L'ocupació total d'Ucraïna i la instauració d'un govern titella de Moscou, l'escenari més probable

Zelenski ofereix abandonar la seva aspiració d'entrar a l'OTAN i Rússia es mostra disposada a seure a dialogar

4 min
Un carrer buit a Kíev, després que Rússia hagi iniciat el seu atac contra Ucraïna

BarcelonaAmb les tropes russes ja als carrers de Kíev, la invasió d'Ucraïna entra en una nova fase. En les últimes hores, Rússia s'ha manifestat disposada a seure a negociar, tot i que no ha aturat, de moment, la campanya militar sobre el terreny. Moscou responia així a la petició que els ha fet el mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que aquest divendres ha demanat diàleg al Kremlin "per evitar un bany de sang", i fins i tot s'ha ofert a abandonar la seva aspiració d'entrar a l'OTAN, l'exigència principal de Moscou.

Això pot obrir la porta a un acord per posar fi a la intervenció militar russa però, segons opina l'experta en Rússia Marta Ter, és difícil "que Zelenski pugui mantenir-se en el poder i probablement aquest serà un dels punts de la capitulació que el mateix president pot acabar acceptant". Segons Ter, un factor que pot haver decidit finalment Zelenski "a capitular" ha estat la mobilització de les tropes d'elit de Txetxènia, que aquest divendres es preparaven per anar cap a Ucraïna a lluitar: "Són cossos molt bons i, a més, així com la invasió ha aixecat descontentament entre la població russa que s'ha manifestat al carrer, si els soldats que hi moren són txetxens això no té cap cost polític per a Putin", apunta.

Amb aquest panorama, l'escenari que veuen més possible els analistes és el del canvi de règim a Ucraïna per instaurar un govern pro-rus. "La incògnita és si això es farà amb la resistència de les forces armades o si tot el poble ucraïnès sortirà a lluitar, si detindran Zelenski i faran una farsa de judici. Hi ha moltes possibilitats obertes", apunta Carmen Claudín, investigadora del Cidob. I és que, malgrat el tímid acostament de posicions, la realitat és que les tropes russes continuen encara la seva invasió a Ucraïna. I un cop han arribat a Kíev, un replegament de l'exèrcit rus cap a l'est sembla descartat. Això vol dir que l'escenari d'una simple annexió russa del Donbass és cada cop més llunyà. "Els Acords de Minsk van quedar liquidats en el moment que va entrar el primer blindat a Ucraïna", diu Claudín.

És a dir, que la negociació que es pugui obrir ara ja no es limitarà a parlar del Donbass. De fet, Marta Ter creu que aquesta annexió "no ha estat mai l'objectiu de Rússia: Crimea sí que els interessava, per la sortida al mar, però el Donbass els servia de palanca desestabilitzadora d'Ucraïna i si se l'annexionen la perdrien".

Una Ucraïna en mans de Rússia sembla cada cop més a prop. Però ahir el president dels EUA, Joe Biden, va apuntar encara un escenari més quan va assegurar que l'ambició de Putin "va molt més enllà d'Ucraïna" i que no es quedarà aquí. El següent a caure podria ser Moldàvia, on ja hi té l'enclavament de Transnístria, però no sembla ara per ara una opció gaire factible. El doctor en relacions internacionals Ernesto Pasqual apunta un escenari intermedi en el qual Ucraïna mantindria el seu govern però el Kremlin s'annexionaria tant el Donbass i Crimea (ja annexionada de facto des del 2014) com tota la zona d'Odessa, al sud d'Ucraïna, fins a arribar a Transnístria, l'enclavament rus a Moldàvia que fa frontera amb Ucraïna. "Això ampliaria el territori en mans de Rússia i deixaria Ucraïna sense sortida al mar Negre", apunta Pasqual.

El que sí que descarten els experts és una intervenció sobre el terreny de tropes de l'OTAN, perquè Ucraïna no n'és membre i per tant tècnicament no ho poden fer. Forçar la màquina per intervenir-hi suposaria enfrontar potències nuclears, les de l'Aliança amb Rússia, i podria comportar molts més riscos que beneficis. Aquest càlcul també ha pesat en la decisió de Putin d'envair Ucraïna, segons Ter.

Sense el SWIFT, cal anar a buscar els oligarques

Sigui com sigui, el que ha quedat clar és que les sancions econòmiques anunciades per Occident en resposta a l'atac rus són "necessàries però totalment insuficients" per aturar el Kremlin, afirma Claudín. Per aquesta experta, el que podria fer més mal a Moscou és l'expulsió del sistema de transferències bancàries internacionals SWIFT. Però vetar qualsevol transferència bancària des de i cap a Rússia perjudicaria també molts països europeus, començant "per una Alemanya que ha de pagar el gas rus que li arriba", apunta Pasqual. És per això que molts països europeus es resisteixen a fer servir aquesta mesura radical, però les sancions alternatives no semblen dissuadir Putin.

El que sí que podria afectar-lo són les sancions imposades al seu cercle d'oligarques russos i multimilionaris que tenen propietats a Europa i altres països, com les que apunten que el propietari del Chelsea, Roman Abramóvitx, no podria entrar més al Regne Unit. "Si comencen a fer la vida impossible a aquest cercle de gent és possible" que acabin forçant Putin a seure a la taula, apunta Pasqual. Mentrestant, "el Kremlin ha tingut temps per preparar-se per a les sancions i té almenys 600.000 milions guardats per afrontar la crisi financera", explica l'analista. A més, compta amb l'ajuda de la Xina, que podria comprar-li l'excedent que deixi de vendre a Europa.

La Xina i Rússia són aliats contra Occident, però també tenen rivalitats i interessos propis. De fet, els analistes coincideixen a descartar que Moscou hagi executat l'atac a Ucraïna amb l'acord de Pequín. El que sí que veuen possible és que la Xina vulgui aprofitar la distracció dels Estats Units en el tauler europeu per atacar Taiwan. No creuen que aquest fos un pla premeditat o acordat amb el Kremlin, però no descarten que en pugui ser una conseqüència si Pequín veu una bona ocasió per fer-ho.

stats