El món musulmà es revolta contra els EUA
Dos persones moren i 300 més resulten ferides en enfrontaments amb les forces israelianes a Palestina
JerusalemL’última crisi de Jerusalem es va manifestar ahir amb desenes de concentracions i protestes a les principals ciutats palestines i amb enfrontaments amb els soldats israelians, que van acabar amb un balanç de dos palestins morts i més de 300 ferits. Aquest dissabte el ministeri de Salut palestí també ha confirmat la mort de dos palestins més en els bombardejos de l'exèrcit israelià sobre posicions militars del moviment Hamàs a la franja de Gaza.
El nou Divendres de la Ira va començar tot just després de la pregària del migdia, quan els creients abandonaven les mesquites plenes i es llançaven als carrers armats amb pedres per fer front als soldats israelians, equipats amb fusells i efectius antiavalots.
L’epicentre de les protestes va ser Jerusalem, on desenes de milers de musulmans van participar en la pregària a la mesquita d’Al-Aqsa, que molts d’ells consideren que està en perill després del reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel per Donald Trump. Quan els disturbis ja havien començat, un general israelià, Yoav Mordechai, va escriure a la seva pàgina de Facebook que Israel no tenia cap interès a posar fi a l’statu quo de la mesquita, un comentari que els àrabs posen en dubte des de fa molts anys.
Policies i manifestants es van enfrontar als carrerons de la Ciutat Vella, corrent d’un lloc a un altre i sortint del seu perímetre per les portes orientals, cap a la ciutat moderna, on va continuar la pluja de pedres palestines contra els efectius antiavalots israelians.
La policia -i no els soldats- es va encarregar d’impedir que els manifestants avancessin, ja que l’exèrcit no té competències a Jerusalem perquè Israel es va annexionar la Ciutat Santa després de la guerra del 1967. El comportament de la policia va ser relativament moderat respecte a unes altres ocasions. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, semblava que no volia donar una imatge gaire negativa al món a través dels nombrosos mitjans de comunicació que ahir eren presents a la ciutat. Fins i tot, fora de Jerusalem, el comportament dels soldats també va ser relativament mesurat.
Pràcticament a totes les ciutats palestines hi va haver ahir manifestacions: Hebron, Nablus, Ramal·lah, Tulkarem, Qalqília i Jenín. A la franja de Gaza va passar exactament el mateix. Centenars de palestins es van aproximar a la tanca de filferro que separa aquest territori d’Israel amb pedres a les butxaques. Els militars hi van respondre amb bales de goma, granades de fum i, a vegades, foc real. L’operació va durar unes quantes hores, fins ben entrada la nit.
Granades i bales de goma
Un palestí que va morir ahir, Mahmud al-Masri, era un home de 30 anys que, segons el ministeri de Sanitat palestí, va ser abatut “per trets dels soldats” a l’est de Khan Iunis, una localitat situada al sud de la franja de Gaza. L'altra víctima mortal és un home de 54 anys, Maher Atallah, que va perdre la vida al nord de la franja. Al conjunt de Gaza van resultar ferits més de 120 manifestants.
La major part dels centenars de ferits són joves que van inhalar el fum de les granades disparades pels soldats, i no van necessitar atenció mèdica. Amb tot, més de 60 persones van ingressar als hospitals de Palestina amb ferides de bales de goma i, en alguns casos, amb ferides de foc real.
A mitja tarda les milícies palestines van disparar un coet contra Israel que no va causar danys personals ni materials. Va ser el segon dia consecutiu que les milícies disparaven contra Israel des de la franja. Habitualment, l’aviació i l’artilleria israelianes responen als coets bombardejant posicions de Hamàs, perquè Israel considera aquesta organització islamista responsable de qualsevol coet disparat per les milícies.
El malestar que hi ha a Ramal·lah el va expressar clarament el secretari general del comitè executiu de l’OAP, Saeb Erekat, dient que no hi hauria converses amb els nord-americans fins que Donald Trump no es retractés de la declaració de dimecres sobre Jerusalem, una amenaça que és molt difícil que es compleixi. “Qualsevol palestí que s’assegui amb una contrapart nord-americana significarà que accepta la declaració de Trump”, va afegir.
La prova de foc d’aquestes paraules d’Erekat tindrà lloc a la segona meitat de desembre, quan el vicepresident nord-americà, Mike Pence, té previst viatjar a la zona. Nabil Abu Rudeina, conseller de Mahmud Abbas, ja ha advertit que el president palestí no rebrà Pence a Ramal·lah en protesta pel posicionament dels EUA sobre Jerusalem.
