ESCÀNDOL POLÍTIC

Els ministres d’ultradreta abandonen el govern austríac

Sebastian Kurz governarà amb experts i buròcrates fins al setembre

Dimissió en bloc dels ministres de l’FPÖ, els socis ultradretans del canceller conservador austríac, Sebastian Kurz, que el cap de setmana va trencar el govern després que esclatés el cas de corrupció que va obligar a dimitir el vicecanciller, el també ultra Heinz-Christian Strache. Amb la sortida voluntària dels ultres, Kurz s’ha estalviat haver de demanar al president del país, l’ecologista Alexander Van der Bellen, que els fes fora, ja que ell no té potestat per fer-ho.

A més, el canceller també aconsegueix salvar la situació i, sobretot, transmetre un missatge clar al seu electorat: els interessos del país estan per davant dels del govern. De pas, marca distància amb els que fins ara eren els seus socis, que constitueixen una peça clau en l’estratègia europea de Matteo Salvini. L’FPÖ comparteix amb l’italià postures euròfobes, xenòfobes i ultranacionalistes.

A cinc dies de les eleccions europees, l’ÖVP de Kurz pot continuar sense el llast de l’extrema dreta. Abans de l’escàndol, els conservadors tenien unes bones perspectives d’obtenir un bon grapat dels 18 eurodiputats que li toquen al país transalpí en la distribució de l’hemicicle d’Estrasburg. Per la seva banda, l’FPÖ és un dels grans aliats amb què compta l’italià Matteo Salvini per crear un contrapoder a la UE.

El terratrèmol polític va esclatar el cap de setmana quan es va filtrar un vídeo enregistrat amb càmera oculta en què es veu el vicecanciller Strache prometent contractes públics milionaris a una suposada magnat russa a canvi de finançament il·legal per al partit. L’enregistrament s’havia fet l’estiu del 2017 a la seva residència d’Eivissa, i per això la premsa austríaca ha batejat el cas com a Ibizagate.

L’FPÖ preveia tancar la ferida oberta amb la dimissió immediata de qui era el segon del govern austríac, però Kurz en volia més i durant tota el dia d’ahir va tractar de convèncer els ministres ultradretans que abandonessin l’executiu voluntàriament. Davant l’aparent negativa, Kurz es va encomanar al president Van der Bellen -precisament l’home que va evitar que l’extrema dreta obtingués la presidència del país l’any 2016- perquè en forcés la sortida. Finalment, no va caldre la seva intervenció i els cinc ministres ultres van abandonar les seves carteres. Fonts de l’executiu van explicar que els quatre mesos que queden de legislatura les carteres dels ministres dimitits les ocuparan buròcrates i experts.

Kurz volia sobretot que el ministre de l’Interior, l’ultradretà Herbert Kickl, s’apartés del govern perquè l’estiu del 2017, quan Strachem va ser enregistrat a Eivissa, era el responsable de finances de l’FPÖ i, per tant, quedava descartat per liderar la investigació oficial oberta arran de l’escàndol. De fet, el canceller va lamentar que el ministre no hagués seguit les passes del seu company Strache i des del primer moment hagués presentat la dimissió. Els ministres de l’FPÖ, però, van desafiar l’autoritat de Kurz assegurant que es mantindrien en la coalició fins al setembre. La jugada hauria forçat Kurz i els seus ministres de l’ÖVP a passar a l’oposició. En una trobada amb la premsa en què no va acceptar preguntes dels periodistes, Kickl va acusar Kurz de pensar només “en el seu propi interès, caigui qui caigui”.

A curt termini, els conservadors de Kurz han de replantejar-se la política de coalicions de cara a les eleccions de setembre. La legislació austríaca facilita les coalicions, així que l’ÖVP té complicat governar en solitari. Amb els ponts trencats amb l’FPÖ, s’haurà d’esforçar per sumar i formar govern amb altres formacions. Tampoc els socialdemòcrates han mostrat disponibilitat per pactar amb Kurz, molt criticat a les cancelleries europees per ser un dels primers dirigents a pactar amb la ultradreta.

L’FPÖ ja va formar part dels executius de Viena a principis del 2000, encapçalats per Jörg Haider, l’històric líder ultradretà mort en accident de trànsit el 2008.

Més continguts de