Internacional 31/01/2022

Johnson para el cop d'un dur informe sobre el Partygate, que destaca els "fracassos de lideratge" a Downing Street

El futur del 'premier' continua a la corda fluixa després que s'hagi encomanat a les conclusions de la investigació policial

4 min
Boris Johnson, durant un moment de la seva intervenció aquesta tarda, a la cambra dels Comuns

LondresMomentàniament, Boris Johnson ha parat el cop del dur informe parcial sobre el Partygate –les festes a Downing Street i Whitehall durant el confinament–, que s'ha publicat aquest dilluns a la tarda a Londres, però l'espasa de Dàmocles continua al damunt del cap del primer ministre. En el debat posterior celebrat a la Cambra dels Comuns, el premier ha acceptat en la integritat les conclusions elaborades per l'alta funcionària de l'estat, Sue Gray . Conclusions que apunten, entre altres, els "fracassos de lideratge i de judici des de diferents parts del Número 10 i del Cabinet Office".

Políticament, la conclusió és evident: Johnson n'és el màxim responsable, raó per la qual la seva administració encara està sota amenaça. L'informe també destaca que algunes de les reunions que s'han investigat són "difícils de justificar", critica molt durament "el consum excessiu d'alcohol" que tenia lloc al lloc de feina i el fet que alguns dels treballadors de Downing Street no poguessin expressar amb llibertat la preocupació pels fets dels quals tenien coneixement.

Però el premier s'agafa al poder com a un ferro roent. Johnson s'ha disculpat davant de la Cambra, ha guanyat temps, ha promès canvis en l'organigrama operacional del Número 10 i, a la pràctica, responent al setge dels diputats de l'oposició i del mateix grup conservador, s'ha encomanat una i mil vegades als resultats de la investigació policial que, a hores d'ara, porta a terme Scotland Yard , i que trigaran encara algunes setmanes a conèixer-se. La policia analitza els fets sobre dotze de les setze festes que inicialment havia abordat l'anàlisi interna, però a les quals Gray no ha pogut fer referència en el seu text, de només dotze pàgines . En tres de les ocasions, el mateix Boris Johnson hi va assistir.

Entre les evidències a què la funcionària no s'ha pogut referir en unes conclusions que deixen en una posició molt fràgil Johnson, i que obren més interrogants que no pas els tanquen, hi ha més de 300 fotografies sobre les festes i més de 500 documents escrits. I una de les festes que està sota la lupa de Scotland Yard és la que presumptament va tenir lloc al domicili particular de Johnson i la seva dona, Carrie, la tarda nit del 13 de novembre del 2020, per celebrar la caiguda del fins aleshores màxim assessor del primer ministre , Dominic Cummings. Aquest home, a qui van ajudar en la seva carrera cap al Brexit i posteriorment cap a Downing Street, ha sigut un dels grans instigadors de les informacions del Partygate des de finals de novembre.

Expulsió d'un diputat

En una duríssima sessió parlamentària, amb contínues demandes de l'oposició perquè dimiteixi, ha destacat la intervenció de Theresa May, l'anterior premier, que ha passat comptes amb el seu successor demanant-li si es creu per sobre de la llei. Tampoc no han passat inadvertides les paraules del líder del Partit Nacional Escocès, Ian Blackford, que ha qualificat Johnson de "mentider" i l'ha acusat d'haver "mentit a la casa dels Comuns". Quan l'speaker, Lindsay Hoyle, li ha demanat que retirés l'acusació, Blackford s'hi ha refermat i, després d'una batussa, ha acabat expulsat. Igual de dur, però sense trencar les regles de cortesia habituals, ha sigut el cap de l'oposició laborista, Keir Starmer, que ha titllat Johnson "d'home sense vergonya".

