MSF es rebel·la contra la UE pels refugiats

BarcelonaFeia mesos que Metges Sense Fronteres (MSF) denunciava la deriva poc humanitària de la política migratòria de la Unió Europea amb Turquia. Però ahir l’organització mèdica va fer un pas més enllà del gest retòric, anunciant que renuncia a rebre fons de la Unió Europea i els estats membres. La decisió suposarà deixar d’ingressar a la caixa de l’ONG almenys 56 milions d’euros, que és la suma que va rebre l’any passat de Brussel·les i de cadascun dels països socis.

En una roda de premsa, el secretari general de MSF, Jerôme Oberreit, va justificar la decisió des del punt de vista humanitari i va insistir que l’acord amb Ankara atempta contra els principis fonamentals de la prestació d’assistència a les persones necessitades i fins i tot “posa en perill el concepte de refugiat”. Amb la pèrdua d’ingressos, l’organització haurà de tirar de la guardiola destinada a cobrir les emergències. “Estem parlant de la vergonya d’Europa amb els refugiats”, va subratllar el responsable.

Per a l’entitat mèdica, els tres mesos que fa que està en vigor l’acord de la UE amb Turquia no han servit per abordar les deficiències cròniques de la política d’acollida en territori europeu i, per contra, el temps serveix com a excusa per subcontractar les obligacions que Brussel·les té amb les persones que demanen asil polític i que, ara per ara, es retornen a territori turc a canvi del pagament de 3.000 milions d’euros. A més, tancades les rutes dels Balcans, les pasteres continuen arribant, i moltes enfonsant-se, per la via entre Líbia i Itàlia, cosa que confirma que l’efecte crida es produeix per la necessitat de fugir.

“S’està enviant un missatge clar, que tenir cura de persones obligades a abandonar casa seva és opcional, i que es pot comprar la seva sortida”, va denunciar Oberreit, que va assenyalar que l’acord d’externalitzar a tercers la cura de refugiats -com fa la UE amb Turquia- desencadenarà un efecte dòmino mundial perquè altres països també tanquin els ulls i segueixin l’exemple de desatendre els refugiats, protegits pel dret internacional.

Injecció de 146 milions

Sense anar més lluny, Brussel·les ja té encarrilades les converses amb 16 països del sud, de l’Àfrica i del Pròxim Orient, perquè, en una política de càstigs i recompenses, aturin la seva pròpia migració clandestina. De fet, la Comissió Europea anunciava dilluns una injecció de 146 milions a cinc països del Sahel i del llac del Txad per finançar sis projectes per “atacar les causes profundes de la migració irregular” a la regió.

Per a Oberreit, aquests acords amb països que són grans focus de la migració no fan més que “bloquejar persones en zones de guerra o llocs on s’enfronten a la persecució” per raons polítiques, de religió o ètnia.

Indonèsia deixa en alta mar un vaixell amb 44 refugiats de Sri Lanka

Les autoritats indonèsies van afirmar ahir que deixaran en alta mar 44 sol·licitants d’asil procedents de Sri Lanka, als quals se’ls va espatllar el vaixell quan viatjaven cap a Austràlia. Al grup de refugiats hi ha una dona embarassada i nou criatures. Tots pertanyen a la minoria tàmil, que va patir una guerra civil entre el 1983 i el 2009.

Els equips de rescat indonesis van rebre el senyal d’ajut d’una embarcació que havia pogut desviar la seva ruta per atracar a la costa de Sumatra per reparar els seus problemes de motor. Segons va informar el diari Jakarta Globe, l’avaria es va produir fa una setmana i l’auxili es va limitar a oferir aliments i combustible, però, un cop abastit, el vaixell serà conduït cap a aigües internacionals, sense que els 44 migrants puguin accedir als registres per demanar l’asil o contactar amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), com ha demanat Amnistia Internacional.

El governador va justificar que amb “la marea alta” prevista els refugiats podien “continuar el seu camí” perquè Indonèsia havia complert amb ells “les seves obligacions humanitàries”. Actualment, Indonèsia acull uns 13.000 refugiats i sol·licitants d’asil registrats a l’ACNUR.