat assenyalar responsables, admet la comissió.

"Difícilment es pot descriure com una altra cosa que no sigui un fracàs total el fet que una discussió sobre la responsabilitat i el finançament evités posar en marxa tests a gran escala fins que ja s'havia acabat la primera onada", retreu l'informe. La comissió també lamenta que no es va fer un ampli rastreig de contactes fins al juliol del 2020, cosa que "va obstaculitzar els esforços" per lluitar contra la pandèmia.

Responsabilitat

El document constata que Suècia va triar "un camí diferent" respecte al de molts altres països, però s'absté de moment de valorar "si va ser una elecció raonable o si hauria sigut millor prendre altres tipus de mesures". Diu que les conclusions sobre això s'inclouran al tercer informe, després de valorar altres qüestions més enllà de les estrictament sanitàries, com ara les repercussions econòmiques.

La ministra de Sanitat, Lena Hallengren, ha respost que "es podria haver fet diferent", però ha remarcat que en aquell moment no se sabia tot el que se sap ara. Quan el diari Dagens Nyheter li ha preguntat si es podia mantenir en el càrrec després de les crítiques, la ministra ha subratllat que l'informe no treia conclusions sobre responsabilitats.

stats