Sense vergonya o mentider, el cert és que hi ha evidències aclaparadores dels enganys de Johnson en relació amb el Partygate. El dia 8 de desembre , durant la sessió de control, la diputada Catherine West li va preguntar si havia tingut lloc una festa al Número 10 el 13 de novembre del 2020. Johnson va dir: "No. No hi va haver festes al Número 10 aquell dia". Ara aquesta reunió és una de les que investiga Scotland Yard. De fet, durant el debat, molts diputats han demanat a Johnson si hi va assistir i el primer ministre s'ha escudat en el fet que és un afer sota investigació policial per no respondre. La línia de defensa ha sigut repetida fins a l'exasperació: "Haurà d'esperar fins que acabi la investigació policial".

Aquest punt n'obria un altre. Perquè també molts diputats, conservadors i opositors, han exigit a Johnson que es comprometi a publicar íntegrament l'informe de Sue Gray quan Scotland Yard acabi la feina. I Johnson, contràriament al que havia dit en altres ocasions, ha insinuat que no ho faria. Posteriorment, però, el portaveu de Downing Street ha assegurat: "Al final del procés, el primer ministre demanarà a Sue Gray que actualitzi el seu treball a la llum del que trobi [la policia]. Ell publicarà aquesta actualització". Johnson, de fet, s'hi ha vist forçat. Perquè abans que fos expulsat, el líder de l'SNP ha anunciat que promourien una votació per forçar la cambra a pronunciar-se sobre la publicació íntegra del text de Sue Gray. Una iniciativa d'aquesta mena hauria exposat els diputats conservadors a donar suport al govern assumint el risc d'aparèixer davant de l'opinió pública contraris a les més elementals regles de la transparència. En termes electorals, quan s'acosten les eleccions municipals del mes de maig, una posició així hauria sigut probablement molt mal rebuda pels votants.

Johnson ha guanyat temps. Una batalla. Però sobre el cap encara li penja la conclusió de la policia. Si se'n sortirà o no dependrà, en bona part, de què trobi Scotland Yard, de la publicació íntegra posterior de l'informe de Sue Gray i del que decideixin els diputats conservadors. De moment, Johnson gaudeix d'una llibertat vigilada.

Punts principals de l'informe de Sue Gray

Les dotze pàgines de l'informe parcial que la funcionària Sue Gray ha enviat a Donwing Street es poden condensar en sis punts fonamentals:

1) No és el text que volia publicar. Les limitacions imposades per Scotland Yard han fet que només pugui abordar quatre de les setze festes investigades. La resta, dotze, en vuit dates diferents, les analitza ara la policia, que estudia més de 300 fotos i més de 500 documents escrits.

2) "Almenys algunes de les reunions representen un greu fracàs no només dels alts estàndards que s'esperen d'aquells que treballen al centre del govern, sinó també dels estàndards esperats de tota la població britànica". En altres paraules, Sue Gray suggereix que hi va haver comportaments contraris a les regles vigents.

3) "Hi va haver fracassos de lideratge i de judici per part de diferents parts del Número 10 i del Cabinet Office en diferents moments. Alguns dels esdeveniments no s'haurien d'haver permès. Altres no s'haurien d'haver desenvolupat com es va permetre que es desenvolupessin". El fracàs del lideratge correspon al líder, en aquest cas, Boris Johnson.

4) No són justificables els comportaments observats per les exigents condicions de treball durant la pandèmia. Sue Gray parla explícitament de "treballadors essencials, de primera línia, que treballaven en condicions igualment, si no més, exigents, sovint posant en risc la seva pròpia salut".

5) S'hi denuncia "el consum excessiu d'alcohol" en un lloc de feina com és l'oficina del primer ministre.

6) "Alguns membres del personal volien plantejar la seva preocupació sobre els comportaments que van presenciar a la feina, però de vegades se sentien incapaços de fer-ho". És a dir, hi havia una omertà i una cultura de l'encobriment davant les irregularitats i, en cas contrari, de possibles represàlies si se'n denunciaven.

stats