SÍRIA

El malson de viure sota el règim de l’EI

Execucions públiques, barbes llargues, policia religiosa… Els veïns d’Al-Xaddadi narren les imposicions jihadistes

Els durs combats i els bombardejos de la coalició internacional han deixat la localitat d’Al-Xaddadi en runes. El centre de la ciutat és el sinistre recordatori de la barbàrie de l’Estat Islàmic (EI). L’ajuntament i les edificacions al voltant de la rotonda del mercat, rebatejada com la “Plaça de les Execucions”, han quedat reduïts a una muntanya de runa. Els carrers adjacents són una llarga filera de persianes abaixades, de negocis abandonats.

Des d’una de les cantonades, caminant per la runa, apareix el Hixam. Aquest veí regentava una botiga d’estris de cuina situada al voltant de la rotonda. Des de darrere del taulell de la seva botiga va presenciar desenes d’execucions i decapitacions. Al principi se sent incòmode, no per la presència de periodistes estrangers sinó pel nostre escorta, un milicià kurd de les Unitats de Protecció del Poble (YPG). La majoria dels veïns d’Al-Xaddadi són àrabs sunnites, per la qual cosa no es van oposar a la presència dels jihadistes. Sí que desconfien, en canvi, de les forces kurdes, que ara controlen el lloc.

L’EI va portar a Al-Xaddadi prosperitat, diners i llocs de treball amb el negoci il·legal del gas i petroli, però va condemnar la població a viure sota la por i la brutal repressió de les lleis islàmiques. Aquesta localitat va ser un dels feus del grup jihadista per la seva ubicació estratègica, ja que connecta Raqqa amb Mossul, les dues capitals de facto de l’EI, a Síria i l’Iraq, respectivament. Al-Xaddadi compta amb centenars de pous de petroli i jaciments de gas -inclòs el camp de gas d’Al-Jabxeh, considerat un dels més grans de Síria-. L’extracció de petroli va continuar estant supervisada per empleats del govern sirià, que van continuar rebent els sous del règim tot i el control de l’EI a la zona.

Cadàvers exposats durant dies

Els militants de l’EI van ser d’allò més salvatges. El Hixam ens explica que després de decapitar un condemnat “penjaven el cap d’un pal per a senyals de trànsit”. Els cossos sense vida dels executats eren exhibits a l’ajuntament. “Penjaven els cadàvers en creus i els posaven un cartell amb el delicte que havien comès. De vegades deixaven els cossos exposats fins a cinc dies”, descriu el Hixam, com si explicar els detalls li servís per expiar les seves pors i traumes. I és que a cada veí d’Al-Xaddadi el persegueix una història esfereïdora.

La Daliya, de 25 anys, va rebre fins a 60 fuetades per no portar posat el doble vel del nicab que tapa els ulls. “A les noies joves ens van obligar a cobrir-nos completament quan estàvem en públic. Tenia els ulls irritats de dur-los tapats i em feia mal el cap, així que em vaig treure l’última capa del vel per poder descansar la vista. Una veïna em va veure i em va delatar a la hisba (la policia religiosa de l’EI)”, relata la Daliya. Alguns veïns actuaven així per enveja, rivalitats o, simplement, per les ganes d’emprenyar els seus conciutadans. I algunes vegades les rancúnies entre veïns van arribar massa lluny. Un jove de 22 anys, per exemple, va ser decapitat en públic per, presumptament, haver blasfemat en el nom d’Al·là en un SMS. Més tard es va descobrir que un conegut del jove li havia agafat el mòbil per escriure el missatge.

Davant de l’escola de secundària Aboul El Kacem Chebbi, que va ser usada com a hospital de campanya de l’EI, hi ha una petita barberia oberta. El Khaled fa servir la navalla d’afaitar amb destresa sobre un rostre mig cobert de sabó. “Quan l’EI va marxar vaig afaitar en un sol dia més de tres-centes barbes”, diu sense aixecar la mirada del coll del seu client. Sota el règim de puny de ferro dels jihadistes es va prohibir als homes tallar-se els cabells a l’estil occidental, afaitar-se la barba o arreglar-se les patilles. Qui no obeïa la norma era penalitzat amb una multa de 2.000 lires sirianes (uns 8 euros), rebia 75 fuetades i estava obligat a assistir a un curs d’instrucció religiosa durant un mes. “Van repartir edictes a locals i negocis amb les prohibicions de l’islam i els càstigs que s’aplicarien en cas d’infringir la llei islàmica”, explica l’Abdel Rahman, que regenta una botiga de queviures.

Fuetades per fumar i beure

El botiguer ens confessa que venia tabac de contraban d’amagat. En més d’una ocasió el van enxampar in fraganti. El Rahman explica que un dia sortia de la mesquita quan el va parar al carrer un “agent” de l’EI i el va registrar: “Portava un paquet de tabac sota la túnica. Em va aturar i em va portar a les oficines de la hisba. Vaig haver de pagar 1.000 lires sirianes (4 euros) i vaig rebre 10 fuetades amb una vara”. En una altra ocasió, els jihadistes van trobar un cartró de tabac al seu negoci. Aquesta vegada la pena va ser de 50 fuetades i una multa de 10.000 lires sirianes.

L’Ahmad, de 20 anys, va ser detingut i castigat en dues ocasions per beure alcohol etílic barrejat amb beguda energètica. “La primera vegada vaig rebre 150 fuetades i em van enviar un mes a un centre d’instrucció religiosa. Quan van tornar a detenir-me em van amenaçar amb tallar-me el cap si tornava a beure. Vaig tenir molta por”. Va fugir d’Al-Xaddadi.

Més continguts de