Els Estats Units i l'Iran es fan la guerra a l'Iraq

L'assalt a l'ambaixada nord-americana de Bagdad per milícies aliades de Teheran dispara la tensió

La tensió que fa mesos protagonitzen els Estats Units i l'Iran s'ha disparat en les últimes hores, en una escalada d'amenaces que han pujat de to. Però, més enllà de la guerra a cop de tuit, Washington i Teheran, tots dos països amb eleccions aquest 2020, no s'enfronten directament sinó que el terreny de batalla és l'Iraq . Un país alhora immers en una forta crisi des de l'octubre per l'esclat d'una onada de protestes contra la corrupció i el sectarisme del sistema polític imposat des de la invasió nord-americana del 2003.

Milers de simpatitzants de les milícies xiïtes que operen a l'Iraq van assaltar dimarts l'ambaixada nord-americana a Bagdad. Protestaven per una sèrie de bombardejos nord-americans contra posicions de la milícia Katib Hezbol·lah a l'Iraq i Síria que diumenge van deixar almenys 25 milicians morts com a represàlia per l'atac de divendres contra una base iraquiana a la ciutat de Kirkuk en què van morir un contractista civil nord-americà i diversos soldats iraquians. L'ambaixador i el personal diplomàtic van haver de ser evacuats, i al crit de "Mort a Amèrica" els manifestants van llançar pedres contra el complex i van cremar una torre de vigilància buida i van arribar fins a l'entrada de la delegació diplomàtica, que està a fortament custodiada a la Zona Verda, al centre de la capital iraquiana. A la nit van organitzar una acampada amb una cinquantena de tendes i equips mèdics.

Soldats nord-americans s'ho miraven des de la teulada, una imatge amb reminiscències de l'assalt a l'ambaixada nord-americana de Teheran del 1979 que va donar lloc a la crisi dels ostatges. I una amenaça sense precedents contra la presència de soldats nord-americana de l'Iraq, 17 anys després de la invasió que va posar fi al règim de Saddam Hussein. Al matí les forces iraquianes van intentar dispersar-los amb gasos lacrimògens i bombes sonores, i van deixar diversos ferits, fins que els milicians, que no van aconseguir arrossegar suport popular, van decidir retirar-se al vespre.

El tuit de Donald Trump no es va fer esperar: "L'Iran serà responsable de les vides perdudes, o dels danys en qualsevol de les nostres instal·lacions, i en pagaran un preu MOLT ALT! No és un avís, és una amenaça. Bon any nou!"

Responent a les preguntes de la premsa des de la seva residència a Florida, però, Trump, que al novembre s'enfronta a la reelecció, assegurava unes hores després que no vol una guerra. "Vull tenir pau. M'agrada la pau. I l'Iran hauria de voler la pau més que ningú", va dir.

Per la seva banda, el cap de la diplomàcia nord-americana, Mike Pompeo, identificava com a "terroristes" dos dirigents de Katib Hezbol·lah fotografiats en la protesta de l'ambaixada. 

El Pentàgon ha anunciat l'enviament "imminent" de 750 soldats a la regió en resposta a la situació a l'Iraq, i no descarta enviar-hi més efectius, que se sumaran als 5.200 que encara són a l'Iraq. Trump, que havia promès fer tornar els soldats nord-americans a casa, ha hagut d'enviar 14.000 homes més al golf Pèrsic des del maig per l'escalada amb l'Iran, arran de la retirada unilateral de Washington de l'acord internacional per evitar que Teheran desenvolupés armament nuclear. L'Iran ha respost obstaculitzant el pas de vaixells a l'estret d'Ormuz. En aquest context, amb l'atac de diumenge contra la milícia xiïta Trump buscava assegurar els seus aliats a la zona –Bahrain i l'Aràbia Saudita ho van celebrar immediatament– i demostrar que matar nord-americans és una línia vermella.

El guia suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, va intervenir per primer cop dimecres al migdia condemnant la "maldat" dels Estats Units, en referència a l'atac de diumenge. Responent a les amenaces de Trump, el líder iranià va assegurar també a Twitter: "Aquest paio ha tuitejat que considera l'Iran responsable dels fets de Bagdad i que hi respondrà. En primer lloc, no podeu fer res, i en segon lloc, si tinguéssiu un mínim de sentit comú –cosa que no teniu– comprendríeu que els vostres crims a l'Iraq i l'Afganistan [...] han fet que en molts països us odiïn". Oficialment Teheran ha negat tenir res a veure amb les protestes. 

Antics aliats en la lluita contra el Daeix

Les Brigades de Hezbol·lah són un grup armat xiïta afiliat a la coalició de forces paramilitars iraquianes anomenada Al-Haixd Al-Xaabi (Mobilització Popular) que es va constituir el 2014 davant la desfeta de l'exèrcit iraquià en la lluita contra l'autoanomenat Estat Islàmic, que va arribar a ocupar Mossul, la tercera ciutat del país. Juntament amb els kurds i els Estats Units, van foragitar els jihadistes, però pel camí es van convertir en una potent facció dins l'Iraq, amb un pes militar (tenen entre 100.000 i 160.000 combatents) i polític significatiu. Encara que formalment depenen de Bagdad, tenen forts vincles amb Teheran, que els arma i els finança. També comparteixen la ideologia de la revolució islàmica i tenen el suport de referents com l'aiatol·là Ali al-Sistani. Són les mateixes forces que van atacar el kurdistan iraquià després que guanyés el sí al referèndum d'independència del setembre del 2017. Justament ara s'estava negociant la integració d'aquestes milícies a les forces regulars iraquianes, però ho va impedir la crisi política del país, amb la dimissió del primer ministre Abdul-Mahdi acorralat per les protestes i l'amenaça de dimissió del president Barham Salih, que es nega a nomenar un altre govern xiïta.

Des que Washington va tornar a imposar sancions contra l'Iran aquestes milícies van incrementar les seves accions armades contra interessos nord-americans: el Pentàgon va assegurar diumenge que en els últims dos mesos havien perpetrat onze atacs contra soldats nord-americans a l'Iraq.

Massoud Sharifi Dryaz, professor de la UAB, alerta que no s'ha de confondre l'assalt a l'ambaixada amb el moviment de protesta popular que sacseja l'Iraq des de l'octubre i que encara continua als carrers, reclamant la fi de la corrupció i un canvi de règim. "Els manifestants volen un Iraq independent i rebutgen tant la tutela de l'Iran com la dels Estats Units sobre el seu país. En canvi les milícies reclamen tornar a l'antiga lògica perquè és el que convé ara a Teheran". El professor recorda que "l'Iran vol reduir la força de les mobilitzacions antiiranianes a l'Iraq perquè suposen un fort desprestigi", i més en un any d'eleccions legislatives. "L'Iran vol recuperar el control a l'Iraq davant les protestes massives que reclamen un canvi radical del sistema establert després de la invasió nord-americana, i per això necessita una guerra", conclou. Si els Estats Units de Trump i l'Iran de Khamenei tenen una cosa en comú és que els interessa acabar amb el moviment popular contra el govern de l'Iraq, del qual tots dos són socis.