Publicitat
Publicitat

La mort de dos miners encén els carrers d'una regió carbonera del Marroc

Les males condicions dels treballadors es cobren cada any desenes de víctimes

Centenars de miners de la regió carbonífera de Yerada, al nord-est del Marroc, han iniciat una vaga després de la mort de dos treballadors la setmana passada per denunciar una activitat que cada any es cobra diverses víctimes.  Segons xifres oficials de les autoritats locals, almenys 17 treballadors han perdut la vida a les mines des del 2003.

El representant regional de la Confederació Democràtica del Treball (CDT), Abdelilah Laaraj, ha afirmat que hi ha hagut 43 morts en accidents de mines clandestines en les últimes dues dècades. Per la seva banda,  Ahmed Mojtari, habitant de Yerada i miner veterà, ha lamentat els múltiples riscos que afronten els obrers.

El Rif s'aixeca contra la pressió de Rabat

"A part del risc per a la seva vida a què s'enfronten aquests treballadors diàriament, no hi ha ni una família a Yerada que no tingui més d'un membre afectat per silicosi", ha explicat Mojtari a l'agència Efe.

La pneumoconiosi o silicosi sembla la "bèstia negra" dels habitants d'aquesta ciutat carbonífera, en la qual, malgrat que hi ha un centre hospitalari de la mateixa especialitat, els obrers jubilats es lamenten que els afectats per aquesta malaltia reben poques indemnitzacions.

Yerada és una ciutat obrera que va ser construïda als anys 20 del segle passat després del descobriment de jaciments carbonífers. Els habitants consultats coincideixen a dir que la zona va viure un auge econòmic i cobria un 45% de les necessitats energètiques de la resta del país.

La crisi econòmica va començar el 1998, any en què va tancar la societat Charbonnages du Maroc que operava a la zona pels costos alts i en adonar-se que li sortia més rendible importar el mineral des de fora que produir-lo.

Des de llavors, els milers de miners que treballaven a l'empresa van optar per l'èxode cap a altres regions a la recerca d'alternatives, i molts altres van preferir dedicar-se a l'extracció artesanal de mines clandestines.


Mines sense condicionament

Això ha comportat l'aparició d'una multitud de mines artesanals disperses als afores de Yerada. Els habitants diferencien cada zona segons el gruix de l'antracita extreta i la profunditat del pou, que pot superar els 80 metres.

Aquests forats constitueixen el fruit d'una feina que dura almenys un any d'excavació fins al descobriment del mineral. Pot passar també, però, que  les excavacions siguin en va si no es troba carbó o després de l'aflorament d'aigua, ja que la zona disposa de la reserva més gran d'aqüífers subterranis del nord d'Àfrica.

Abdelfattah, Jaled i Belqasem són alguns dels joves de la zona que es dediquen a l'extracció de carbó per 100 o 150 dírhams (uns 13 euros) al dia, recorden la por que passen dins els pous i agraeixen la sort de sortir vius després de cada dia de feina.

"El miner del carbó treballa, però té sempre el risc que es desprengui el pou o de ser arrossegat per un fort corrent d'aigua o de morir asfixiat per una fuita de gas. Quan baixem no sabem si tornarem o no", explicava a l'agència Efe Abdelfattah Chahlal des de l'anomenada zona pou F, d'uns 40 metres de profunditat.

Amb mitjans rudimentaris, Abdelfattah entra al pou, on s'està gairebé tot el dia per treure carbó i omplir grans sacs d'uns 50 quilos per vendre'ls als majoristes, una operació en què participen almenys cinc persones.

"Si no treballes a les mines, no tens res per menjar. No hi ha una altra alternativa", ha dit per la seva banda a l'agència Efe Khaled, un altre habitant de Yerada que es dedica a la mineria.

Els miners han suspès la seva activitat els últims dies en protesta per la mort de dos germans, de 23 i 30 anys, que van quedar atrapats en un pou.

L'accident ha desencadenat un moviment de protestes socials i ha fet sortir diàriament milers de persones al carrer per denunciar l'abandó que hi ha a la seva zona.

Aquestes protestes s'han intensificat amb la incorporació de manifestants d'altres comarques de la vora de Yerada.

Les principals reivindicacions se centren a demanar alternatives econòmiques i sostenibles per a la zona i tarifes reduïdes en les factures d'aigua i llum per a una zona que produeix energia.

Segons diverses fonts sindicals i polítiques, la província de Yerada, de més de 108.000 habitants, té les taxes més altes d'atur del Marroc, amb més del 24%.

Etiquetes

Més continguts de