La policia nord-irlandesa vol entrevistar mil testimonis del Diumenge Sagnant de l'any 1972
El cas es va reobrir després de la publicació d'un informe l'any 2010 que desmentia la versió oficial dels fets. Catorze manifestants van morir a mans de l'exèrcit britànic
DublínIrlanda del Nord recorda aquest dijous la mort de 14 manifestants irlandesos a mans de l'exèrcit britànic durant una manifestació a la ciutat de Derry, el 30 de gener del 1972. La versió oficial del que va passar aquell dia, conegut com a Diumenge Sagnant, va ser tergiversada durant anys per les autoritats britàniques, fins que un informe fet públic l'any 2010 va concloure que l'actuació dels militars havia estat "injustificada i injustificable" i va obligar el primer ministre, David Cameron, a demanar perdó a les víctimes.
Coincidint amb l'efemèride, la policia nord-irlandesa (PSNI) ha informat que vol entrevistar un miler de testimonis dels fets en el marc d'una investigació per revisar el cas, que es podria allargar fins a quatre anys. La investigació estarà coordinada per un equip de quinze investigadors de la Unitat de Crims Greus, dirigit per Ian Harrison.
L'agent ha demanat la col·laboració dels civils i els soldats que van presenciar l'atac de l'exèrcit britànic contra els manifestants. La Fiscalia nord-irlandesa no descarta, fins i tot, processar alguns dels militars implicats en la matança.
La revisió del cas
El cas dels 14 morts del Diumenge Sagnant es va reobrir després de les conclusions de l'anomenat informe Saville, conegut l'any 2010, que desmentien la versió oficial sostinguda fins llavors, segons la qual els soldats havien respost amb foc a l'agressió de terroristes de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA). L'informe va aclarir que les víctimes mortals eren civils innocents que estaven desarmats.
L'agent Harrison ha explicat aquest dijous que els processos penals no poden acceptar com a proves els testimonis presentats en tribunals especials com el de Saville. És per això que els detectius estan intentant contactar i tornar a entrevistar qualsevol persona que presenciés els fets.
La PSNI ha garantit que els testimonis seran tractats amb confidencialitat fins que la investigació arribi als tribunals. Però la qüestió de l'anonimat haurà de ser determinada, en última instància, per un jutge.
