Internacional 14/09/2019

Moncef Marzouki: “Durant els últims cinc anys Tunísia ha fet marxa enrere”

Entrevista a l'expresident de Tunísia i actual candidat als comicis presidencials

R.g.s.
2 min
Moncef Marzouki: “Durant els últims cinc anys Tunísia ha fet marxa enrere”

TunisMoncef Marzouki (Douz, 1945) va ser escollit primer president de la Tunísia democràtica l’any 2012 i va dirigir el país durant un període clau per a la transició: va ser llavors quan es va aprovar la nova Constitució. Tot i haver fracassat el 2014 en l’aspiració de ser reelegit, aquest incombustible activista a favor dels drets humans torna a la càrrega cinc anys després.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Quin balanç fa d’aquests últims cinc anys?

Molt negatiu: el país ha fet marxa enrere. Tots els projectes que jo vaig iniciar, com la lluita contra la pobresa, contra l’escassetat de recursos hídrics o contra la corrupció, han sigut abandonats.

Amb la nova Constitució, el president té poders limitats.

En té més que la gent no es pensa . Ho sé perquè jo vaig ser el pare de la Constitució. El problema és que [el president] Essebsi no els va utilitzar. El president no ha d’exercir de mandatari, sinó que ha de ser un model, un líder moral. El seu paper ha de ser garantir la separació de poders, la cohesió nacional.

Quins errors va cometre quan va ocupar el càrrec de president?

Sí, en vaig cometre, però me’n retreuen alguns que no són certs, com ara haver facilitat la sortida de joves cap a Síria. Qui va concedir l’amnistia als presos jihadistes va ser Béji Caïd Essebsi el 2011, quan era primer ministre.

Quina seria la seva prioritat de govern?

Reduir el deute extern renegociant-lo amb els nostres creditors, l’FMI i els estats europeus. Ara mateix, del pressupost de l’estat es dediquen més diners al deute que a l’educació. La meva proposta és que se’ns condoni part del deute condicionat i que aquests fons siguin destinats a reformes estructurals.

I en política exterior?

Rellançar el procés d’unió del Magrib que va començar el 1996 i està estancat, i buscar nous socis entre les potències emergents: el Brasil, Rússia, la Xina...

Quin és el principal perill que afronta la transició tunisiana?

Les accions d’algunes forces regionals que no volen que siguem una democràcia que tingui èxit. Són les mateixes forces que ja van frustrar la transició egípcia.

stats