Massacre de l'Estat Islàmic en una mesquita xiïta de l'Afganistan
Almenys 80 morts i un centenar de ferits en el pitjor atemptat des de la retirada dels Estats Units
BarcelonaAlmenys unes 80 persones han mort i un centenar més han quedat ferides en un atemptat suïcida contra una mesquita xiïta de Gozar-e-Saied Abad a Kunduz, una ciutat del nord-est de l'Afganistan, que estava plena de gom a gom per les pregàries de divendres. L'Estat Islàmic, que té un llarg historial d'atacs contra la minoria xiïta del país, ha reivindicat a través del seu canal de Telegram l'atac, que és el més mortífer des de la caòtica retirada de les tropes nord-americanes i de l'OTAN del país.
El grup terrorista, que assegura que un dels seus combatents s'ha fet explotar amb una armilla suïcida, eleva el nombre de víctimes a 300, entre morts i ferits. Les imatges emeses per les televisions locals després de l'explosió mostren desenes de cossos ensangonats i amb membres amputats estesos per terra. Al centre de trauma que Metges Sense Fronteres té en aquesta ciutat hi han arribat 20 morts i han atès 90 ferits. Els equips d'atenció mèdica, però, no estaven en condicions de respondre a les preguntes de la premsa. L'agència oficial Bakhtar ha parlat d'almenys 46 morts i 140 ferits.
"Ha sigut terrorífic", deia a l'agència France-Presse una mestra de Kunduz. "Molts dels meus veïns estan morts o ferits: han matat un noi de 16 anys i no podien trobar la meitat del seu cos".
L'Estat Islàmic considera als xiïtes uns "renegats" perquè segueixen una branca de l'islam que ells consideren herètica, cosa que els converteix en un dels seus blancs favorits, amb l'objectiu d'atiar la violència sectària. A l'Afganistan representen entre el 25 i el 30% de la població. La missió de l'ONU a l’Afganistan ha denunciat un "patró de violència", perquè és el tercer atac aquesta setmana contra una institució religiosa, després del que es va produir en una mesquita de Kabul i en una escola corànica de la ciutat de Khost. El cap de la policia de la província de Kunduz, Dost Mohammad Obaida, ha promès que els talibans estan preparats per "garantir la seguretat dels germans xiïtes", malgrat que els mateixos talibans han atacat i assassinat aquesta minoria ètnica en el passat.
La branca afganesa de l'Estat Islàmic, que es fa dir Estat Islàmic de la província de Khorasan, sempre ha estat enfrontada als talibans i ara aprofita les ocasions que pot per desestabilitzar el nou règim. Diumenge va reivindicar l'atemptat contra el funeral en què participaven alguns líders dels talibans a Kabul. També va reivindicar el sagnant atemptat a l'aeroport de Kabul, en ple caos de la retirada de les forces internacionals, que va deixar 168 afganesos i 13 soldats nord-americans morts.
L'Estat Islàmic i els talibans són rivals ideològics: mentre que els talibans sempre han volgut establir un emirat sota la seva particular versió de la llei islàmica dins les fronteres del país, l'Estat Islàmic vol trencar les fronteres actuals dels estats de la regió. De la mateixa manera que l'Estat Islàmic es va formar el 2014 a Síria quan membres d'Al-Qaida van trencar amb l'organització i la seva branca local (el Front Al-Nusra), l'Estat Islàmic de Khorasan va sorgir un any més tard a l'Afganistan i al Pakistan, amb milicians descontents amb la direcció dels talibans: en tots dos casos la nova organització es nodreix de combatents que critiquen els vells líders per no ser prou radicals.
