RELACIONS TRANSATLÀNTIQUES
Internacional 15/02/2017

Primera visita del secretari de Defensa de Trump a l'OTAN

L'Aliança celebra el repunt en la despesa militar dels països membres

Esther Herrera
2 min
Un tanc de l’exèrcit nord-americà arribant a Letònia, on participarà en l’operatiu de dissuasió davant l’amenaça russa.

Brussel·lesCoincidint amb la visita del nou secretari de Defensa dels EUA, James Mattis, l’OTAN es va afanyar ahir a dir que el 2016 s’ha tancat amb un repunt del 3,8% en la despesa militar dels països membres de l’aliança. Segons va avançar el seu secretari general, Jens Stoltenberg, aquest augment és més elevat del que s’esperava i es tradueix en 10.000 milions de dòlars més per gastar en Defensa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’OTAN rep avui el primer membre de l’administració Trump que trepitja sòl europeu. Stoltenberg rebrà Mattis amb la intenció de forjar una nova relació transatlàntica fluïda i sense entrebancs. I un pas per alleujar la tensió és afirmar que els països europeus i el Canadà han augmentat la seva despesa militar gairebé un 4% el 2016. Un augment “significativament” més alt del que s’havia previst, segons va admetre el mateix secretari general. “10.000 milions de dòlars [9.400 milions d’euros] per a la nostra defensa”, va indicar satisfet el noruec, que representen uns 2.000 milions més del que s’havia previst inicialment.

Les intenses relacions entre els aliats i Washington mai s’han posat en dubte des de la Segona Guerra Mundial. Però durant la campanya electoral l’ara president dels Estats Units, Donald Trump, va lamentar que la majoria de països aliats no arribessin al compromís de destinar un 2% del PIB de cada país a despesa militar. I que els Estats Units no volien assumir més el cost de la defensa dels seus socis aliats. Unes declaracions que es van afegir a l’admiració mútua entre Trump i el president rus, Vladímir Putin, i l’ombra de la ingerència de Moscou en les eleccions nord-americanes, una irrupció que incomoda molts països europeus, especialment els de l’Est.

Amb tot, Stoltenberg va voler començar a llimar les tensions i va animar tots els països aliats a seguir augmentant la despesa militar. “És absolutament vital que mantinguem l’impuls”, va indicar. Així, va recordar que en les dues trucades que ha mantingut amb Trump, “la despesa en Defensa ha sigut un dels temes principals” i que el magnat sovint ha insistit a “compartir de manera més justa les càrregues”. Stoltenberg va enviar encara més missatges a Washington: “És possible entendre que quan les tensions baixen com després de la Guerra Freda, als 90, la despesa baixés. Però hem de poder incrementar-la quan les tensions són altes, com ara”.

Europa no gasta prou en Defensa

Segons l’últim informe de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS, en anglès) la majoria dels països europeus no compleixen el compromís de destinar el 2% del PIB a Defensa; només ho fan Estònia i Grècia. A l’altra banda, els que queden més lluny de l’objectiu són Alemanya, Itàlia i Espanya, per aquest ordre.

En la reunió d’avui també es tractarà el rol de l’OTAN en la lluita contra el terrorisme, especialment al nord d’Àfrica. Però sobretot serà una primera presa de contacte entre els països aliats davant la incertesa que plantegen els primers passos de la nova administració Trump. Malgrat tot, Stoltenberg es va mostrar confiat: “Reconfirmarem la profunda importància del vincle transatlàntic”.

stats