Acord nuclear
Internacional 06/04/2021

L’Iran i els EUA reprenen contactes per ressuscitar el pacte nuclear

Primera reunió indirecta a Viena amb la mediació dels països membres de l’acord

3 min
Reunió de la comissió conjunta de l'acord nuclear amb l'Iran, aquest dimarts a Viena
Disponible en:

WashingtonLa decisió presa per l’administració Trump de retirar els Estats Units de l’acord nuclear amb l’Iran el maig del 2018 i la seva política de màxima pressió contra Teheran ha tingut dues conseqüències: l’empobriment de la població iraniana i l’enriquiment d’urani per part de l'Iran per sobre dels nivells permesos per l’acord signat el 2015 a Viena per tots dos països juntament amb França, Alemanya, el Regne Unit, la Xina i Rússia. Amb el canvi polític a Washington com a principal novetat, aquest dimarts els Estats Units i l’Iran han fet a Viena els primers passos, encara tímids, per tornar enrere en el temps i reintegrar els Estats Units a l’acord. Han dialogat sense veure’s les cares, indirectament, amb els països europeus com a intermediaris.

Al final de la trobada hi ha hagut optimisme moderat. Tant Washington com Teheran estan d’acord que la política de sancions de Donald Trump no ha funcionat i que la diplomàcia és l’única via per resoldre la qüestió nuclear. Però, a partir d’aquí, els matisos. L’Iran ha arribat a Viena amb el missatge que correspon primer als Estats Units retirar les sancions abans de tornar al que s’havia pactat fa sis anys, ja que van ser els nord-americans els que es van retirar sobtadament de l’acord. La delegació nord-americana, en canvi, exigeix de Teheran la marxa enrere en els seus nivells d’enriquiment d’urani per poder retirar les sancions. L’Iran ha negat en tot moment que tingui interès a desenvolupar armes nuclears, encara que en l’actualitat compta amb prou urani enriquit per produir-les. Una quantitat inferior, això sí, a la que tenia abans de l’acord del 2015.

Objectiu: acord en dos mesos

La solució a què s’ha arribat aquest dimarts a Viena ha sigut la creació de dos grups de treball que hauran d’analitzar, per una banda, l’aixecament de les sancions i, per l’altre, les qüestions nuclears. Totes dues elevaran les seves conclusions tècniques a la comissió del pacte nuclear, que té previst tornar a reunir-se aquest divendres. L’objectiu més optimista és arribar a un acord en el termini màxim de dos mesos, abans del juny, quan l’Iran celebrarà unes eleccions presidencials que podrien dificultar un acord ja de per si complicat.

A través de Twitter, el director de política exterior de la Unió Europea, Enrique Mora, ha qualificat de “constructiva” la reunió de la comissió i ha assegurat que hi ha “unitat i ambició per a un procés diplomàtic”. Com a coordinador, Mora s’ha compromès a “intensificar els contactes per separat” amb totes les parts, “inclosos els Estats Units”, ha apuntat. Per la seva banda, el representant rus, Mikhaïl Ulyanov, ha dit que la trobada de Viena ha sigut “exitosa” i ha assegurat que els dos grups de treball havien començat ja les seves primeres reunions. Segons Ulyanov, “la restauració del JCPOA [sigles en anglès del Pla d’Acció Integral Conjunt, el nom tècnic del pacte nuclear] portarà temps. Ha subratllat, tanmateix, que “el més important” és que les feines “per assolir aquest objectiu han començat”.

Enrique Mora, director polític del Servei Europeu d'Acció Exterior

El negociador iranià, Abbas Araghchi, ha insistit a la televisió estatal del seu país que el seu govern està “totalment preparat per revertir les seves activitats i tornar a la implementació completa de l’acord quan es verifiqui que les sancions s’aixequen”. Les imposades per l’administració Trump van afectar també les empreses europees, que van deixar de fer negocis amb l’Iran per por a represàlies nord-americanes, la qual cosa va dificultar els esforços europeus per mantenir viu l’acord. Més enllà de reviure les sancions eliminades el 2015, Donald Trump en va afegir al voltant d’un miler més que apuntaven contra el programa de míssils balístics iranià, així com contra la Guàrdia Revolucionària, entre altres mesures destinades a disminuir el poder del país a la regió. La Casa Blanca està estudiant quines pot revertir, tot i que podria trobar-se amb l’oposició del Congrés. Araghchi ha insistit aquest dimarts que s’han de retirar totes i que no acceptaran anar una per una.

La delegació nord-americana, que no ha participat directament en les converses, ha estat encapçalada per Robert Malley, enviat especial per a l’Iran de l’administració Biden. En una entrevista amb el canal PBS abans de viatjar a Àustria, Malley va defensar que el resultat de quatre anys de polítiques de Trump contra l’Iran havien provocat l’avanç nuclear iranià i una agressivitat més gran de Teheran a la regió. “El nostre objectiu és veure si podem acordar un camí de retorn al compliment per part de tots dos bàndols” va explicar el nord-americà, que va admetre que el camí serà “ardu” donada la “desconfiança mútua” entre els dos governs. “Si cada banda adopta una postura maximalista i diu què ha de fer primer l’altra part abans de moure’s un mil·límetre, crec que és complicat veure com això pot tenir èxit”, va afegir.

stats