PRÒXIM ORIENT
Internacional 28/05/2018

La metamorfosi de Petra pel turisme

Els beduïns jordans deixen de pasturar cabres per passejar visitants per la zona arqueològica

Marta Valls Ribas
4 min
Una turista occidental passant prop de dues turistes més que es tapen el cos amb el nicab, a Petra.

Petra (jordània)“Esclar que m’agraden els turistes! El primer que vaig veure tot just néixer, abans que la meva mare, va ser un grup de visitants fotografiant-ho tot”, exclama fent broma el Raixid des de la seva cabana botiga, on té tot de quincalla a punt per vendre. Sobre les tombes reials de l’antiga ciutat de Petra, a Jordània, el Raixid explica que, de tant en tant, quan està cansat de veure tanta gent se’n va uns dies a pasturar el ramat de la família per les muntanyes rocoses del sud jordà. La majoria dels dies, però, els passa a la botiga, on té el negoci.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

És un dels molts beduïns de Petra que ha canviat l’economia de subsistència dels seus avis per dedicar-se al turisme. L’augment exponencial de visitants a la ciutat nabatea les últimes dècades ha transformat la forma de vida de les tribus de la zona i els ha permès guanyar substancials quantitats de diners. No obstant això, la millora de la situació econòmica no ha suposat, en molts casos, un augment de la qualitat de vida de la població local.

“La transformació econòmica ha sigut radical, però per aconseguir una millora social i cultural per a la població cal temps i planificació, inexistents fins ara”, argumenta el doctor en antropologia i turisme de la Universitat de Iarmuk, a Jordània, Mohammed Xunnaq. “Tenim una població que prové d’una economia de subsistència, que no ha anat mai a escola, que ha canviat de manera de viure en molt poc temps i que no sap com reinvertir els diners que guanya per millorar la seva situació”, continua Xunnaq.

Un dels aspectes en què queda clar que els beneficis del turisme no han arribat a calar en la societat és el de l’educació. Segons l’estudi L’impacte del desenvolupament del turisme a Petra i a les comunitats locals de les poblacions dels voltants, de Mairna Hussein Mustafà i Sultan Abu Taieh, el negoci del turisme empeny els nens a deixar l’escola i a treballar dins les restes monumentals, i això no és percebut com a negatiu per la comunitat local, perquè es considera que treballar amb els turistes és útil per guanyar diners, aprendre llengües i practicar els dots de comerciant.

El Raixid havia sigut un d’aquests nens que s’escapava de l’escola per entrar dins el recinte turístic: “Allà dins tancat no m’hi sabia estar. I per què m’hi havia d’estar? Què hi guanyava?”, pregunta retòricament. La consciència sobre la necessitat de l’educació creixerà, considera l’investigador Xunnaq, quan els locals vegin com estan progressant els que han estudiat. “Tot i això, la millora sociocultural d’aquestes poblacions no és una prioritat per al govern ni interessa als caps de les tribus locals, que volen ser els que controlin la riquesa i els beneficis del turisme”.

Una política de planificació turística que plantegi com els visitants poden influir positivament en la comunitat local és especialment necessària per als turistes que arriben a Petra en autocar, en viatges tancats i amb tot inclòs i que, per tant, no gasten res dins del recinte ni aporten res a l’economia local.

L’any 1985 la Unesco va declarar Petra Patrimoni de la Humanitat i el govern jordà va expulsar les famílies que havien viscut durant segles a les coves de les muntanyes de la zona. Gestionar els visitants era incompatible amb tenir famílies extenses i els seus animals pasturant dins del recinte. Per això es va construir el poble d’Umm Saihoum, prop de les restes arqueològiques, on encara viuen la major part de les 700 famílies de la tribu dels Bedul.

La construcció d’un assentament no provisional permet oferir millors serveis d’educació i sanitat a la població, però ha reduït l’espai per dedicar-se a l’agricultura i la ramaderia i, per tant, encara empeny més els locals al negoci del turisme. “El poble es va construir imitant les poblacions occidentals postagrícoles: cases més petites, sense espai per als animals ni per a famílies extenses ni per acollir visitants dins del mateix habitacle”, exposa Xunnaq.

A causa d’això, el poble està superpoblat i el govern no permet ampliar-lo per raons paisatgístiques. “A mi m’agrada molt el poble, hi ha molta vitalitat i som una gran família, però no tenim espai per a tothom. Per això de vegades m’escapo a la cova”, explica l’Ibrahim, assegut davant la mesquita de la població. De fet, molts dels habitants d’Umm Saihoum encara conserven les seves antigues coves per guardar-hi el ramat, les eines o simplement per estar-s’hi quan ho necessiten. D’altres, tot i que de manera il·legal, no n’han marxat mai. “La meva cova és casa meva, ningú me’n farà fora”, assegura l’Ali des de l’entrada de la cova al mig de les muntanyes.

Però l’estil de vida tradicional agonitza i la majoria de beduïns viuen del turisme i mantenen la ramaderia, que els serveix especialment les temporades que baixa l’afluència de visitants. L’any 2009 la Unesco va afegir la forma de vida dels beduïns de Petra i del desert de Wadi Rum, també al sud jordà, a la llista de patrimonis intangibles de la humanitat, perquè el seu folklore i les seves tradicions són úniques al món i necessiten ser protegides.

Enmig d’un paisatge aclaparador, els beduïns de Petra han passat de pasturar cabres i bens a passejar turistes. El canvi ha transformat la seva forma de vida, però els beneficis arriben lentament. Mentrestant, dalt d’un burro i amb el telèfon mòbil sempre ben agafat, els beduïns repeteixen les frases dels seus avis per aconseguir enredar algun visitant perquè els compri alguna cosa: “El cel és la meva manta, la terra el meu llit, els beduïns som forts com el desert, àgils com el vent, suaus com la sorra i lliures per sempre”.

stats