MAGRIB

El malson de les presons egípcies d’Al-Sissi

El sistema penitenciari va ser dissenyat per suscitar por i vulnera sistemàticament els drets humans

“Les condicions són duríssimes. Des de fa dos mesos no ens deixen sortir de la cel·la en tot el dia. I als que estem imputats en quatre processos concrets ens neguen les visites familiars. En el meu mòdul, dos reclusos han intentat treure’s la vida en les últimes setmanes”, explica El-Hossam -un nom fals- a través d’un missatge de WhatsApp. Ha passat tres anys reclòs en la immensa presó de Tora, situada al barri cairota de Maadi i que allotja la majoria de presos polítics egipcis. El seu testimoni esbossa un règim penitenciari draconià, basat en la violació sistemàtica dels drets humans. El sistema va ser dissenyat per suscitar por, que és la pedra angular sobre la qual se sosté el règim del mariscal Abdel Fattah al-Sissi, un dels més repressius del món.

La recent mort de l’expresident Mohamed Mursi mentre declarava davant un tribunal ha atret l’atenció internacional sobre els abusos a les presons egípcies. La família del polític islamista s’havia queixat repetidament que no rebia el tractament mèdic adequat per a les seves malalties. “Les dures condicions d’internament de Mursi o altres presos polítics responen a la voluntat del règim d’enviar un missatge als dissidents: «Aneu amb compte, que si entreu a la presó, potser no en sortireu amb vida»”, sosté Mohamed Zaree, director de l’ONG egípcia CIHRS, especialitzada en la defensa dels drets humans. “Les cel·les estan massificades. Només fan sis metres quadrats i som almenys set presoners. Moltes no tenen lavabo i són insalubres. A l’estiu la calor és insuportable i amb prou feines ens donen aigua”, denuncia El-Hossam.

Els seus enregistraments de veu sempre arriben a hores intempestives de la nit, quan els funcionaris estan adormits. Altrament, s’arriscaria a la confiscació del seu bé més preuat, el telèfon, una furtiva finestra al món exterior que va obtenir després de subornar un funcionari de presons corrupte.

Descàrregues elèctriques

Adjunt al mòdul d’El Hossam a la presó de Tora hi ha un mòdul de màxima seguretat, el més temut de tot el país. El seu simple nom ja espanta: Al-Aqrab ( escorpí en àrab). És en aquest recinte on s’allotjava Mursi. L’endemà del seu decés, uns 130 presos d’Al-Aqrab es van declarar en vaga de fam per protestar per l’inhumà règim penitenciari a què són sotmesos. Segons Amnistia Internacional, molts d’ells han passat més de dos anys entre reixes sense haver pogut rebre una sola visita dels seus familiars i ni tan sols del seu advocat. Les autoritats van respondre amb severitat al seu desafiament. Diversos presoners van ser castigats per la seva acció amb pallisses, descàrregues elèctriques i altres mesures disciplinàries, com expliquen en un comunicat que van aconseguir penjar en una xarxa social. El-Hossam, que no vol publicar cap informació personal per seguretat, confirma la seva versió: “Els primers dies, després de declarar-se en vaga de fam, els van castigar amb tortures molt brutals. Però no van aconseguir dissuadir-los de continuar amb la seva protesta”.

Tot i el risc que suposa comunicar-se amb un periodista estranger, vol donar a conèixer el calvari que representen les presons d’Al-Sissi. “Les autoritats egípcies han empès molts detinguts d’Al-Aqrab a un punt de ruptura... Al negar-los veure les seves famílies, les autoritats egípcies estan violant de manera flagrant tant la llei egípcia com la llei internacional, i estan mostrant una crueltat despietada”, apunta Magdalena Mughrabi, responsable d’Amnistia Internacional per al nord de l’Àfrica i l’Orient Mitjà. A més de negar-los les visites familiars, els reclusos denuncien que se’ls prohibeix fer exercici i rebre un tractament mèdic adequat. A més, bona part dels 130 en vaga de fam asseguren que van ser sotmesos a una desaparició forçosa o detenció il·legal, i després van ser torturats per treure’ls confessions. Diverses ONG, tant nacionals com internacionals, han documentat la pràctica habitual de la desaparició forçosa, que permet a les autoritats interrogar els sospitosos en presons secretes on els abusos són pitjors que en els recintes penitenciaris ordinaris. Tot i les nombroses proves i els testimonis, el govern egipci nega que es practiqui la tortura al país de manera sistemàtica.

60.000 presos polítics

L’actual règim egipci va néixer el mes de juliol del 2013 gràcies a un cop d’estat militar dirigit pel mariscal Al-Sissi. D’acord amb Human Rights Watch, fins a 60.000 persones podrien haver passat per la presó per motius polítics en un sistema dictatorial que no deixa cap espai a la dissidència. Per exemple, el simple fet de portar una samarreta contra la tortura pot ser un motiu per a l’arrest, com li va passar a Mahmud Hussein, un jove de 17 anys. Tots els presos polítics passen per un autèntic suplici durant el seu arrest. Molts no en surten vius. Segons l’estimació de l’ONG Nadeem Center, 529 persones han mort en custòdia policial des del 2014, ja sigui a causa de la tortura o de la privació de tractament mèdic.

Ara bé, la xifra podria ser molt superior, ja que no inclou les execucions extrajudicials. Segons un reportatge de l’agència Reuters, 460 homes han mort en tirotejos sospitosos amb les forces de seguretat des del 2015. Sovint aquests fets arriben després d’atemptats terroristes, i se salden sense cap arrest. Així van morir dos cosins el mes de desembre passat. “Ens van dir que els havien posat en llibertat, però mai els vam veure. Creiem que els van portar a una presó secreta. Dos mesos després els vam reconèixer en les fotografies dels cadàvers d’una presumpta operació antiterrorista”, explica un familiar a l’ARA. Avui el règim encara no ha reconegut oficialment la seva mort, ni ha permès a la família oferir-los un enterrament.