Les bases laboristes reelegeixen i reforcen Jeremy Corbyn

LondresJeremy Corbyn ha tornat a guanyar les primàries laboristes. L'anunci s'acaba de fer fa uns minuts a la ciutat de Liverpool, on el partit celebra, a partir de demà, el seu congrés anual. La suïcida guerra fratricida desfermada després del referèndum del Brexit pels nombrosos opositors a Corbyn dins del grup parlamentari no ha servit per descavalcar-lo del lideratge. Ans al contrari. La seva posició personal en surt reforçada malgrat que el partit apareix encara més afeblit que fa dotze mesos. Corbyn ha obtingut el 61,8% dels vots. El 2015 es va quedar a unes dècimes del 60% dels sufragis. De les 654.000 persones amb dret a vot, se n'han pronunciat 560.438.

Com ja va passar aleshores, quan Corbyn es va imposar contra pronòstic en l'elecció per substituir l'anterior líder, Ed Miliband, la majoria de les bases han tornat a revalidar la confiança en el discurs d'esquerra de Corbyn, que ha obtingut 313.209 vots. L'improvisat candidat opositor, Owen Smith, n'ha aconseguit només 193.239.

En les seves primeres paraules després de la proclamació, Corbyn ha fet una crida a la unitat del laborisme. "Al nostre partit hi ha més coses que ens uneixen que no pas que ens divideixen. I estem preparats a discutir obertament", ha dit.

Els resultats, però, mostren que curar les ferides obertes no serà una tasca gens fàcil. Perquè la descarnada veritat de l'esquerra britànica actual és que fa un any que viu sota tensió i amb contínues amenaces de revolta contra el líder. Corbyn ha estat vist com un líder antiestablishment per una part de la política i els mitjans de comunicació del Regne Unit, mentre que un sector del seu propi partit i dels votants consideren que el seu missatge és incapaç de convèncer els sectors centrals de la societat per guanyar unes eleccions generals.

Poc després de la consulta del Brexit, 172 dels 230 diputats dels Comuns van forçar a celebrar les primàries després de retirar-li la confiança. Corbyn, molt crític amb les polítiques d'austeritat dutes a terme per Brussel·les i pel govern de David Cameron durant els anys de la crisi, va ser acusat aleshores de falta de convenciment en la seva campanya pel sí a la UE. Segons els seus crítics, el poc compromís que va mostrar va ser un element clau perquè en els tradicionals feus laboristes del nord d'Anglaterra s'imposés el no a la Unió, que al final va acabar inclinant la balança de forma decisiva i inesperada a favor del Brexit.

En les pròximes hores es reunirà el comitè executiu del partit per resoldre un afer fonamental en el desenllaç de la crisi: qui tria els membres del govern a l'ombra. Tant el vicelíder del laborisme, Tom Watson, com els parlamentaris creuen que els nomenaments s'han de sotmetre a la majoria del grup dels Comuns. Si Corbyn ho accepta, hi pot haver pau. Si no, continuarà la guerra interna del laborisme perquè molts dels diputats segueixen sense creure que amb el suport de les bases n'hi hagi prou per obtenir una victòria en les generals del 2020.