El primer ministre d'Etiòpia, premi Nobel de la pau 2019

Abiy Ahmed va signar al juliol l'històric acord de pau amb Eritrea

L'artífex d'una pau històrica i l'home que ha aconseguit portar un bri d'esperança a la desgavellada regió de la Banya d'Àfrica és el guanyador del premi Nobel de la pau 2019. El primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, ha rebut aquest divendres amb "emoció i humilitat" una distinció que no només reconeix i premia les fites aconseguides en tan poc temps, sinó que també "pretén encoratjar-lo i reforçar-lo en la tasca que encara li queda" per implementar un canvi real a la regió.

El seu gran mèrit, sens dubte, ha sigut segellar l'acord històric de pau amb el president d'Eritrea, Isaias Afewerki, que posava fi a dues dècades de guerra entre els dos països. El conflicte, que enverinava la regió, era obert des del 1998 malgrat l'alto el foc dictat l'any 2000 i els prop de 100.000 morts que havia causat.

Aquest exoficial d'intel·ligència de 42 anys només feia tres mesos que era al poder –va assumir el càrrec a l'abril, després de la renúncia de l'anterior primer ministre–, però va saber veure l'oportunitat que representava "la iniciativa engegada un any abans pels Estats Units, l'Aràbia Saudita i especialment els Emirats Àrabs Units, que van promoure contactes entre els dos països per mirar de superar aquest gran factor d'inestabilitat a la regió", tal com explica Josep Maria Royo, investigador de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB.

Segons Royo, a Ahmed "se li ha de reconèixer que ha introduït un gir de 180 graus en la política etíop, tant respecte a la Banya d'Àfrica –amb aquest acord de pau– com a escala interna, amb un procés de reformes que encara s'ha d'acabar de consolidar" però que impulsat una amnistia als presos i els exiliats polítics, ha començat a aixecar la censura, ha tancat acords de pau amb dues guerrilles i ha portat la paritat al govern, amb una dona com a presidenta. Un procés d’obertura i democratització que s'hauria de culminar al 2020 amb unes eleccions multipartidistes i veritablement democràtiques.

"Algú pot pensar que és un premi que arriba massa d'hora", ha dit la representant del comitè del Nobel, conscient que encara cal concretar molts d'aquests canvis, però entre els mèrits per al guardó ha volgut destacar justament el procés democratitzador engegat per Ahmed en el segon país més poblat de l'Àfrica i una de les seves principals potències econòmiques, amb un creixement del 9% anual. "Com a primer ministre, Abiy Ahmed s'ha dedicat a promoure la reconciliació, la solidaritat i la justícia social, però molts reptes queden encara per resoldre, les tensions ètniques continuen esclatant i n'hem vist exemples pertorbadors els últims mesos", deia el comitè, i afegia: "Ara és el moment d'encoratjar i reforçar el primer ministre Ahmed en aquest esforç".

Etiòpia i Eritrea posen fi a l'última gran guerra africana

Però qui és Abiy Ahmed? Aquest militar i polític de la comunitat oromo, l'ètnia majoritària al país, "forma part de l'establishment" etíop, del qual ha sigut oficial d'intel·ligència, diputat des del 2010 i ara president del Partit Demòcrata Oromo, que forma part de la coalició que governa el país des del 1991. Des de dins mateix de l'establishment, Ahmed ha aconseguit impulsar unes reformes democratitzadores radicals, tal com va fer Mikhaïl Gorbatxov des del govern de l'antiga URSS.

Unes reformes que han aixecat reticències dins les mateixes estructures de poder i que l’han fet guanyar-se enemics, fins al punt que va patir un intent d’assassinat el juliol del 2018 i un intent de cop d’estat en una regió del país al juny.

Amb experiència militar, un doctorat i el mèrit d’haver creat l’Agència de Seguretat de Xarxes d’Informació etíop, el seu servei d’espionatge en definitiva, Ahmed és probablement el dirigent polític amb més formació del país. De mare amara, l’altra gran ètnia del país, va néixer el 15 d’agost del 1976 a Agaro, una zona rica en recursos naturals.

Tot i el seu carisma, algunes veus dins el país veuen l’acord amb Eritrea com una traïció. Des del 2002, Etiòpia s’havia negat en tot moment a acceptar l’arbitratge internacional que aquell any va dictaminar la titularitat d’Eritrea sobre la zona fronterera en disputa, la ciutat de Badme. En poc temps, Abiy Ahmed va capgirar aquesta política i va acceptar la resolució internacional, cosa que va permetre signar una pau històrica. Però gràcies a la pau amb el veí eritreu –“l’ enfant terrible de la Banya d’Àfrica per les greus violacions dels drets humans del règim”, recorda Royo–, Etiòpia recupera una sortida al mar, a través d’acords de pas amb el govern eritreu, que fins fa poc només mantenia amb el petit estat de Djibouti.

El comitè del Nobel també ha destacat l'esforç del primer ministre etíop per mediar en altres conflictes de la regió, com la disputa marítima entre Kènia i Somàlia o el procés constitucional obert per la revolta al Sudan.

El primer ministre “no deixa de ser un producte del sistema, però amb una agenda pròpia” que ha impulsat el canvi, destaca Royo, i que el situa com a líder d’una nova generació d’africans –té només 43 anys– que estan transformant el continent. Però, tal com insistia el mateix comitè noruec, és encara molt d’hora per saber si aquesta transformació arribarà a bon port.

Més continguts de