El ‘momentum’ de París xoca amb el carbó de Polònia
La negociació del reglament de l’Acord de París s’encalla
Barcelona“Desaprofitar aquesta ocasió fa perillar la nostra última oportunitat de frenar un canvi climàtic descontrolat. Això no només seria immoral: seria suïcida”. Així de contundent es va mostrar dimecres el secretari general de l’ONU, António Guterres, quan va anar fins a Polònia per pressionar els líders polítics reunits en la cimera contra el canvi climàtic que s’acaba avui, la COP24. “Pot sonar com una crida dramàtica, i és exactament això: una crida dramàtica”, va afegir, conscient que la negociació d’aquests dies, que avui havia d’aprovar el reglament d’aplicació de l’Acord de París, continua encallada, fins al punt que alguns preveuen que s’allargui a demà o fins i tot diumenge.
L’ambient a Polònia no pot ser més diferent del de París del 2015, quan es va aconseguir un acord històric. Aquest cop els interessos dels estats productors de petroli i carbó s’han deixat sentir molt més que llavors, envalentits per la sortida de l’acord dels EUA de Donald Trump. Fins al punt que l’aliança entre els EUA, l’Aràbia Saudita, Rússia i Kuwait va impedir el cap de setmana passat que els estats reunits a Polònia assumissin formalment les conclusions de l’últim informe científic del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que alertava dels riscos de superar el límit dels 1,5º. L’estudi l’havien encarregat ells mateixos. La falta d’acord en aquest punt ha ajornat la decisió sobre l’informe de l’IPCC fins a una pròxima trobada el juny del 2019. I no és l’únic tema ajornat. Tampoc hi ha hagut acord per fer que els plans estatals de reducció d’emissions tinguin les mateixes dates de referència, perquè ara alguns plantegen retallades a 2030, d’altres a 2025, d’altres a 2050, sense cap concert. El tema es tornarà a discutir al juny.
El Diàleg de Talanoa, com es coneixia el procés impulsat l’any passat per debatre sobre “l’ambició” climàtica, va acabar dimecres amb una crida a tots els estats perquè revisin els seus plans de reducció d’emissions i en presentin de nous, més ambiciosos, l’any 2020. “Però falta que la cimera prengui una decisió en aquesta línia: calen senyals d’ambició, no només per l’informe de l’IPCC que alerta d’impactes devastadors en el futur sinó també pels desastres que ja veiem des de fa temps, com els incendis i inundacions d’aquest estiu”, deia ahir a Polònia Helen Mountford, del think tank World Resources Institute. Un altre punt conflictiu és la “diferenciació” de responsabilitats que segueixen demanant els estats emergents -la Xina, l’Índia, el Brasil i Sud-àfrica- respecte als desenvolupats.
Crítiques a l’amfitrió polonès
Les ONG han estat molt crítiques amb els amfitrions polonesos, que no s’han estat de defensar el carbó i fins i tot han comptat amb el patrocini d’empreses d’aquest sector per finançar la COP24. La xarxa d’ONGs Climate Action Network (CAN) va entregar ahir el Fòssil del Dia a Polònia, un antipremi simbòlic, habitual d’aquestes cimeres, que pretén ser un dit acusador per als estats que més torpedinen les negociacions climàtiques. “El govern polonès ha estat promocionant el carbó o el que anomena carbó net en molts actes al pavelló de Polònia de la COP24”, denunciava la CAN.
Amb tot, el cap de la COP24, que és el secretari d’estat del ministeri de Medi Ambient de Polònia, ha fet un intent per resoldre els bloquejos nomenant 12 ministres de diferents països com a “facilitadors” de l’acord perquè treballin els punts més conflictius. Entre ells hi ha la ministra espanyola Teresa Ribera, encarregada d’intentar forjar acords en matèria de transparència, que ha d’aconseguir mecanismes unificats de càlcul d’emissions, per exemple.
L’Ajuntament de Barcelona participa també en la COP24, convidat per la UE pel guardó que va concedir al seu pla climàtic municipal. “Les ciutats estem fent la feina però necessitem un marc internacional clar, unes regles clares per desenvolupar l’Acord de París seguint l’informe de l’IPCC que reclama no pujar dels 1,5º”, remarcava des de Polònia Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament, que assenyalava que la capital catalana ja tenia un pla de reducció d’emissions coherent amb l’objectiu d’1,5º abans i tot que l’IPCC ho recomanés.
