Moren la dona embarassada i el seu nadó, símbols de l'atac contra un hospital a Mariúpol

Havien sobreviscut al bombardeig d'una clínica maternoinfantil de la ciutat

Un grup de persones són evacuades de l'hospital infantil de Mariúpol
Cristina Domingo Dorado
14/03/2022
3 min

BarcelonaUna de les embarassades del bombardeig a l'hospital de Mariúpol i el seu nadó han mort, segons explica l'agència de notícies Associated Press (AP). Les imatges de la dona, que s'agafava la panxa mentre la traslladaven en una llitera, envoltada de fum i edificis enrunats, va convertir-se en un símbol de l'horror indiscriminat dels atacs russos en aquesta guerra. Un equip d'AP va ser testimoni de les conseqüències del bombardeig que el dia 9 de març va impactar a l'hospital maternoinfantil de Mariúpol, al sud d'Ucraïna, i va localitzar les víctimes i supervivents que havien traslladat a altres centres. Els equips d'emergència van aconseguir portar la dona cap a un hospital als afores de la ciutat, encara més a prop de la línia del front. Allà els metges van rebre-la amb vida, però amb la pelvis aixafada i un maluc dislocat. El cirurgià Timur Marin explica a AP que el nadó va néixer per cesària, però que no va donar senyals de vida. "Mateu-me ja!", va dir la dona al saber que el fill no havia sobreviscut. L'equip mèdic va intentar reanimar-la durant més de mitja hora, sense resultats. Mare i criatura van morir. El marit de la dona i pare de la criatura va anar a recollir les restes mortals a l'hospital. "Almenys ha vingut algú i els cossos no han acabat a la fossa comuna de la ciutat", van dir els metges.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Són dues noves víctimes mortals que se sumen al balanç que hi havia fins ara de l'atac rus a l'hospital, on ja havien mort tres persones més, una de les quals un nen. Almenys 17 persones més van ser ferides.

Una altra de les embarassades que també es va fer tristament coneguda per les imatges posteriors a l'atac va tenir la seva filla dos dies després, segons va explicar un familiar de la noia a la periodista Olga Tokariuk, del Center for European Policy Analysis. La jove va ser identificada com a Marianna Vixegirskaia, una influencer de moda i maternitat. Ella i la seva filla "estan bé, però fa molt de fred a Mariúpol i els bombardejos no s'han aturat", deia Tokariuk a Twitter.

La dona que ara s'ha sabut que ha mort va ser la foto de portada de l'ARA del 10 de març.

El reflex del dolor que causa aquest setge "catastròfic" i "apocalíptic", com l'han definit Metges Sense Fronteres i la Creu Roja Internacional, va quedar gravat en els rostres transfigurats d'un pare i una mare desolats davant la mort del seu nadó de 18 mesos, que va resultar greument ferit per un dels bombardejos a Mariúpol.

Acusacions de crims de guerra

Davant les acusacions de crims de guerra, Rússia justifica el bombardeig de l'hospital dient que havia sigut evacuat, que allà no hi quedaven ni metges ni pacients i que el centre havia sigut pres per tropes de l'exèrcit ucraïnès, en concret per part del batalló neonazi Azov. Els ambaixadors russos a Londres i a les Nacions Unides fins i tot van al·legar que les imatges que demostren que hi havia civils a l'edifici són "falses" i que havien sigut escenificades amb actrius.

Des de l'inici de la guerra, l'OMS ha documentat 31 atacs contra centres sanitaris. "Atacar els més vulnerables: nadons, nens, dones embarassades i aquells que ja pateixen malalties, i els treballadors sanitaris que arrisquen les seves pròpies vides per salvar vides, és un acte de crueltat inadmissible", escrivia l'Unicef en un comunicat d'aquest diumenge.

Més de 430.000 persones viuen a Mariúpol, que està sent encerclada per les tropes russes, amb un setge de característiques medievals. Els diversos intents d'establir corredors humanitaris que permetin, d'una banda, l'evacuació de civils i, de l'altra, l'entrada d'ajuda humanitària, han sigut fallits. L'últim, aquest diumenge, quan un comboi humanitari que duia menjar, aigua i medicaments tampoc no va poder arribar, a causa del bombardeig a què sotmetien les tropes russes la via d'accés. Segons ha informat aquest dilluns el conseller de la presidència, Oleksí Arestovitx, citant fonts de l'administració de la ciutat, des de l'inici de la invasió han mort més de 2.500 residents. En els últims dies han aparegut imatges de fosses comunes que s'estan habilitant per enterrar les víctimes mortals del setge.

stats