ELECCIONS LEGISLATIVES

El nacionalisme flamenc aixeca el vol

L'independentista N-VA defensa un estat confederal de cara als comicis que celebra Bèlgica al maig

Els ciutadans flamencs hauran de decidir el 25 de maig si volen posar la primera pedra per a la independència de Flandes. El procés que viuen Catalunya i Escòcia podria donar una empenta al nacionalisme flamenc, que viu un moment de popularitat creixent. El partit independentista Nova Aliança Flamenca (N-VA), el més votat a Flandes en els últims comicis, va aprovar ahir el seu programa per a les eleccions legislatives federals del juny, que aposta per un model d'estat confederal en què Bèlgica queda buida de competències i les regions guanyen pes fins al punt de convertir-se pràcticament en estats.

Quatre mil persones van aplaudir ahir amb entusiasme el discurs que Bart de Wever, líder de la N-VA, va pronunciar a Anvers (Bèlgica). La formació de centredreta acabava d'aprovar al congrés que ha celebrat aquest cap de setmana la seva carta de presentació per a les eleccions, una mena de full de ruta que marcarà la política del partit en els anys vinents. "Avui hem escrit el futur. El futur del nostre país. Estic convençut que tornarem a tenir èxit perquè res no pot aturar una idea a la qual li ha arribat el seu moment", va proclamar De Wever.

Sense primer ministre

En el model confederal que defensa la N-VA, les competències de l'estat es quedarien reduïdes a la mínima expressió -no es transferirien les polítiques de Defensa, per exemple- i s'eliminaria la figura del primer ministre. El govern estatal també s'aprimaria i tindria només sis ministres, tres de flamencs i tres de francòfons, en comptes dels 15 que hi ha actualment. Segons el full de ruta, també es crearia un Parlament belga format per 50 diputats que substituiria l'actual Cambra i el Senat. La monarquia també patiria un desmantellament i el seu paper polític quedaria reduït a un rol estrictament protocol·lari.

De Wever no va parlar ahir explícitament d'independència en el seu discurs -és el que més destacaven ahir els mitjans de comunicació francòfons- però la formació defensa que l'estat confederal és un pas necessari en el camí cap a la secessió. "El congrés que hem celebrat constitueix una etapa cap a la independència", va voler deixar clar el vicepresident de la formació nacionalista, Ben Weyts.

La proposta de la Nova Aliança Flamenca també inclou canvis en les polítiques socioeconòmiques, com ara limitar a dos anys la prestació d'atur, i resol l'espinosa qüestió de Brussel·les convertint la ciutat en una capital compartida per Flandes i Valònia amb un estatus administratiu propi.

De Wever aspira a repetir o millorar els seus resultats electorals de fa quatre anys, quan el seu partit va ser la força més votada a Flandes amb gairebé el 30% dels vots. Amb un discurs nacionalista més coherent i contingut que les forces d'extrema dreta i una política econòmica de tall liberal, la N-VA ha sabut aglutinar el vot dels més independentistes i el dels nacionalistes moderats. La paradoxa és que amb un resultat tan contundent com el dels comicis del 2010, el primer ministre del país va acabar sent un socialista francòfon, Elio Di Rupo.

Des de Valònia, els partits polítics veuen amb recel el programa electoral de la N-VA. "No ho acceptarem mai", va advertir la líder socialista de la regió de Brussel·les i ministra de Salut, Laurette Onkelinx. En una entrevista a la televisió pública francòfona, la socialista també va acusar ahir el partit liderat per Bart de Wever de tenir ideologia d'extrema dreta per les retallades socials que proposa.